Homilia del Papa Francesc en la festivitat de Sant Josep, obrer (01-05-2020)
Déu creà. Un creador. Creà el món, creà l´home i donà a l´home una missió: administrar, treballar, dur endavant la creació. I la paraula “treball” és allò que la Bíblia usa per a descriure aquesta activitat de Déu: “Ell dugué a terme l´obra que havia fet i cessà al seté dia de tota la seua obra”, i donà aquesta activitat a l´home: “Has de fer açò, tenir cura d´allò, d´allò altre, has de treballar per a crear amb mi – és com si Ell ho diguera – aquest món, perquè puga continuar. Tant és així que el treball no és més que la continuació del treball de Déu: el treball humà és la vocació de l´home rebuda de Déu per a la creació de l´univers.
I el treball és allò que fa l´home semblant a Déu, perquè amb el treball, l´home és un creador, és capaç de crear, de crear moltes coses, inclús de crear una família per a seguir avant. L´home és un creador i crea amb el treball. Aquesta és la vocació. I diu la Bíblia que “Déu veié el que havia fet i veié que era una cosa molt bona. És a dir, el treball té en ell mateix una bondat i crea l´harmonia de les coses-bellesa, bondat – i involucra l´home en tot: en el seu pensament, en la seua actuació, en tot. L´home està involucrat en el treball. És la primera vocació de l´home: treballar. I açò dona dignitat a l´home. La dignitat que el fa semblar-se a Déu. La dignitat del treball.
Una vegada, en una Càritas, a un home que no tenia treball i anà a Càrites a buscar alguna cosa per a la seua família, un empleat de Càritas li digué: “Almenys, pots dur pa a casa” – “Però açò no és prou per a mi, no és prou!, fou la resposta: “Vull guanyar-me el pa per a dur-lo a casa”. Li mancava la dignitat, la dignitat de “fer” el pa ell mateix, amb el seu treball, i endur-se´l a casa. La dignitat del treball, que és tan trepitjada, per desgràcia. En la història hem llegit la brutalitat que férem amb els esclaus: els dugueren d´Àfrica a Amèrica – pense en aquesta història que toca la meua terra – i deiem “quina barbaritat”… Però encara avui hi ha tants esclaus, tants hòmens i dones que no són lliures per a treballar: es veuen obligats a treballar, a sobreviure, res més. Són esclaus: treball forçat… són treballs forçats, injustos i mal pagats i que duen l´home a viure amb la dignitat trepitjada. N´hi ha molts, molts al món. Molts. Als periòdics de fa uns messos llegírem, en aquest país d´Àsia, com un cavaller havia apallissat fins a la mort un dels seus empleats que guanyava menys de mig dòlar al dia, perquè havia fet alguna cosa malament. L´esclavitud d´avui és la nostra “indignitat” perquè ens lleva la dignitat als hòmens, a les dones i a tots nosaltres. “No, jo treballe, tinc la meua dignitat”; sí, però els teus germans, no. “Sí, pare, és cert, però açò, com està tan lluny, em costa d´entendre-ho”.”Però ací, a casa nostra…”: “Ací també, entre nosaltres. Ací, entre nosaltres. Pensa en els treballadors, en els jornalers, que els fan treballar per un sou mínim, i no vuit, sinó dotze, catorze hores al dia: açò ocorre avui, ací. En tot el món, però també ací. Pensen en l´empleada domèstica que no té un sou just, que no té assistència de la seguretat social, que no té capacitat de jubilació: açò no només ocorre a Àsia. Ací.
Tota injustícia que es comet contra un treballador és un abús a la dignitat humana, inclús a la dignitat d´allò que fa la injustícia: baixes el nivell i acabes en eixa tensió de dictador-esclau. En canvi, la vocació que Déu ens dona és tan bella: crear, re-crear, treballar. Però açò pot fer-se quan les condicions són correctes i es respecta la dignitat de la persona.
Avui ens unim a molts hòmens i dones, creients i no creients per igual, que commemoren avui el Dia dels Treballadors, el Dia del Treball, per aquells que lluiten per la justícia en el treball, per aquells – bons empresaris – que realitzen el treball amb justícia, encara que ells perden. Fa dos mesos escoltí un empresari al telèfon, ací a Itàlia, demanant-me que pregara per ell perquè no volia acomiadar ningú i digué: “Perquè acomiadar a un d´ells és acomiadar-me a mi”. Aquesta consciència de tants bons empresaris, que vigilen els treballadors com si foren els seus fills.Preguem per ells també. I demanem a Sant Josep – amb aquesta bella icona amb les eines en la mà – que ens ajude a lluitar per la dignitat del treball, perquè hi haja treball per a tots i que siga un treball digne. No el treball d´esclaus. Que aquesta siga la nostra pregària avui.