Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte
Si cal destacar alguna renovació en l’Església de hui, segurament, serà el fet d’haver encunyat la sinodalitat a l’Església.
És cert que el Vaticà II (1962-1965) ja establí un concepte trencador per a eixe moment en considerar l’Església com “Poble de Déu”, canviant així el concepte que es tenia i posant en lloc preferencial al poble de “a peu”, encara que una cosa fou la declaració de part del Concili i una altra la realitat viscuda, perquè la jerarquia continuà exercitant el poder i considerant el Poble de Déu com un manat que havia d’acatar els seus dictàmens i adoctrinament.
Quan el Papa Francesc promogué el Sínode sobre la Sinodalitat, ressorgí una esperança per al Poble de Déu i, amb molt d’entusiasme, convençut de ser escoltat, hi participà mostrant les inquietuds i la realitat que es viuen, requerint en les seues aportacions la necessitat de tractar temes urgents que en aquest moment són sagnants, com tot el que fa referència a la dona, a la sexualitat, a la visió sobre l’homoxexualitat i la necessitat de ser una Església sinodal, entre altres.
S’ha fet un treball apassionant, compromés i sincer amb l’esperança de poder ser Església, alçant la veu i dialogant enfront d’una estructura asfixiant que, escudada darrere del dret canònic, ha estat apagant la veu del Poble de Déu i mantenint la distància de tota possibilitat de renovació en l’Església.
Estem ara en el moment de tancar el Sínode recollint totes les aportacions realitzades i treballades. Però han sorgit decepcions molt fortes en observar que el Papa Francesc, abans d’arribar a l’última sessió, ja ha tancat la porta als ministeris ordenats de la dona, tema molt sensible per la discriminació manifesta, fins ara, a l’Església.
És cert que encara no sabem quina serà la cloenda i possiblement l’escepticisme creixent en aquest moment siga prematur quan encara no s’ha debatut l’estudi final que eixirà del treball de les nou comissions que el Papa ha constituït, però és cert que la negació taxativa i concreta del Papa respecte l’accés de la dona a ministeris consagrats i la publicació de “Dignitas infinita” sobre la dignitat humana, on no accepta l’accés de les persones homosexuals al sagrament del matrimoni, no ajuda massa a l’esperança d’una conversió en l’àmbit eclesial, ministerial ni sagramental i fa creure que l’Església no accepta ni escolta el que hui la medicina i les ciències humanes aporten sobre la dignitat de tantes persones que continuen marginades a l’Església.
La conversió sinodal suposa acceptar invertir la piràmide, i ahí radica la necessitat de testimonis per part de l’Església que ho acredite. Si eixa conversió no és real, esdevindrà un desencant molt fort i profon.