Vicent Fc Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Avui comença la sessió del Sínode sobre la Sinodalitat a l’Església, després d’haver recollit les aportacions de totes les persones que volgueren participar-hi i haver-les posat en comú en la fase continental, tot elaborant d’ahí un “Instrumento laboris”, el qual treballaran al Sínode.
Ens juguem molt en aquesta aposta que el Papa Francesc ha fet i ens ha oferit, perquè ens juguem la credibilitat que siga real allò de ser tots membres de l’Església o caure en la decepció del fet que sols la veu dels bisbes és la que “va a missa”.
La nostra Església és jeràrquica i és la jerarquia qui defineix, dictamina, interpreta i marca el que és voluntat de Déu, de manera que la feligresia ha d’acatar eixa interpretació. La jerarquia és la veu única que dictamina la voluntat de Déu. És una Església que consulta, però no accepta que la resposta siga vinculant, tot mostrant així una teologia dogmàtica on sols la interpretació de la jerarquia mostra la voluntat de Déu.
Hi ha sectors de l’Església que miren el Sínode sobre la sinodalitat com un perill greu per a l’Església, i acusa el Papa Francesc de dur l’Església a una deriva molt perillosa en voler escoltar el clam del poble de Déu i donar-li valor.
L’Església viu molt d’espatles a la realitat cultural, científica, antropològica i social del moment, encara que els seus membres són fills de la realitat actual i necessitarien trobar caliu en ella. El Papa Francesc, aquest estiu a Lisboa, es desgargamellà manifestat que a l’Església caben totes les persones i totes són totes (hòmens i dones, heterosexuals i homosexuals, casats i solters, divorciats i rejuntats…). Totes les persones, siguen de la condició que siguen, diu el Papa, caben a l’Església.
Aquesta aportació per part del Papa Francesc, a molts sectors del món eclesiàstic, els produí indigestió, i a tot arreu es remolinen per a rebatre´l i desmentir el Papa. Ahí apareixen bisbes, preveres, associacions religioses i diferents grups religiosos que, diríem, volen ser més papistes que el Papa.
En aquest Sínode, juntament amb els bisbes, el Papa Francesc ha convidat a participar hòmens i dones amb veu i vot, ha acceptat que la seua participació siga tan vàlida com la d’un bisbe.
La discòrdia contra el Papa, en aquesta ocasió, ve motivada pel tipus de teologia en la qual es mouen, en no voler acceptar la participació de totes les persones batejades en el sacerdoci de Crist, i en voler fer valer que encara que el baptisme ens fa partíceps del sacerdoci de Crist, sols els ministres tenen la plenitud de ser els intèrprets de la voluntat de Déu.
Aquest Sínode es juga en un terreny hostil per als grups eclesiàstics conservadors i viu el perill que les esperances posades en el Sínode queden frustrades pel tancament d’un episcopat reticent a tot canvi i que s’esforça a remar en direcció contrària a la del Papa Francesc, que lluita per obrir portes i renovar l’Església.
Vivim el perill del fet que es rebaixen les aportacions rebudes per part de totes les persones participants, amb la conseqüència que tot seguisca controlat pel Dret Canònic i la interpretació jeràrquica, com ha passat en altres sínodes. I ara, les conseqüències són més fortes, per tractar-se de no escoltar la veu del poble.
Som una Església que encara margina les dones, sols pel fet de ser dones, que un sector major i mínim en nombre somet a la gran majoria, que deixa sense valor el clam de renovació i que se sent com a intermediari de Déu que es mostra com que són els qui entenen el llenguatge de Déu i són els traductors de la voluntat de Déu. D’aquesta forma, Déu es mostra a uns quants privilegiats que interpreten la seua voluntat.
Estem en un moment decisiu a l’Església i, segurament, molt haurà de treballar l’Esperit Sant perquè la força del poder no s’impose a la seua força amorosa i sàvia.