DAVANT DE LES ELECCIONS MUNICIPALS I AUTONÒMIQUES (Mayo 2003)

 Una vegada més, estem convocats a donar el nostre vot en les eleccions municipals i autonòmiques. Després de vint-i-cinc anys de Constitució democràtica, aquest fet tendeix a convertir-se en una rutina formal. Ens tempta “passar”. Molts pensen: “Només ara es recorden de nosaltres i ens manipulen amb eslògans de propaganda; el nostre vot no serveix per  res; mane qui mane, tots són iguals”. Però la realitat ens diu que no és el mateix votar a uns que a altres.

Estes eleccions vénen emmarcades pel drama que ha suposat la recent guerra injusta, il·legal i immoral que ha causat tant de desastre i frustració i que va comptar amb el suport del govern de l’Estat espanyol, en contra de la immensa majoria dels ciutadans i ciutadanes i de la nostra més profunda Tradició cristiana. Les bombes ja han callat, però les víctimes de tanta destrucció clamen justícia en les nostres consciències i ens obliguen a realitzar un rigorós discerniment a l’hora d’emetre un vot responsable.

A fi d’il·luminar la importància ètica i històrica del vot que se’ns demana, el “Grup de capellans del dissabte” de la diòcesi de València, proposa aquests punts de reflexió a qui els vulga aprofitar:

1.L’acte de votar implica una responsabilitat ètica. Els ciutadans hem de considerar atentament els programes, el tarannà i la credibilitat dels partits i les persones a qui podem votar. No hem de deixar-nos portar per la màquina de la propaganda. Les tècniques i simplificacions del màrqueting elaboren cada vegada més els seus missatges per captar adhesions i vots irreflexius. En una campanya electoral, hem d’exigir propostes i opcions concretes i clares que puguem comparar i valorar abans de la nostra elecció.

2. Una primera cosa que hem de preguntar a qui ens sol·licita el vot en eixe acte electoral, és si la nostra participació democràtica en la gestió pública quedarà reduïda a votar cada quatre anys. Cal preferir programes o partits que ens asseguren que desenvoluparan vies de participació dels ciutadans i de les organitzacions cíviques per a la presa de decisions. Avançar cap al protagonisme real de la ciutadania és un objectiu a anar aconseguint cada dia més. En alguns municipis de l’Estat espanyol s’ha implantat ja el sistema de Pressupostos participatius propugnat pel Fòrum de Porto Alegre. Es tracta d’establir una participació real de totes les associacions del municipi en la presa anual de decisions sobre el destí dels nostres diners, els que recapta l’ajuntament.

3. Cal preguntar a cada candidat i a cada partit quines són les seues opcions fonamentals en cada u dels sectors de la vida municipal o autonòmica. Per exemple:

3.1 En política econòmica: emprarà els diners públics en projectes sumptuaris o en atendre necessitats reals de la població, sobretot en les zones o barris més necessitats?

3.2 En política cultural i educativa: quins plans instrumenta el programa de cada partit per a una verdadera extensió de la cultura i educació a tot el poble: sistema escolar públic i gratuït, xarxa de biblioteques i aules de cultura, elevar el nivell cultural dels mitjans de comunicació, públics, etc…?

3.3 En política autonòmica: concep un Estat centralista i uniforme o un Estat plurinacional, pluricultural i plurilingüe? Com pensa protegir i respectar la recuperació del valencià en la societat i el seu ús normalitzat en l’administració i l’ensenyança?

3.4 En política de seguretat ciutadana: seguirà retardant-se la dotació de mitjans i el programa de policia de barri a favor de la protecció d’altres interessos i d’empreses privades de seguretat?

3.5 En política social: Com es corregirà en concret la tendència cap a una marginació creixent de gran part de la població? retallant recursos d’assistència i promoció social? negant papers i ajudes als immigrants?

3.6 En política sanitària: concep la sanitat com un negoci privat o com un servei públic?

3.7 En política mediambiental: com es programa un desenrotllament sostenible i respectuós amb el medi ambient en matèria d’urbanisme, transports, tractament de residus, etc…?

3.8 En promoció de la pau i la convivència social: com promouran els governants la pau ciutadana i la convivència intercultural, tan necessària en els temps que vénen? Estan orgullosos d’haver col·laborat en la invasió d’un país musulmà amb intencions colonitzadores i excuses de seguretat? Com potenciaran la cultura del diàleg, del consens i del respecte a les minories?

4. Cap programa i cap partit no seran perfectes, però cal triar el millor o el menys dolent. Cap programa polític no podrà arreplegar mai íntegrament totes les exigències de llibertat, igualtat i justícia que es deriven de l’Evangeli de Jesús. Tota persona és un fill o una filla de Déu. I un cristià ha de veure en el més pobre, estranger, malalt o marginat, el rostre de Déu a qui cal servir. Però almenys és necessari que els cristians optem en l’elecció dels nostres representants per aquells programes i persones que més garanties autèntiques oferisquen d’anar construint una societat justa, fraterna i lliure, que respecte més la igual dignitat de tot ser humà.

València, 10 de maig del 2003

Grup de Capellans del dissabte