II Diumenge de Pasqua Vicent Fc. Estarlich Chover és membre del Grup Cristià del Dissabte.
L’actuar de Tomàs pot ser el prototipus de la manera d’actuar en l’actualitat: veure per a creure.
Estem saturats de sermons i promeses, de consells i de bones paraules, d’especulacions i de castells en l’aire. Ja no creiem res que no puguem tocar i mesurar, no volem res que no siga immanent, material i terrenal. Açò comporta el perill, fugint de les teories, d’arramblar i menysprear les vivències de vida.
Aquesta situació comporta no tindre massa predisposició a donar-nos crèdit i mostrar la tendència a viure en el dubte. Però necessitem reconèixer el sentiment, no podem deixar de desenvolupar les emocions, l’afecte i el fet d’estar dispostos a l’estima.
La realitat que vivim fa comprensible que, en un primer moment, dubtem i no estem dispostos a confiar; però a la vegada haurem de deixar de jutjar tant i passar de l’opinió al compromís.
Segurament el fet d’estar de peus a terra ajude a no deixar-nos influir per fantasies i historietes i el fet de tocar les nafres de les persones lacerades, siga convenient per a no deixar passar gat per llebre; però el nostre actuar hauria de deixar de ser individualista i estar oberts a compartir amb les persones estimades, amb la família, amistats i comunitat. Amb elles podem contrastar els esdeveniments i la manera de viure’ls, sentirem la companyia i podrem interessar-nos els uns pels altres i transmetre’ns les ressonàncies que ocorren en cadascú de nosaltres.
El fet de tocar les nafres és fonamental per a no viure de pal·liatius, però també, com diuen els Fets dels Apòstols, per a realitzar signes i prodigis que contagien vida.
Avui són massa les nafres que poden fer-nos dubtar de l’existència de l’Amor perquè el sofriment és massa fort per a poder pensar que l’estima és entre nosaltres. Ara bé, caldrà no precipitar-nos per descobrir que en el dolor també s’experimenta compassió, tendresa i bàlsam, capaç d’ajudar-nos a resistir i acceptar-nos malgrat tot.