EMIGRANTS CRIMINALITZATS

 

Vicent Fc Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Estem assistint a un creixement d’ideologies extremes on les persones que viuen el drama de haver d’emigrar es veuen criminalitzades, tractades com a delinqüents i considerades ” persona non grata”.

La Comunitat Europea ha decidit crear un mercat de persones, i sona fort, però és una realitat quan accepta pagar a altres països per a desfer-se de totes les persones que no hi voler acceptar.

Aquestes polítiques amaguen un tema molt greu, perquè en realitat no s’està considerant “persona non grata” a l’emigrant per ser emigrant sinó, en paraules de Santiago Agrelo, per ser pobres.

L’aporofòbia, tema encunyat per Adela Cortina, és el transfons que hi ha a tantes negatives que els països posen als immigrants, perquè Espanya, valga d’exemple, accepta els multimilionaris que compren mansions ací, atorgant-los, a més, la nacionalitat espanyola; i també accepta esportistes, no sols concedint-los residència, sinó també la nacionalitat perquè puguen competir en els campionats sota bandera espanyola. Tanmateix, els pobres no hi són acceptats; es manifesta la xenofòbia per ser pobres. Per eixe motiu, les nostres autoritats necessiten mantenir concertines, fronteres i CIEs a dintre del país i alimentar tòpics denigrants.

Pareix que hem perdut la memòria i se’ns ha accentuat la demència senil, oblidant que també fórem un poble emigrant i gràcies a qui ens obrí les portes poguérem trobar allò que el nostre país no ens donava. Quants paisans viuen arreu del món? No tenim vergonya perquè a més emetem programes de televisió per diversos canals autonòmics i nacionals com “españoles por el mundo” i “valencians pel món” on cantem les delícies que viuen qui han sigut acollits en altres parts. I nosaltres establim accepció de persones quan, a més de mantenir una esclavitud encoberta, utilitzem els immigrants perquè són il·legals, no tenen papers ni sostre, els tractem com nosaltres no volem ser tractats no remunerant-los, no considerant-los amb dignitat.

Així no estem construint una societat en pau, en harmonia i digna. Estem equivocant-nos i mentint-nos en no voler reconéixer la nostra hipocresia, actuant de manera irresponsable i molt descriteriada.

No podem continuar vinculant immigració i delinqüència ni tampoc polititzant el drama de la migració. Caldrà deixar-nos de tanta demagògia i mostrar molta més sensibilitat, profunditat i preocupació per a les persones que necessiten eixir dels seus països com de les pròpies autonomies.

Canàries no pot admetre més persones, no queda espai per a més persones i estem descobrint la incapacitat de les autoritats envers el problema i la insolidaritat de les autonomies per solucionar el drama. D’aquesta manera no hi ha solució i el tràfic de persones i l’egoisme continuarà afavorint l’abús i la utilització de les persones per als interessos creats.