COMUNICAT DE PREMSA (contra la Guerra 2003)
Des que l’onze de setembre un atemptat terrorista va ensorrar les dues Torres Bessones de Nova York provocant uns quants milers de víctimes, l’ opinió pública, induïda pel poder dels qui controlen els mitjans de comunicació, ha estat bombardejada perquè accepte com a inevitable una resposta, en forma de guerra, a tot allò que cree suspicàcies de terrorisme. Si en compte de la revenja s’hagués preguntat per les causes de tot tipus -econòmiques, polítiques, religioses, culturals…- que hi ha al darrere d’ aquests atemptats, ben segur que la resposta hagués estat una altra. Però la guerra, tal com es presenta, és, malauradament, una necessitat del sistema. La tirallonga d’argumentacions que l’envolten és l’intent de fer acceptable i enraonat alIò que és un negoci i una lluita a mort per 1 ‘hegemonia econòmica al món. EIs interessos econòmics classifiquen els pobles i els seus dirigents en amics i enemics; vénen als aliats tecnologia militar, i quan les relacions es torcen, aquells que abans han estat armats, es converteixen en pretext per encetar una nova guerra que els desarme. Definitivament la cultura de la pau i la política ha estat soterrada per la infame cultura de la guerra i el militarisme.
El grup de Capellans de Parròquies Populars i Obreres -a partir d’ ara, Grup de Capellans dels Dissabtes- ens posicionen en contra de la guerra com a resposta als problemes actuals -a la d’ Afganistan ahir, a la d’Iraq com a probable, dema- perquè la guerra no soluciona cap problema; ans al contrari, els exacerva, i manifesta el més bàrbar i vil de la condició humana: la voluntat de matar i destruir; l’ afany de dominar i explotar.
La humanitat al llarg de la historia s’ha esforçat per buscar solucions polítiques als confictes que genera la coexistència històrica, especialment després de la II Guerra Mundial. Ens hem dotat d’institucions, maneres diolomàtiques i protocols perquè la política, el consens, el diàleg i la paraula i, si cal, la pressió i les sancions, substituesquen el recurs a la força. La guerra és el punt i final que ensorra tots els nobles i sublims esforços que hem creat i que ens han llegat, alhora que manifesta el més pervers de la condició humana. En aquest moment en que el poder letal de la humanitat no coneix precedents, les institucions com l’ONU i altres instancies de mediació i arbitratge esdevenen cabdals i imprescindibles. Tot allò que servesca per anihilar-les o buidar-les de contingut i representativitat, comet un atemptat polític a l’herència civilitzatòria de la humanitat.
Les manipulacions que el president Bush i el seu entorn de poder esta exercint als Estats i organismes mundials per aconseguir la col.laboraciò o el silenci en la seua empresa bel.lica contra “l’eix del mal”, fa aparèixer a l’escena mundial, sota el pretext de tenir carta blanca per atacar i eliminar preventivament els presumptes terroristes, un nou adversari molt més perillós que aquell que vol combatre: el terrorisme d’Estat. Amb la barroera pressió que estan sofrint les institucions mundials tothom ens sentim més desprotegits i febles enfront de l’arrogància dels poderosos.
Com a ciutadans universals des del País Valencià, aquest col.lectiu de capellans propugnem el respecte i la consideració a l’ assemblea mundial de les nacions perquè esdevinga representativa i eficaç en la consecució i preservació de la pau.
Com a cristians expressem la necessitat que l’Església católica dissolga l’Arquebisbat General Castrense i es desvincule fàctica i simbòlicament dels gestors i sustentadors del actual estat de coses, alhora que la instem perquè es comprometa amb els moviments noviolents, alternatius i alliberadors.
Hi ha camins que menen a la guerra i la fan inevitable: les injustícies estructurals i permanents, el saqueig irresponsable als pobles del Sud i als recursos naturals, la criminalització de la immigració, l’opressió dels pobles, els terrorismes, el complex militar-industrial, les bases militars -la projectada a Bétera en constitueix un desgraciat exemple-, les despeses militars, els exercits. ..N’hi ha d ‘ altres, però, que la coven i ens predisposen com: la competitivitat acarnissada, l’individualisme ferotge, el consum compulsiu, el maltractament balafiador de la natura, el masclisme, I’ autoritarisme, etc.
Per tot plegar, la millor manera d’ aconseguir la pau i parar els peus als mercaders de la guerra passa perquè tots els habitans del món siguen considerats com a ciutadans i, per tant, tinguen garantides unes condicions materials i polítiques mínimes que els permeta d’assumir el protagonisme de les selles vides.
.NO A LA GUERRA I ALS SEUS PREPARATIUS.
SÍ A LA RECONVERSIÓ EN VIDA I DIGNITAT DEL QUE
S’ESMERÇA EN MORT I DESTRUCCIÓ BEL.LÍQUES
Grup de Capellans del Dissabte València febrer 2003