Vicent Fc. és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Del 7 al 9 de febrer s’està celebrant a Madrid un Congrés sobre vocacions, organitzat pel Servei de Pastoral vocacional de la Conferència Episcopal Espanyola amb la col·laboració de la Conferència de Religiosos (CONFER) i la Conferència d’Instituts Seculars (CEDIS).
Tots comprovem que els temples es buiden i als seminaris sobra espai. A la diòcesi de València estan realitzant servei ministerial al voltant de tres-cents sacerdots d’Àfrica i Llatinoamèrica, els quals venen a estudiar, però la diòcesi els atorga nomenament perquè exercisquen com a rectors, vicaris o adscrits en diverses parròquies de la diòcesi. També és una realitat l’envelliment del clergat, essent ja més els decessos que els nous preveres. Però pareix que a l’hora d’estudiar i fer front a la situació eclesial, no es mostra cap qüestionament seriós sobre l’estructura mantinguda ni sobre el sistema eclesiàstic imperant.
El lema del Congrés és: Per a qui soc?
El document marc del Congrés és molt extens i és molt cridaner que, encara hui, mostra un rebuig frontal al modernisme, mostrant-lo com la causa de les turbulències que avui es viuen a la societat, de l’aparició de la ideologia de gènere i de l’allunyament de Déu, perquè crea una cultura des d’una antropologia dels drets on l’ésser humà és vist com el centre.
En realitat, en aquest Congrés no es posarà en discerniment el sistema eclesiàstic actual, no es plantejarà per a quin tipus d’estructura d’Església es busquen vocacions, ja que no es qüestiona la concepció territorial de les parròquies, el concepte de parròquia ni l’estructura actual i es proposa deixar l’antropologia autoreferencial en la qual, situen a la cultura. Es tracta d’estudiar com aconseguir candidats a la vida religiosa i al presbiterat, amb candidats que accepten servir al Senyor, però des de l’estructura que l’Església manté sense fer-se cap mena de qüestionament.
Estic convençut que hi ha persones vocacionades per estar al servei de l’Evangeli, però altra cosa és que l’Església les veja idònies per a l’estil que busca. En una reunió, on era present el delegat de vocacions de la diòcesi de València, li parlava que caldria mostrar de forma clara i evident quin tipus de vocació es busca per a ser admesos al sacerdoci, sobretot, quan es diu que no se sap si es té vocació fins que el bisbe t’imposa les mans. Em pareix molt rebuscat, però per eixe motiu deixar clar que més enllà del fet que la persona se senta vocacionada al ministeri, caldrà passar una “selecció de personal” (concepte que no li agradà, però que no deixa de reflectir la realitat) i ahí és on entra l’esbiaixat que l’Església manté veient idònies aquelles persones vocacionades que s’adhereixen al sistema eclesiàstic acceptat, rebutjant a aquelles que viuen el fet de servir a l´Evangeli des d´altres conceptes.
El temps actual no resisteix aquell sentit de parròquia que mantenia un bisbe valencià: “On hi ha una falla, un campanar”. El concepte territorial de parròquia, amb un rector al cap, com senyor i amo de la parròquia ja no té cap futur, per més que es dissimule amb els consells parroquials, perquè en dret significa que estan per aconsellar, però no tenen capacitat de decidir, perquè el concepte jeràrquic de l’Església disposa que jurídicament qui fa i desfà és el bisbe i en nom d’ell els seus delegats (rectors). Per això, caldrà fer veure a l’Església la necessitat d’un canvi d’estructura on tindrà cabuda la vocació de tants creients dispostos a servir a l’Evangeli com dirà Sant Pau: Cadascú des del seu carisma i tots en comunió.
La societat actual és solidària, s’ha vist en la DANA on hi ha hagut una resposta instantània i una aposta forta pel desvalgut, desnonat i ferit. Ha eixit de casa i s’ha desprès d’allò que li és propi per compartir i ha reconegut on ha estat la covardia i la negligència, posant veu per defensar la justícia. Hem dit, aquests dies, que el Senyor s’ha enfangat i servir-lo ha sigut estar ahí, servir a les persones afectades. La vocació que es busca, ¿té a veure amb aquests tipus de manifestació o continua essent cultual i ritualista?
Quan els seminaristes són enviats a parròquies a “fer pastoral”, les parròquies escollides són les tradicionals i no són enviats a parròquies obreres ni a comunitats populars, per què?
Vocacions per a servir al Senyor hi ha, però ¿són les que l’Església requereix?
Per a qui soc? Pregunta inquietant per a totes les persones que volem seguir l’Evangeli, però que la mateixa Institució eclesiàstica caldria que es fera a ella mateix.