Les parròquies van entrar en la pandèmia amb moltes reserves sobre les noves tecnologies, excepte la seua utilització com a eines per a la catequesi o per a projectar en la pantalla els cants o comunicar avisos als feligresos. El confinament ha descobert el món digital com un escenari substantiu que ha arribat per a quedar-se. Són moltes les iniciatives que estan incorporant la nova tecnologia, no sols com a instruments sinó com l’emergència d’un nou veïnatge. S’han transmés eucaristies davant la impossibilitat de la presència real, i alguns continuen transmetent-la per a malalts, majors impedits i discapacitats com cap a la transmissió de la missa per TV. Les xarxes socials s’han consolidat com a sacramentals de la comunicació, de l’ajuda mútua, de la cura i acompanyament entre els membres de les comunitats. Hi ha experiències parroquials que després del confinament ja disposen de tots els feligresos en xarxa. A través d’aquesta connexió es crea una vinculació real afectiva amb nous veïns.
(Font: Redacció Web)