Vicent F. Estarlich Chover (l´Alcúdia), és membre del Grup Cristià del Dissabte.
LLEI D´EDUCACIÓ I RELIGIÓ
I ja en van. quantes? ¿Huit? Una llei més i nova polèmica. D´entrada, els procediments són molt similars: un sector versus un altre sector; i segueix el “i tu més”.
La nostra societat és la que és, i la polarització és al carrer, així que cal fer esforços per intentar educar no per l´aritmètica i sí pel sentit comú de l´interés per aconseguir l´equilibri emocional-afectiu-intel·lectual dels qui volem educar. Cal, doncs, esforços de concòrdia.
I quan s´utilitza la llei com a ferramenta armamentista per a defensar postures significa que la raó s´ha perdut i tot diàleg està trencat.
Arran de les declaracions del Sr. Miguel Soler, Secretari Autonòmic d´Educació i Investigació sobre l´assignatura de religió a l´escola i la reacció dels bisbes de Castelló, València i Alacant, s´ha creat una polèmica que em fa pensar en la quantitat d´interessos que intervenen en eixa polèmica.
Segurament, no hi ha cap estudi realitzat del percentage d´aprovats en religió i d´aprovats en matemàtiques; però, encara que no conega cap percentage, podem intuir, sense ofendre ni a professorat ni a l´alumnat, que el percentage d´aprovats en religió és molt superior al d´aprovats en matemàtiques. Intuir açò ¿és ofendre? Pense que és evident que, donades les coses com són, a la nostra realitat hi ha molta més exigència acadèmica en l´assignatura de matemàtiques que en la de religió, i no sols per l´interés sinó també pel contingut, a més a més quan, en el programa de l´assignatura de religió a l´escola, no apareix tant l´estudi del fet religiós a la història humana i sí temàtica religiosa des de la visió catòlica.
I açò mateix podem dir dels departament a la Universitat on, a conseqüència del pla Bologna, i a conseqüència del nivell tant baix dels estudiants aconseguit en la Logse per a no desaparéixer i quedar-se sense alumnat, es baixa el nivell d´exigència buscant alumnes que, “voluntàriament” trien eixes assignatures. I dir açò, ¿és ofendre l´alumnat i el professorat?
Fem memòria d´aquelles assignatures que anomenàvem “maries”. per què? Perquè sesne cap necessitat d´esforç es passaven. I la religió ha format part de les “maries”; també ara, on no es valora tant l´exigència acadèmica quan que puga incloure´s en la curricula.
Per què posar tota la força en voler aconseguir que la qualificació de l´assignatura de religió compte en l´expedient de l´alumne? No entenc la polèmica com si açò fora nou d´un govern que volguera retirar tot fet religiós de l´escola per no acceptar que l´assignatura de religió compte per a la nota mitjana de l´alumne per a accedir a l´ingrés a la universitat on el 60% de la nota d´accés a la universitat és la mitjana de la nota en batxiller i el 40% de la nota de la PAU. Açò no és nou, ni ho ha inventat aquest govern ni és una petició nova. Fa anys ja era, que per a la consecució de beques i per a oposicions les assignatures de l´esperit i d´aptituds (religió, educació física i plàstica) no comptaven, perquè no són objetivament avaluables i no depenen directament de l´esforç personal; no són assignatures el resultat del qual depenga de l´actitud o de les hores de treball de forma fonamental, perquè són d´un context espiritual i facultatiu de cada persona, per la qual cosa, la igualtat d´oportunitats es resentiria si les assignatures d´aptituds foren qualificades també com a requisit en el curriculum.
I ara, per què tanta polèmica? No voldria pensar que està pel mig poder, ideologia i interessos, ja que estaríem buscant alguna cosa més que l´educació; ja no estaríem buscant la tant desitjada formació integral, tampoc la igualtat d´oportunitats.
Quan en aquesta discusió per a defensar les postures es fa ús de les lleis, ¿uns i altres miren què passa de veritat al nostre voltant?
La trascendència de la persona és fonamental, com ho és el desenvolupament intel·lectual, i no podem descuidar cap exigència per a la consecució del creixement integral de l´ésser humà; i açò cal realitzar-ho sense deixar a uns en avantatge sobre altres per qüestió d´aptituds no avaluables objectivament.