TROBADA ECUMÈNICA DE PREGÀRIA PER LA CURA DE LA CREACIÓ A VALÈNCIA

 El matí del dissabte 30 de setembre va tenir lloc, per primera vegada a València, una Trobada ecumènica d’oració per la cura de la Creació. En un entorn natural, el Parc de Capçalera, entre Benicalap i Mislata, es varen aplegar un grup de persones de diverses confessions cristianes, en resposta a la convocatòria realitzada pel Secretariat d’Ecologia Humana l’arxidiòcesi de València i pel Centre Ecumènic Interconfessional de València.

L’objecte de la trobada era celebrar el Temps de la Creació, un temps en que els cristians d’arreu del món estem cridats a aprofundir la nostra relació amb el Creador, amb tots els nostres germans i amb tota la creació. És un espai de dies entre l’1 de setembre (Diada de la Creació) al 4 d’octubre (festa de sant Francesc d’Assís, patró de l’ecologia). Esta iniciativa es va originar el 1989 amb la proclamació de l’1 de setembre com a Diada de pregària per la conservació de la Creació, pel patriarca ecumènic de Constantinoble Dimítrios I. Des del 2001 diverses Esglésies europees van fer seua esta mateixa data, i el 6 d’agost del 2015 (festa de la Transfiguració) del 2015 el papa Francesc l’adoptà per a l’Església catòlica romana. El mateix any (24 de maig) havia publicat la carta encíclica «Laudato si´» sobre la cura de la casa de tots.

L’acte del dia 30 a València va ser conduït per Ferran Lluch, del Secretariat d’Ecologia Humana de l’Arxidiòcesi, i per Paula Casamajor, de l’Església Evangèlica Baptista, que havien preparat els textos de la Trobada, que va comptar amb l’acompanyament musical de joves de la parròquia de la Mare de Déu de Tejeda de València.

La Trobada va començar amb una invocació de l’Esperit Sant, i després una pregària de perdó i penediment. Hi hagué moments d’intervencions dels assistents a través de peticions o reflexions, i accions participatives que implicaven tots els presents. També es varen fer pregàries d’intercessió i reflexions espontànies. I finalment una acció de gràcies, amb la lectura del passatge d’Isaïes 43, 18-21 i la recitació del Parenostre, amb les mans enllaçades de tots els presents.

La cura per la creació, obra de Déu i espai de vida per als éssers creats i per a la humanitat, és una tasca indefugible per a tots els creients, que hem de cuidar la casa comuna que és el nostre planeta.  Més encara en el moment actual on l’alteració del medi natural per causa de l’activitat humana està afectant de manera negativa a tants col·lectius humans a escala mundial, especialment els més pobres i desprotegits i fins i tot estem posant en perill la supervivència de la mateixa espècie humana. En la trobada es va manifestar la necessitat que cadascú de nosaltres, tant en la nostra quotidianitat, com en la vida comunitària, ens comprometem en actituds i accions efectives a favor de la cura del planeta. Es va palesar la necessitat de conversió que els creients i les esglésies cristianes, parròquies i comunitats, grups, estan cridats a realitzar vers una posició conscient i activa de cura de la Creació.

Oratori de Sant Felip Neri de València