José Mª Jordán Galduf és excatedràtic d´Economia de la Universitat de València.
L’inici d’un nou curs ofereix sempre l’oportunitat de refrescar la nostra dinàmica personal. Potser hi ha nous projectes que enfrontar, potser la nostra atenció se centra en projectes ja en marxa que ara reclamen unes energies renovades. Allò més important és que puguen renàixer les nostres il·lusions davant una etapa addicional en el camí de la vida.
No sé per què, però a l’inici d’aquest nou curs ha caigut a les meues mans una vella novel·la que vaig llegir ara fa uns 50 anys: Viento del Este, viento del Oeste, de Pearl S. Buck. De sobte he pogut captar l’entusiasme i les preocupacions d’aquell jove (que era jo aleshores) que, en lectures com aquesta, alimentava la seua esperança i carregava energies per a fer un pas endavant en el camí de la vida. Aquella novel·la va ser la primera que va escriure l’autora nord-americana que va ser Premi Nobel de Literatura l’any 1938.
Filla d’un matrimoni de missioners, Pearl S. Buck va passar la meitat de la seua vida a la Xina, i bona part de la seua obra literària recrea precisament diferents aspectes d’aquella mil·lenària realitat cultural. A la novel·la referida, publicada en 1930, en seguirien d’altres. Com ara La buena tierra (1931), La madre (1934) o La estirpe del dragón (1942). Després d’una intensa vida, on tingué ocasió de revisar la seua fe, formar una família (en què, a part dels fills propis, n’adoptà d’altres orientals), ensenyar i escriure molt, Pearl S. Buck va morir l’any 1973 (als 81 anys) a la ciutat de Danby (Vermont, USA).
D’aquesta gran escriptora nord-americana és possible aprendre moltes coses: sobre el diàleg intercultural, els drets de les dones i més drets civils. Es pot gaudir àmpliament de la seua literatura i carregar energies per a fer front, com ella ho va fer, als distints obstacles i entrebancs que apareixen constantment en el camí de la vida.
Comença un nou curs, una nova singladura. És important no perdre l’ànim i l’alegria, tot i que les coses no resulten sempre fàcils i de tant en tant pot enterbolir-se el nostre horitzó. Endavant de qualsevol manera. Algú que ens estima ens ajudarà quan apareguen les dificultats i les ombres. També nosaltres podem ajudar a altres que ho puguen necessitar. Endavant en la nova etapa que ara s’enceta. Endavant amb bon ànim. Sempre endavant.