Vicent Fc Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
L’Església és una institució mil·lenària on al llarg del temps ha anat mantenint temes que li són tabú, encara que formen part en la vida de les persones. Sota el qualificatiu de pecat, ha silenciat i condemnat tot allò que fa relació amb el sexe i la dona.
Els anys en què estudiava la teologia moral, el tema que feia relació al sexe, el text apareixia, a més, en llatí. És cert que el Vaticà II obrí alguna finestra i els professors que venien de la renovació mostrada al Concili mostraven alguna novetat, però sempre dins de la doctrina establida, que no variava. La vida valorada era la vida espiritual i es feia una dicotomia entre cos i ànima com si poguera tenir consistència eixa dicotomia a la vida de les persones.
L’estructura de l’Església està assentada en un ambient masculí on sexe i dona no s’explica amb naturalitat per més que Déu ens ha fet sexuats, però que als seus codis més bé són considerades pecaminoses.
Aquests dies passats, s’ha alçat molta polseguera per haver pronunciat el Papa Francesc, en una reunió privada, la paraula italiana “frociaggine”, que traduïda podria expressar “fer la marieta” i pareix que alguns han tingut molt d’interés a publicar-ho, ¿per posar mal al Papa Francesc? ¿per mostrar a Fransec homòfob?
Aquest tema sempre és molest a l’Església. Tant el plantejament de la presència de la dona en l’exercici ministerial com la presència d’homosexuals al clergat, els posa nerviosos i no s’accepta, i continua mantenint-se una discriminació manifesta i una visió ofensiva per més que la ciència, la medicina i la sociologia avalen la normalitat de l’homosexualitat i de l’heterosexualitat.
El Papa Francesc sembla que viu la preocupació d’evitar que es produïsca un cisma a l’Església, i, possiblement per això, com a pastoralista, obri portes, però no les travessa. Així, es presenta un Francesc que, encara que comprén, no integra; acull, però considera a les persones homosexuals com a perifèria quan no hi són perifèria sinó persones filles de Déu.
La societat va treballant per a reduir discriminacions establides per raó de sexe, perquè no hi haja persones vulnerades en els seus drets i dignitat.
El Papa Francesc ens parla de misericòrdia, de ser comprensius (¿qui soc jo per jutjar a cap persona?) però això no és integrar. L’Església continua mantenint la discriminació de manera que hi haja persones cristianes de primera i de segona i, en la pràctica, encara que batejades i filles de Déu, no s’accepta la seua integració.
La societat canvia constantment d’acord a les aportacions que presenten els estudiosos, però el codi de l’Església, convertit en doctrina, no mostra agilitat per a la renovació d’eixa doctrina per la societat de hui en haver elevat a voluntat divina, no la seua revelació sinó la interpretació que en un temps es feu deia i que avui, en altres coordenades de vida, caldria poder revisar i expressar en llenguatge i cultura actual.