Javier Almela Hijalva és membre del Grup Cristià del Dissabte
Estic llegint a la premsa que el TSJ de Madrid ha autoritzat una concentració per resar el rosari per la unitat d’Espanya a les portes de la seu del PSOE durant la jornada de reflexió i fins i tot el mateix dia de les votacions del proper diumenge. No he pogut trobar a la xarxa cap comentari del bisbat de Madrid ni de la CEE al respecte.
- ¿Com és possible que encara hi haja catòlics que troben legítim manifestar la seua fe d’una forma tan evidentment incòmoda per a les moltes persones que es mouran per la seu del PSOE el 8 i el 9 de juny? “Tu, quan pregues, entra a la cambra més retirada, tanca-t’hi amb pany i clau i prega al teu Pare.”
- ¿Com és possible que els nostres bisbes –sempre tan primmirats en allò que respecta a l’Església en l’espai públic– no hagen desautoritzat públicament la utilització d’un acte religiós (el rosari, en aquest cas) que no pot tindre altra finalitat que la de destorbar altres persones? Encara que els bisbes no ho puguen prohibir, la correcció fraterna sembla obligada: “No prendràs el nom de Déu en va.”
- ¿Com és possible que el TSJ considere políticament neutral un assumpte tan única i absolutament polític com ho és la defensa de la unitat d’Espanya en plena jornada electoral? ¿Serà que el TSJ entén que la unitat d’Espanya es una qüestió moral, prèvia, per dir-ho així, a la política? Tal pensament, que no està lluny del de personalitats rellevants de la nostra Església, permet ignorar l’inapel·lable manament de Jesús: “Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.”
Trobe molt difícil de creure que les persones implicades en l’assumpte, per acció o per omissió, desconeixen que estan fent un mal servici ensems a la causa de l’Evangeli i a la convivència cívica.