El Grup Cristià del Dissabte reconeix positivament els avanços socials i democràtics aconseguits pel govern valencià dit del Botànic així com pels governs locals on les forces polítiques progressistes han treballat en coalició durant els darrers quatre anys arreu del País Valencià.
Considerem un guany molt estimable el fet d’haver demostrat que agrupacions polítiques diverses poden entendre’s per governar conjuntament en benefici de la ciutadania. Com ho és, també, l’escàs nombre de nous casos de corrupció política de què hem tingut notícia al llarg de la legislatura.
Per no repetir les idees bàsiques que suporten la nostra posició –i que poden ser consultades en Documents propis dins la nostra web grupdeldissabte.org– voldríem remarcar tan sols nou aspectes concrets de la realitat valenciana actual que considerem prioritaris i que requereixen una actuació molt més enèrgica per part de la Generalitat o dels Ajuntaments:
- Ciutadania crítica i responsable:
El creixement de la participació ciutadana, essencial per millorar el joc democràtic, es fonamenta en una administració accessible. Cal dotar-la de recursos humans i materials per evitar que, com està passant, els telèfons d’atenció estiguen massa sovint comunicant i que els procediments administratius siguen més complexos d’allò estrictament necessari. Cal també obrir pràctiques de participació ciutadana (consultes o referèndums) que vagen generant vincles amb les Institucions.
- Habitatge:
El dret teòric a un habitatge digne ha de ser efectiu, perquè la seua absència és l’origen de molts altres problemes personals i socials. Cal posar en situació d’habitabilitat tots aquells habitatges públics malparats per falta de manteniment i incrementar el parc existent més del que s’ha fet fins ara. Cal també alguna mena d’inspecció que detecte el mal ús del dret de propietat com ara negar-se a llogar famílies amb xiquets, exigir un dipòsit superior als dos mesos legals, obligar a subscriure un contracte d’assegurança d’impagament o imposar una augment interanual desorbitat.
- Persones immigrants sense permís de residència:
Les actuals polítiques migratòries fereixen de tal manera la consciència humana que sol·licitem als partits que diguen obertament la seua posició al respecte i proposen mesures de cooperació al desenvolupament orientades a fer que la situació dels seus països no obligue ningú a emigrar. Malgrat que les competències sobre el permís de residència cauen fora de les administracions autonòmiques i locals, els correspon a elles afavorir l’acolliment, la promoció i la inclusió social de persones amb les quals convivim als nostres carrers i que no han de ser ignorades per qüestions administratives. En tot moment s’ha de promoure la interculturalitat mitjançant el respecte a les persones de cultures diferents. En particular a València, l’Ajuntament ha de vetlar per les persones alliberades del CIE de Sapadors (que nosaltres desitgem tancat) sense saber on passaran la nit.
- Serveis socials:
Apreciem els esforços realitzats per afrontar situacions d’emergència social, pobresa infantil o energètica, precarietat laboral o d’habitatge, etc. Però, els Serveis socials han d’actuar més ràpidament de com ho estan fent ara, sobretot a l’hora d’allotjar les persones sense sostre que no volen romandre al carrer. De res serveix dotar recursos tals com l’Ingrés Mínim Vital o la Renda Valenciana d’Inclusió, si no arriben als qui ho necessiten per la seua complexitat administrativa o per falta de professionals que els facen efectius.
- Sanitat:
El clam pel funcionament de la sanitat pública és universal a les nostres terres. No pot haver-hi excuses per no posar remei a una situació que s’arrossega ja massa anys i que segueix deteriorant-se, especialment en l’atenció primària. Hi ha segurament deficiències de gestió efectiva dels recursos disponibles, cosa que s’ha de corregir, però sembla evident que el major entrebanc és la insuficiència de metges i altres professionals de la sanitat per un volum d’inversió en el sistema públic que no ha tingut en compte les necessitats de la població. En particular, cal fer un esforç per atendre a la creixent quantitat de persones amb alguna malaltia mental que vaguen pels carrers per no tindre sostre o conviuen amb les seues famílies creant-hi problemes immensos.
- Vertebració i cura del territori:
La despoblació de bona part de les zones valencianes de l’interior mentre segueix augmentant la població del litoral és causa de nombrosos danys que no sempre es fan evidents a primera vista (hem tingut un exemple esfereïdor en l’incendi que ha assolat recentment l’Alt Palància). Comarques despoblades són comarques oblidades. Aquesta àrea de treball és, de segur, la que més necessita una acció contínua i continuada abans de mostrar alguns signes de millora. N’és, per açò mateix, de tota urgència marcar una política agrària i ramadera que considere la població com a factor de preservació del medi.
- Transició ecològica:
El canvi climàtic és un fet evident que afecta greument els ecosistemes del nostre territori valencià. Cal que tots els nivells de l’administració implementen mesures possibles de lluita contra la crisi climàtica que ens amenaça, a favor de la conservació dels recursos hídrics i aplicant la transició ecològica en tots els sectors de l’activitat econòmica i la vida civil. La legislació sobre aquestes qüestions, aprovada per les Corts Valencianes en la present legislatura, haurà de ser aplicada sense dilació i amb tot rigor, sempre tenint en compte que l’ocupació de grans extensions per instal·lar parcs eòlics o solars pot comportar una nova agressió al paisatge i la natura.
- El futur del valencià:
El valencià està patint una greu regressió en el seu ús social i està sotmés a un procés de creixent minorització. Cal que les forces polítiques assumisquen de manera decidida la seua promoció i ús en tots els àmbits i superen tota temptació d’usar la llengua pròpia com a instrument de confrontació social o element de manipulació política. S’ha d’atendre al dret dels ciutadans a ser atesos en la seua llengua per l’administració.
- La guerra d’Ucraïna:
La situació de guerra interpel·la la consciència humana i cristiana en tots els nivells de l’acció política (municipal, autonòmica, nacional i europea). La conversa política en les pròximes eleccions ha d’incloure què fer-hi.
Les Corts i els Ajuntaments que eixiran el 28 de maig han de prioritzar accions immediates que redrecen l’estat de coses, especialment en els susdits nou assumptes, perquè cap altra institució pública ho farà en el seu lloc. L’injust grau de finançament que patim els valencians per part de l’Estat no justifica la inacció en allò que afecta més directament a la vida diària de la immensa majoria de la població; més bé obliga a prendre decisions valentes per distribuir els cabals. Eixe és el treball de qui es dedique a la política, un treball fonamental en una democràcia representativa com la nostra i que mai hem de menysprear perquè afecta al futur de la vida de la gent.