LA MALASTRUGANÇA DE LA GUERRA I LA CÒVID 19

La malastrugança de la guerra i la còvid-19

Quan semblava que en el nostre món, l’occidental, quasi tocàvem el cel amb la mà, la pandèmia però, sobretot, la guerra, ens retornen a la realitat humana. Salut i pandèmia, guerra i pau ens donen consciència de la dimensió fràgil i ambivalent de l’ésser humà. Per una banda som constructors de fraternitat mitjançant l’empatia amb els sofrents i, per altra, som destructors d’humanitat a través de la guerra i de l’amenaça d’un holocaust atòmic. Àngels i dimonis.

La guerra que ha iniciat el rus Putin contra Ucraïna ens deixa en una situació de perplexitat, a la recerca d’una comprensió que se’ns escapa dels nostres horitzons habituals.

A continuació presentem als lectors i lectores del nostre web l’opinió i les propostes del Centre Delàs sobre aquesta guerra. És una entitat independent, que va nàixer l’any 1999, en el marc de Justícia i Pau, que té com a finalitat incrementar la cultura de la pau a través d’estudiar i analitzar tot allò que contribueix a preparar la guerra. Les principals línies de treball són el comerç d’armes, el finançament de la indústria armamentista, la despesa militar, les forces armades, la investigació i el desenvolupament d’armes i les operacions militars a l’exterior. Tot seguit el seu punt de vista sobre la guerra a Ucraïna.

El recurs de fer servir la violència armada per part de Putin és absolutament condemnable. Rússia ha de posar fi immediatament a l’ofensiva militar que ha emprès a Ucraïna, que només beneficiarà els interessos geopolítics del Kremlin.

La pacificació del conflicte només serà possible amb la contribució de totes les parts implicades al conflicte d’Ucraïna, ja que, com estem veient, la resposta política europea no ha estat a l’alçada de les circumstàncies, així com ha estat subordinada a la de l’OTAN, liderada pels Estats Units, que no té la mateixa dependència mútua, ni els mateixos interessos polítics, econòmics, socials i culturals que Europa, a qui un conflicte armat a Ucraïna no impacta de la mateixa manera. Als Estats Units, fins i tot pot arribar a beneficiar econòmicament i políticament.

Jens Stoltenberg, secretari general de l’OTAN, ha tingut en aquest conflicte un rol molt més rellevant que el de Josep Borrell, alt representant de política exterior de la UE. D’altra banda, el Govern espanyol hauria d’haver dut a terme un paper més actiu en la solució del conflicte utilitzant tots els recursos diplomàtics possibles i no subordinar-se als interessos de la geopolítica dels Estats Units a través de l’OTAN.

El mantra de l’argument del balanç calculat entre la diplomàcia i la dissuasió no ha estat l’adequat. Desconeixem què s’ha parlat exactament i quina rellevància ha tingut la diplomàcia al conjunt de les converses. Però sí que coneixem l’àmbit públic, dels mitjans de comunicació hegemònics, i que en aquests ha prevalgut la retòrica de l’amenaça, amb sancions, prioritzant aquest horitzó i relegant a un lloc menor les moltes maneres de canalitzar aquest conflicte amb formes més pacífiques i menys bel·licistes. Això és possible a través de la negociació, sacrificant interessos particulars, que no haurien d’haver estat altres que evitar a tota costa la guerra.

La guerra tindrà conseqüències dramàtiques per a la població ucraïnesa, però també per a tota la població europea inclosa la de Rússia. Seran aquestes persones les que, veritablement, assumiran les conseqüències d’instrumentalitzar el múscul militar i la guerra en benefici de jocs geopolítics aliens.

Propostes per a un alto el foc i una desescalada militar a Ucraïna:

  • Reconduir el conflicte a la via diplomàtica, també en la visibilitat pública. Europa ha de recuperar el diàleg polític, activant els mecanismes polítics de la UE i els Estats membres, incorporant les principals potències europees a la consecució d’un acord de pau renovat per a Ucraïna i la construcció d’un acord de Seguretat Comuna per a Europa.
  • Avançar cap a la creació d’una zona lliure d’armes nuclears, de manera immediata a la regió en conflicte, però amb ànim d’aconseguir una Europa desnuclearitzada que no pugui ser percebuda per ningú com una amenaça, i exigir la mateixa resposta a la resta de països i regions nuclearitzades. En la mateixa línia, totes les parts han de descartar categòricament l’entrada d’armes nuclears al conflicte, tant físicament a Ucraïna com estratègicament en les maneres d’abordar-lo.
  • Abandonar la via OTAN, que persegueix una expansió més gran de les seves capacitats militars cap a l’Est d’Europa, la preponderància de l’estratègia de la dissuasió militar davant el conflicte a Ucraïna, incloent un procés de desmantellament de l’escut antimíssils i de tots els sistemes de armament que puguin derivar en una escalada militar o carrera armamentista.
  • Descartar qualsevol tipus de sanció que pugui causar, directament o indirectament, un dany indiscriminat a les poblacions dels països afectats per la crisi. Qualsevol sanció imposada hauria de comptar expressament amb els criteris per al seu aixecament, i aquests criteris han d’incloure la viabilitat i la temporalitat, i anteposar la precaució quant al dany a les persones sobre el benefici geopolític.
  • Enfortir la relació d’interdependència entre Europa i Rússia, ja que hi ha una relació de dependència econòmica, especialment energètica, a la qual cal sumar vincles socials, polítics i culturals, que poden reduir la probabilitat d’una escalada bèl·lica més gran.

Centre Delàs d’Estudis per la Pau, 24/02/2022

Honori Pasqual i Martí