RECORDAR-NOS QUINS SO,

Joan B. Almela i Hijalva és membre del Grup Cristià del Dissabte

RECORDANT-NOS QUINS  SOM.

Mai podem saber prou. Cada cosa que esbrinem, que escatim,  té tantes facetes, tantes interioritats i complexitats, que podríem estar reflexionant-la, analitzant-la i profunditzant-la tota la vida… però no tenim tant de temps, perquè la supervivència, el presurós  transcórrer del mateix temps i les urgències de la societat no deixen dedicar-se a una sola activitat.

Sí. Mai podem saber prou i la saviesa no demana pa. L’oferta cultural d’avui és tremenda pels mitjos que la tècnica ens dona, gràcies a Déu, i podem fruir d’ella de tal manera que ja la volgueren haver tingut els antics savis i erudits.

Però… tota llum, per poderosa que siga, fa ombra i eixe contrast entre la força de la lluminositat d’una i la negació de l’altra pot enterbolir la nostra visió, especialment la visió de nosaltres mateixos.

La nostra època és un temps de producció accelerada i de consumisme total. Tot es pot produir i tot es pot vendre (especialment les persones que amb la corrupció mostrem palesament la nostra venalitat). I ho dic perquè, encara que la cultura siga una de les perles precioses que l’esser humà ha produït,  també és objecte de consum i d’afany de poder, ja que pot ficar-nos més fondo en la producció, en  voler saber més sobre tot el que passa, en desentranyar-ho tot per a dominar més; i així deixar de mirar-nos a nosaltres mateixos;  moguts per tants reclams exteriors el nostre tarannà personal, la nostra essència i personalitat  pròpia van esvaint-se.

És a dir, àdhuc el interès per la cultura pot derivar en  una actitud “productora” i consumista.

Per això, de quan en tant convé llegir poesia i eixa mena de llibres que no ens donen nova informació sobre les coses i el món, sinó que ens recorden quins som i ens donen pas a la reflexió sobre les actituds que teòricament (sols teòricament) les tenim per sabudes, tal com són l’assossegament, la vulnerabilitat, la paciència, la fragilitat humana…

Per nomenar un exemple, cite a Miguel Àngel Martí García, professor de filosofia i autor de més de 20 llibres  d’eixe estil, publicats en Ediciones Palabra. Títols com El sentit de la vida, La vida habitada. Acuérdate de vivir, La serenidad…  ja indiquen la seua pretensió.

Són llibres de butxaca, curts i de capítols molt breus, però ¡això sí! no deuen ser llegits d’un tiró, al contrari, dos o tres pàgines cada dia, perquè no es tracta d’aprendre res, sinó de recordar-nos quins som i com estem vivint.

Ho recomane a tots, però molt especialment als lletraferits, sempre obsessionats per saber més…

València, abril de 2020

Mossèn Joan B. Almela i Hijalva