El diumenge, dia 21, morí Pere Riutort i Mestre, sacerdot llicenciat en filosofia clàssica, pedagogia, teologia i filologia catalana. Descanse en pau.
Una vegada més, l´Església no sap respectar i gaudir dels seus fills. Ha mort Pere sense pena ni glòria. Mestre distingit i estimat pels seus alumnes i apassionat per la llengua del poble, capaç d’il·lusionar i fer estimar als seus alumnes la llengua, creant escola de deixebles enamorats de la llengua, i amb distincions pel seu treball junt a figures com Sanchis Guarner o Enric Valor, però desfenestrat a la nostra diòcesi malgrat el gran esforç i la seua aportació a l´Església valenciana en traduir els textos i les pregàries litúrgiques, quan ell presidia la comissió de litúrgia de la diòcesi perquè tot el poble poguera parlar amb Déu sense sentir-se estranger en la pròpia casa. Ens ha deixà el missal “Llibre del poble de Déu”.
Gràcies, Pere, perquè, malgrat tanta oposició i tanta batalleta política i eclesiàstica, la teua aportació ens ha permés, fins ara, comptar amb uns textos litúrgics en la nostra llengua i a tots els pobles de la diòcesi, i, encara que els bisbes ens insistien que eixos textos no eren oficials, hem pogut celebrar i pregar dignament dirigint-nos al bon Pare-Mare en la llengua de les nostres mares. La teua mort no ha sigut anunciada, però trobarem el teu faltar. Possiblement has viscut amb la sensació de no existir per a la diòcesi i, segurament, t´ha passat el mateix amb l´Acadèmia de la llengua.
Pere forma part d´eixes persones que, encara que fan una gran aportació i han mantingut la llengua del poble, també a dintre de l´Església, no són acceptades ni reconegudes.
Vull agrair tot el seu treball i estima per la llengua i per deixar-nos un instrument que, a dia d´avui, els nostres bisbes valencians i no sols valencians pel càrrec sinó també per la procedència, no s´han dignat oficialitzar.
Els bisbes valencians continuen aturats davant la política de la llengua i la companyia de camí que han escollit junt al desgavell polític dels nostres dirigents que acrediten com a llengua allò que no deixen de ser modus dialectals d´una llengua.
Més enllà de les batalletes polítiques i ideològiques, els nostres bisbes tampoc s´apunten a cap moguda en no acceptar el treball que l´Acadèmia Valencia de la Llengua ha realitzat sobre els textos litúrgics de cada diumenge. La batalleta sobre la llengua que vivim a la Comunitat Valenciana pareix de comedieta. Quan parla un de Canadà, ¿parla canadenc o anglés o francés? Quan un gadità parla i cal subtitular les seues paraules, ¿parla gadità o castellà?
Riutort no entrà en eixes batalletes i, així, com un enamorat de la llengua tractà de superar tots els obstacles que polítics i jerarques eclesiàtics li posaven.
Descanse en pau. Diguen el que diguen, la seua obra ahí està per abast de tots.