Vicent Fc. Estarlich Chover és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Estimats Mags, buscadors de veritat:
Voldria que em regalàreu la força i el coratge d’il·lusionar-me per seguir el camí que conduïsca a construir vida sense falsedat ni aparences.
No és habitual deixar seguretats, estatus i confort per mantenir la il·lusió d’aconseguir ser sincers i entendre’s amb totes les persones que es troben al nostre voltant. Admire la vostra valentia i la vostra capacitat per compartir vida amb altres persones de pobles diferents, assumint la integració i posant en comú els anhels d’una vida creadora de llum, pau, estima i humanitat. Una il·lusió fantàstica però no fantasmagòrica.
Vos reconec somniadors, que amb la creença ferma que la veritat ens fa humans, miràveu les estrelles i llegíeu en elles, com brúixola, el camí a seguir i sou testimoni d’haver trobat vida.
El meu voltant està ple de fantasmes que no volen ajudar a veure les estrelles, segurament perquè no ens decidim a somniar i a soltar els lligams que ens tenen esclavitzats a mirar cap a terra i tot fet de forma que no ens n’adonem. I aquests personatges fantasmagòrics volen que mantinguem la fe en ells encara que les fantasmades s’assenten en mentides, corrupció i abusos.
Vosaltres representeu la possibilitat de la unió dels pobles, perquè sou persones que vos heu trobat, les unes a les altres, en el camí que cadascú començàreu des de diferents continents, des dels confins de la terra. I no 
vos estranyàreu perquè no es posàreu a veure les diferències sinó que decidíreu compartir el que vos era comú i trobàreu que la recerca d’una vida, fonamentada en la veritat, era l’horitzó que vos guiava, fidels a la fe que manteníeu que és possible viure des de la veritat, aconseguir ser constructors de pau, estima i llibertat.
Voldria que em regalàreu eixa fe, la qual em pose en el camí de deixar la visió egoista i de mirada curta i interessada per obrir la ment i reconèixer a totes les persones com possibles acompanyants de camí en favor d’un món més humà.
Ara mateix, al meu voltant trobe massa sofriment, gelor, indiferència i soledat. És cert que descobrisc llampurnejos de solidaritat. Sabeu allò de la DANA a València, causant de molt sofriment i on a través dels jóvens es produïren llampurnejos de solidaritat i sinceritat; però no deixaren de veure’s fantasmes poderosos, els quals segueixen nuvolant tot el caliu humà viscut, mantenint postures que no mouen a esperar conversió i sinceritat.
Necessite una gran dosi de confiança per a mantenir la il·lusió viscuda en la persona de tot el voluntariat malgrat la presència de les fantasmades del poder que continua negant-nos la fantasia de creure que les persones tenim estrella i il·lusions de trobades humanitàries i desinteressades.
Desitge també que em regaleu el convenciment de lluitar per creure en les altres persones amb la il·lusió que junts, compartint, és possible construir un món on totes les persones tenen cabuda en ell i hi ha prou recursos per a tothom.
Vosaltres també trobàreu odi, enveges, mentides i gelor, però no vos acovardíreu i, encara que desorientats per moments, continuàreu confiant en l’estrella que vos guiava i féreu cas a la llum, a la veritat i a l’estima, sense deixar-vos engalipar pels discursos dels poderosos, sinó seguint el vostre camí sabotejant al poder mentider i egoista.
En aquests moments són moltes les veus que surten des de totes les tendències polítiques, religioses, socials i econòmiques per aconseguir correligionaris i potencials clients o feligresos, volen “vendre’ns” el seu credo, la seua ideologia, els seus esquemes per a guanyar adeptes que s’incorporen a les seues files sense reparar en mentir, pronunciar mitges veritats i proposar negocis obscurs en uns moments que necessitem claredat, valors, principis i personalitat per a no deixar-se engalipar.
Voldria fer el propòsit de seguir el vostre testimoni i també donar el pas de deixar de viure marcant el ritme imposat i treballar des del ritme que es requereix per ser persona lliure, constructora de pau i d’estima.