Vicent F. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
S´ha alçat la veda. La llei de llibertat d´expressió queda curta davant la cacera organitzada contra el papa Francesc per part d´alguns periodistas i mitjans de comunicació molt significats políticament de dretes.
Fa alguns anys, parlant amb un astrofísic em sorprenia una confessió: que quan ocorre algun fenonem o es produeix algun descobriment, estan obligats a traure tres articles al respecte perquè cal publicar, hi haja o no prou informació. De vegades, els articles no aporten res; cal forçar la imaginació.
Pareix que avui escasseja la informació i, de la que n´hi ha no es vol parlar, es vol tapar, de manera que cal desviar l´atenció a altres temes i, per qüestions ideològiques i interessos de lobbies, la peça major i més mediàtica per als mitjans de comunicació de dretes és el papa Francesc.
Sorprén la violència ideològica i la mala educació mostrada per persones professionals, que de segur volen ser tractades com responsables, educades i creïbles. No tenen vergonya de mostrar-se uns desbocats i amb arguments molt baixos. Quina llàstima! Així no s´aconsegueix qualitat, profunditat ni credibilitat; i eixes formes no creen prestigi al periodisme.
Eixa és la virulència mostrada per periodistes i mitjans de comunicació situats en posicions molt conservadores. Però, què dir de la Conferència Episcopal espanyola?
També sorprén que davant d´atacs tan forts contra el papa Francesc no s´hi haja pronunciat. Calla i, aquest silenci, parla. El silenci posa a la Conferència Episcopal en una situació tendenciosa. S´entén que no estiga constantment eixint al pas de tantes i tantes crítiques relacionades amb l´Església o postures doctrinals, però, quan es vol anar a la caça del papa Francesc, el silenci es converteix en un crit còmplice.
El papa Francesc va sofrint, per part de cardenals, bisbes, lobbies i grups supertradicionals catòlics, un acaçament constant, i procuren desacreditar i soscavar tot el seu treball que des del seu pontificat està intentant desenvolupar. A la Conferència Episcopal espanyola no sols pareix que no li entusiasma eixe treball, sinó que tampoc el defensa d´eixos atacs, ni públicament i ni oberta.
És moment crític. L´Església està jugant-se el ser o no ser; és moment de prendre postures, eixir de situacions indefinides i manifestar-nos.
Aquesta situació no ens és nova en la nostra Església espanyola; i la seua postura conservadora ve de lluny. Però ara, amb un sínode convocat pel papa Francesc sobre la sinodalitat, caldrà eixir de silencis i manifestar quina Església volem per a ser fidels a l´Evangeli.
El papa Francesc està sembrant. ¿Treballarem perquè done fruit?
Parlem, pronunciem-nos; participem-hi i mostrem-nos contraris a estratègies involucionistes.