José Mª Jordán Galduf és excatedràtic d´Economia de la Universitat de València.
PASQUA, LA VIDA SE RENOVA
Pasqua i l’arribada de la primavera van de la mà. El canvi d’estació és motiu de joia i alegria perquè la vida se renova i la natura esclata després de l’hivern. També la celebració de la festa cristiana de la Pasqua és motiu de joia i alegria amb l’esperança que suscita la resurrecció de Jesús després de la crucificació i la mort.
Qui no recorda les vivències de Pasqua al llarg de la vida, i més encara en el temps (i el despertar) de la joventut? Contemplar la meravella del paisatge en primavera, sentir l’anhel de l’amistat i de l’amor, gaudir del do de l’existència, vore la vida per davant com si tot fora nou i estiguera per descobrir o reinventar.
Em venen a la ment un parell de cites literàries relacionades amb aquestes vivències. Una és de Rachel Carson (1907-1964), biòloga i pionera de l’ecologisme: «Els qui contemplen la bellesa del món, troben una reserva de fortalesa que els acompanyarà tota la vida». L’altra és de l’escriptor Manuel Vilas (autor, entre altres, d’un llibre titulat Alegria): «Recordar nos engrandece, nos eleva más allá de la vida y de la muerte».
La vida i la mort, la mort i la vida. D’això va precisament la festa cristiana de la Pasqua. Una festa que pot ser contemplada amb distintes perspectives des de la fe. Unes mirades que expressen diferents sensibilitats i potser també se complementen.
D’acord amb l’Evangeli, la mort i el mal no tenen l’última paraula. El gra de forment que cau a terra i mor, però dona molt de fruit, és un signe de resurrecció. Jesús es presenta com un gra de blat que pot donar-nos nova vida. I també nosaltres, com diu el meu amic Toni Judes (jesuïta de Llíria), el bé que fem ens seguirà sempre, i serà com un signe de resurrecció.
El Papa Francesc insisteix en aquesta perspectiva evangèlica: la mort i la foscor no tenen l’última paraula. Jesús és capaç de portar vida on hi ha mort, pot remoure les pedres que taponen el nostre sepulcre, el nostre cor, i enllumenar els racons més obscurs de la nostra vida. Tenim un Pare misericordiós que coneix els nostres patiments i ens dona Jesús per acompanyar-nos en el camí.
D’altra banda, el dominic Fray Marcos (col·laborador de Fe Adulta), subratlla que amb la Pasqua celebrem el triomf de Jesús sobre la mort espiritual. El triomf de la Vida espiritual. Una vida que pot estar un tant apagada en nosaltres, però que podem ressuscitar-la i desplegar així tota la nostra humanitat. L’esperit és el que ens dona Vida, segons va dir Jesús a Nicodem, i la celebració de la Pasqua és una invitació personal per a passar ara i ací de la mort a la Vida.
A la fi, l’esperança cristiana ens porta a creure que la mort no té l’última paraula. L’amor està per damunt de la mort, per damunt de tot. L’amor pot sanar-nos, restaurar-nos, transformar-nos, dur-nos a encetar una vida nova.
És Pasqua, ha arribat la primavera, la natura ens mostra tota la seua immensa bellesa. La vida se renova. De sobte, em ve a la ment una vella cançó que m’emociona i em dona alegria (Pero a tu lado, de Los Secretos): «He muerto y he resucitado. /Con mis cenizas, un árbol he plantado. /Su fruto ha dado y desde hoy algo ha empezado».