CAP ON VA L’ESGLESIA A DONOSTI? (gener de 2010)
El Grup de Capellans del Dissabte, de la diòcessi de València estem seguint amb desassossec totes les notícies que fan referència al nomenament del bisbe de Donosti: les reaccions que ha provocat en el clergat guipuscoà, el espectacle de la seva presa de possesió i alguns aspectes de les primeres i polèmiques declaracions del prelat Munilla. Tot plegat, pensem s’está creant en la societat i també en nosaltres sorpresa, consternació i pregona preocupació, perquè s’estan exhibint els excessos d’unes formes de governar les comunitats creientes que huí resulten anacròniques, provocatives i allunyades de tota sensibilitat evangèlica i democràtica. Aquest comportament genera en moltes persones, tot i que siguen cristianes, frustració, víctimes i escàndol. Difícilment l’Església podrà mostrar-se experta en humanitat amb aquestes pràctiques que la separen, com més va més, de la “bona praxis” pastoral i dels respecte a la dignitat dels cristians i cristianes. En una societat que ha assumit que la legitimitat del poder al servei de quolsevol sector de la societat prové de la participació democràtica, les maneres autocràtiques dels nomenaments episcopals esdeven, cada vegada més, inassumibles i pernicioses.
Per tot plegat:
1.- Ens preocupa el que passa i pot passar en una diòcessi on el 77 % del clergat ha manifestat el seu malestar i disconformitat amb el nomenament del bisbe Munilla, com ells mateixos expliquen, ben conegut pels clergues donostiarres. Ells, com agents privilegiats i majoritaris de la pastoral diocesana, haurien de ser els qui marcassen el rumb pastoral, tot i incloent-hi la opció pel nou bisbe. I, en eixe sentit ens hi adherim i donem suport als capellans signataris.
2.- Com que, ça i lla, sovintegen els problemes originats per una pràctica de bisbes imposats, pel que sembla calculada amb unes premisses polítiques incompatibles amb l’esperit del Vaticà II i alienes als drets humans, proposem reprendre una antiga tradició eclesial: que el bisbe siga elegit a pàrtir de les propostes fetes pel clergat local, acceptat pels laics i laïques diocesans i consagrat pels bisbes de la província eclesiàstica. El bisbe elegit pel clergat i acceptat pel laïcat seria el nomenat pel Bisbe de Roma.
3.- La descentralització i la participació dels cristians i cristianes són fites necessaries i inajornables per aconseguir la riquesa del pluralisme i la forma escaient de ser església al nostre temps.
4.- Preguem perquè s’arbitre una resolució el més rápida possible, i curant no produir víctimes, sobretot entre el poble de Déu fidel i senzill. Des de la fe en el Ressuscitat, pensem que s’hi pot arribar a ella.
València gener de 2010