Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Ja és un fet, en tots els sectors de la societat, l’espera dels dies de festa. El ritme imposat cada dia és frenètic, aclaparador i estressant; tot passa de manera accelerada, de manera que el somni no és precisament aturar-se sinó tallar, trencar la rutina, evadir-se’n i no viure depenent d’un horari, per això el que es busca és eixir de l’ambient d’obligació.
I, precisament, en aquests dies de poder trencar el ritme i eixir d’obligacions, l’ambient cristià anuncia la Setmana Santa, on se celebren els esdeveniments fonamentals de la fe: la passió, mort i resurrecció de Jesús.
De veres que compaginar evasió i reflexió resulta complicat, però molt més difícil resultarà si la reflexió oferida és percebuda com a rutinària, no encarnada i atemporal.
Són tantes les tragèdies i tants els desconsols que s’experimenten al llarg del món que solem ignorar-los si no ens afecten directament, però eixa no pot ser la dinàmica en les celebracions de la fe, les quals no poden quedar en la celebració de records en lloc de vida i, precisament, la mancança de sentiment mostrada enfront del sofriment de les persones, hauria d’introduir-nos en la urgència de recordar-nos el compromís a viure fent present el que mostrà Jesús fins a donar la seua vida per cadascuna de les persones.
En aquests dies de Setmana Santa, la pastoral del turisme es preocuparà d’oferir celebracions litúrgiques a tot arreu de platges i urbanitzacions perquè les persones que han decidit fer vacances, tinguen a mà poder assistir al culte, però amb celebracions ritualistes que, per supost, no molesten ni alteren la tranquil·litat dels qui descansen; s’hi oferiran oficis que no reflectiran la realitat crua i dura que ens rodeja i quedaran en commemoració d´allò que visqué Jesús, però sense cap incidència en allò que viuen moltes persones, molt semblant a allò que mogué Jesús a comprometre’s fins a la mort.
En aquests dies de Setmana Santa les parròquies de la ciutat i de molts pobles queden més buides del que és habitual, sense que eixe fet altere tampoco tot el ritual, perquè a tot el món, el ritu de la celebració serà el mateix i no hi haurà cap incís que procure tenir present la realitat de cada lloc ni el moment ni les circumstàncies d’on se celebra.
La lectura de la passió, l’assistència i descubrir la resurrecció exigeix una mirada al sofriment de tantes persones, al via crucis de tants masacrats i una lluita total perquè la llum posible de vida entre als ulls cegats per les llàgrimes i l’horror.
Les vacances, hem dit, que són desitjades perquè necessitem trencar i eixir de l’ambient d’obligació, però això no ens eximeix de la responsabilitat de vetlar i lluitar sense descans per la dignitat de l’ésser humà.
Descansem i relaxem-nos, però no deixem en “pausa” la preocupació per les persones que sofreixen i, per això, és hora que també l’Església faça l’esforç d’actualitzar les celebracions fonamentals de la fe cristiana posant, junt amb la commemoració de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús, la passió i mort de totes les persones maltractades i ignorades, perquè també a elles els pertoque trobar l’estima i la vida, poder experimentar que l’estima és real, que els procura alè de vida fins al punt de respirar.
Les vacances són necessàries, passen a ser un fet terapèutic i la Setmana Santa també ho és per a totes les persones cristianes i no tenen per què estar renyides: ambdues no haurien d’oblidar que moltes persones no poden gaudir d’eixe privilegi i que la vida de Jesús no és per a ser commemorada, com a cosa passada, sinó viscuda, assumida i actualitzada en el comportament de cadascú de nosaltres, duent a les celebracions la vida d’avui a la qual Jesús ens encoratja. En la Setmana Santa se celebra l’actitud de vida de Jesús i ara, eixa vida, haurà de ser celebrada mostrant el compromís on Jesús és present.