Diumenge de Rams. (Is 50,4-7; Salm 21; Fl 2,6-11; Mt 26,14-27,66) Alberto Guerrero és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Al costat d’aquesta aclamació i processó triomfant dels rams, es llegeix l’evangeli de la Passió del Senyor. Gloria i creu.
No una creu masoquista, sinó una creu de salvació. Perquè el que s’exalta ací no és el dolor, el sofriment, la resignació. Jesús sap que morirà, però ho fa amb el cap alt, encara que siga pujat en un ruc, signe suprem de la humilitat i de la reialesa sense tron, que és la reialesa de Déu.
La creu no és part del designi etern de Déu, és part de la possibilitat del risc que corre Déu en donar la llibertat a l’ésser humà. Són els hòmens, no Déu, els que planten la creu en el món, els que van provocar i continuen provocant el dolor dels innocents. Déu no estima el sofriment, Déu vol la felicitat de tots el seu fills i filles, també la del seu Fill, i ve al món a portar un programa d’amor i de pau, que els hòmens rebutgen i continuem rebutjant. Perquè aquest pla demana renúncia a l’egoisme, la injustícia, l’ambició i l’acumulació desmesurada. Crist no mor en la creu, el matàrem en la creu, el continuem matant en cada ésser humà que mor en el nostre món, víctima de tanta injustícia i violència humanes.
Viure, doncs, aquest dia i els altres dies sants d’aquesta setmana, no és una manifestació popular, folklòrica i turística, o un vestigi literari, estètic o cultural del passat.
Els Cristos sofrents i les Verges doloroses es continuen passejant pel nostre món, i tenen nom i rostres concrets. La Setmana Santa és la més revolucionària de totes les setmanes.
No és una setmana per a plorar davant dels Cristos jacents de les nostres processons, sinó per a lluitar, per a ser solidaris, per a fer front, com ho va fer Jesús, a tants sistemes opressius que imperen encara en el nostre món i que condemnen a milions d’éssers humans a les creus de la fam, la incultura, la desigualtat, la guerra, la misèria, la solitud, la injustícia.
Pilat, Herodes, Caifàs no han desaparegut de la història. Segueixen avui molts polítics prepotents mantenidors dels seus privilegis fent de les seues, provocant guerres, moltes vegades amb el silenci còmplice de tots nosaltres.
Acompanyem avui, amb la nostra pròpia creu, no pretenguem viure un cristianisme sense creu. 
És fàcil acompanyar o creure en Jesús quan tot és glòria i alegria; és més difícil quan ens visita el dolor, la malaltia i la mort. Però aquest és el sentit d’aquests dies. També en la creu, assumida amb fe i amor, pot haver-hi resurrecció, vida i esperança.
Aprofitem aquests dies, a més de per a descansar i estar en família, per a resar, meditar, reflexionar, participar en les celebracions de la fe cristiana, de la nostra fe en un Déu misericordiós, que per anunciar-nos el veritable regne de Déu, la societat que Déu vol ho fa sabent que els poderosos privilegiats el perseguiran fins a la creu
FELIÇ I SANTA SETMANA