Festivitat de sant Pere i sant Pau. Joan Sifre és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Les lectures d’aquest dia volen activar la nostra memòria sobre el fonament sòlid d’aquella comunitat “apostòlica” dels primers deixebles de Jesús que reberen l’Esperit Sant el dia de Pentecosta i quedaren transformats, fins al punt de resistir i ser capaços de donar la vida, testimoniant i confessant que el Jesús crucificat és el Senyor ressuscitat.
La lectura del llibre dels Fets dels Apòstols conta com Herodes volia sacrificar Pere per a congraciar-se amb els jueus, l’empresonà, però el Senyor el lliurà de les seues mans i de l’expectació del poble.
Pere i Pau, la festa dels quals celebrem avui, exemplifiquen i personifiquen dos trets de la comunitat cristiana: el seguiment i fidelitat a la Memòria de Jesús que fa que un humil pescador de Galilea, Pere, lidere i cure amb amor de bon pastor el seu naixement (Jn.21,15-19). També l’empeny de Pau en obrir camins a l’Evangeli en profunda fidelitat a l’Esperit, al servei del desplegament comunitari, interpretant i enfortint el llegat rebut (He.21,13 i 22,21). Tot dos representen dos històries també d’alliberament, de donació total i d’esperança cristiana en la renovació i revitalització de l’Església des de la memòria i missatge de Jesús. Aquesta esperança no quedarà defraudada (Rom 5, 5).
Aquest procés que començà amb la Pentecosta obri el camí a la progressiva constitució de l’Església dirigida per l’Esperit, que la manté en constant renovació, en diàleg i compromesa en la transformació de la societat. Per això Francesc i Lleó XIV han parlat d’Església “en eixida, en camí”, recuperant el primer nom que reberen els cristians (He. 9,2). El cristianisme sempre ha sigut un camí de seguiment, una vida de servei, a conrear baix l’acció de l’Esperit que bastís l’Església. Les comunitats parlen d’Eclesiogènesi.
El text de l’Evangeli de Mateu emfasitza el fonament d’aquesta Església. Jesús, que des que començà la seua predicació i missió és una figura controvertida, contradictòriament interpretada, fins i tot pel seus més íntims, els hi planteja una pregunta: “Què pensa el poble sobre ell?”. La resposta no va més enllà de considerar-lo un profeta que denuncia el que està mal, les injustícies, les hipocresies…, que realitza signes, que acull pecadores i pecadors, que parla amb autoritat…
Però, sobtadament, Jesús canvia la pregunta i l’adreça directament a ells: I vosaltres, `”Què en penseu?” Simon Pere confessa: Tu ets el Crist (l’Ungit; el Messies), el fill de Déu viu, que manifesta la seua compassió i ve a alliberar al poble i instaurar el seu Regne.
Jesús proclama a Pere benaurat per aquesta confessió de fe inspirada i revelada per Déu, que és la base del seguiment de Jesús i fonament de la seua comunitat fidel. Una confessió que com sabem no està exempta de dubtes, com quan el mateix Pere el recrimina per l’anunci de la passió (Mt.16,22).
L’èmfasi de la confessió està en el fet que Jesús no és ja només un profeta que anuncia la salvació futura. El Regne ja és aquí, ja ha començat. Els poders de l’infern i de la mort han estat vençuts. La nova comunitat treballarà per eixe Regne i no prevaldran els altres poders.
Aquest és el nucli del missatge pasqual segons Pere i Pau: El Crist ha vençut el mal de forma plena i definitiva. El crucificat és el ressuscitat. El nostre Déu és un Déu de vida, fidel i compassiu. La Resurrecció ens ha regenerat per a una esperança viva (1Pe1,3-4) que mai ha de decaure, fins a l’encontre definitiu. L’Esperit continua actuant i ens introdueix a la vida divina (Rom.5,5;8,14-17) i ens convida a compartir i servir, en fidelitat al Crist i a l’Evangeli (Ef.1). (Rom.12,9-13).
Davant d’aquest text la pregunta als deixebles s’adreça inevitablement a tots els membres de la comunitat cristiana. La resposta a ella no és un discurs sobre Déu o sobre l’abast de la confessió de Pere. Sobre això cal guardar silenci (Mc. 8,30) Aquesta és una pregunta que ens qüestiona sobre la relació que podem i volem mantenir amb Ell i les conseqüències que se’n deriven. L’experiència de Jesús es verifica en l’entrega fidel. La nostra relació amb el Regne de Déu és el treball per fer-lo present al servei dels humiliats.