Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Actualment, tot allò que ens circumda condueix a pensar que el món és un mocadoret, en què tot és accessible, present i a l’hora. La globalització parla de l’accesibilitat i la influència de tot en tot.
Pot ser que per al sistema social, econòmic, polític i tecnològic tot estiga a l’abast, però eixa globalització no serveix quan ens referim a la vida de la persona, al fet de sentir, pensar i comportar-se des de la decisió lliure i responsable de la persona, perquè, més enllà d’estructures, modes, costums i poders fàctics, sempre estarà la llibertat de consciència i la capacitat de discerniment, des de les diferents circumstàncies del moment de cada persona.
Malgrat la globalització, és una realitat que l’hemisferi nord desconeix o li és indiferent l’hemisferi sud, fins al punt de mostrar-se dominant i invasor, intentant imposar la seua idiosincràsia, de forma arrogant i superba, i aplicant els seus constructes (progressisme, cultura i model econòmic i polític) com els únics vàlids i avançats.
Aquest fenomen també apareix a l’Església amb la seua romanització. Tot el calendari litúrgic, ritus, litúrgia, dret canònic, traduccions dels llibres litúrgics, doctrina moral, teologia… construït des de Roma, acoblat a la mentalitat de la cultura, l’economia i la concepció política i els costums morals de l’hemisferi nord, el qual ha de ser engolit per l’hemisferi sud, sense cap consideració ni dispensa. El catecisme universal ha de ser aplicat a tot el planeta sense considerar la cultura, la concepció de la vida i els costums propis de cada poble. Un exemple: l’hemisferi nord celebra la Setmana Santa al voltant de la primera lluna de l’any (la primera lluna de primavera), quan ha passat l’hivern i caminem cap al bon temps i el ritme de vida social manté el seu curs. Però a l’hemisferi sud, als cristians se´ls parlarà de Quaresma, de penitència i sacrifici encara estant a l´estiu, quan s’està estiuejant. Pot continuar mantenint-se eixa uniformitat? Estaríem ací dispostos a celebrar Quaresma a l’agost i setembre? Segurament encara serien menys els seguidors del dictamen de l’Església.
Aquests dies hem estat esperant “l’habemus papam” i tots els comentaris es feien des de la mentalitat occidental de l’hemisferi nord: ideologia, connotacions, religiositat, cultura i constructes europeus (utilitzant connotacions de progressisme. feminisme, esquerres, dreta…) sense considerar si eixa mentalitat i eixos constructes tenen la mateixa connotació a l’Àfrica, Amèrica del Sud, Àsia o l’Amazònia. Pareix que el món som nosaltres i que tot el planeta manté els mateixos constructes. Açò ja es comprovà quan el Sínode de l’Amazònia on s’imposà la romanització, en voler aplicar el catecisme universal construït des de la mentalitat i cultura europea, perquè la unitat de l’Església està confosa a mantenir una uniformitat. No provocar divisió, però a costa de sotmetre als pobles a la mentalitat cultural europea.
Sobre el papa recau la responsabilitat de mantenir la unitat de l’Església universal, i hauríem d’ajudar-lo a obrir l’enteniment perquè cada part de la totalitat de l’Església poguera ser fidel a l’Evangeli des de la lectura realitzada des de la seua circumstància vital, encara que això supose acceptar una Església universal a distintes velocitats, a ritmes diferents i, per això, des d’interpretacions diferents. L’Evangeli no diu el mateix a una societat explotada que a una societat explotadora. El text és el mateix, però la ressonància no, i, per això, la interpretació és diferent.
Ajudem el papa a mantenir la unitat sense uniformitat, sense romanitzar ni negar la inculturització per respectar els diferents pobles.
La vida està plagada de matisos i res és absolut, per això, tot pot ser revisable, canviable i adaptable segons els criteris i les vivències de cada poble amb les seues tradicions, coneixements, costums i concepcions. No es tracta de simples gustos, modes o sessions, sinó de vida i arrelament.