Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte
Aquests dies a l’Alcúdia es produí un fet eclesial significatiu dins d’un acte rutinari com és l’homilia en una Eucaristia de dijous, l’assemblea eucarística, no molt nombrosa, però amb ressonància: l’amic Pepe Bausset pronuncià una homilia que sonà diferent, que no deixà adormides a les persones allí presents sinó que les despertà, i tant, que les persones que allí eren presents es convertiren en amplificadores d´ona i hem pogut comprovar fins a quin punt.
Què ha passat? Qui ahí eren, han percebut una ressonància nova, han sintonitzat fins a reproduir-la, han llegit l’Evangeli des de la vida i, així, acabada la cerimònia i de volta a casa, han propagat l’homilia pels bars, carrers i comerços i es feien presents expressions molt il·lustradores: “si això fora habitual, tornaríem a anar a missa”.
Cada vegada són menys les instàncies que compten o esperen aportacions per part de l’Església. No es troba novetat que aporte al dia a dia i el profetisme s’ha callat. L’Església ha perdut credibilitat, perquè gran part de l’Església ha decidit viure mirant-se el melic i no està ajudant i acompanyant a sentir-nos forts envers les tempestes socials, polítiques i religioses del moment.
A València, fa cinc mesos ocorregué una catàstrofe natural, però més enllà de la catàstrofe és una realitat la lluita política i interessada per part dels nostres governants: uns perquè estaven en altra i uns altres perquè no es pertocava; però la tragèdia natural ha vingut carregada de morts, de desgràcies humanes i familiars i acompanyada de negligències, excuses i inoperància.
Aquest és el sofriment humà: damnificats, ferits i desolats a qui es fan promeses i, després de cinc mesos, no són complides.
Quan en una empresa no eres a la teua faena, eres expulsat sense cap indemnització, però als organismes polítics pareix que això no corre i tampoc és necessari mostrar signes d’estar penedit, afectat ni desolat. La vida pot seguir com si res hagués passat.
Joan Pau II, quan vingué a Santiago digué: “Sigueu far de civilització i estímul de progrés en el món”.
Estem vivint moments preocupants, d’un cert desconcert, on estem oblidant la centralitat de la persona, però les homilies continuen atemporals, no molesten a l’auditori i l’experiència ens diu que quan s’aplica l’Evangeli a la vida l’assemblea se n’adona i no pot callar, perquè ho espera, perquè ho necessita i encara que note estrany que s’haja aplicat l’Evangeli arriscant, comprometent-se, ho aplaudeix, s’hi congratula i ho transmet.
Aquests dies la parròquia de l’Alcúdia i el nom d’un monjo, fill del poble, ha estat a les notícies, s’ha fet trending topic a les xarxes socials, han parlat creients i no creients, no ha deixat indiferent a ningú i l’Evangeli s’ha escoltat.
“-Església, hi ha un lloc a la societat que no pots oblidar i que et correspon, i deixar d’ocupar-lo significa no ser fidel a la missió encomanada de ser missatger de vida”.
El papa Francesc ens ha convidat a viure un jubileu el qual no pot quedar portes a dins, sinó que és moment d’alçar la veu, sense por, en defensa de qui sofreix.