Ximo García Roca és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Quan la Comunitat Valenciana encara no ha deixat de plorar per tantes vides perdudes, ni s’han tancat les ferides als nostres pobles, ni s’han identificat les responsabilitats polítiques per la catàstrofe, la Generalitat Valenciana projecta un futur pressupostari sense suport a les persones immigrants ni a les organitzacions solidàries : suprimeix l’ajuda a les associacions que viuen i treballen amb elles; elimina les partides destinades a “Agenda 2030 i Desenrotllament Sostenible i Pacte Verd”; disminueix considerablement les mesures contra la violència masclista per “ser quiosquets ideològics i igualitari”; retalla les xicotetes ajudes als països empobrits i de cooperació al desenrotllament; ignora i menysprea els esforços per dignificar i enfortir la llengua valenciana.
Són retallades irracionals i humiliants que s’intenten legitimar per la reconstrucció dels pobles afectats per la DANA, que quedaran confosos quan sàpien que el seu poliesportiu s’ha reconstruït sobre el menyspreu a persones emigrants que van creuar el Pont de la solidaritat per a netejar els carrers i assistir a les persones majors, sense que ningú els preguntara pel seu origen ni situació administrativa. ¿Mereixen les persones immigrants, que ahir ens van ajudar, ser criminalitzades i viure la por de ser expulsades?
Augmentarà el seu patiment el dia que descobrisquen que les seues voreres s’han construït amb les xicotetes ajudes destinades a disminuir la fam en països empobrits ja que si una cosa positiva hem viscut en la catàstrofe ha sigut la solidaritat d’altres persones vingudes d’altres comunitats i d`altres països. Quines persones afectades prefereixen rebre quatre euros a costa d’abandonar a la seua sort a pobles que ni poden menjar ni tenen reconeguts els seus drets?
Augmentarà la seua indignació si es veuen abocats a triar entre la reconstrucció i la prevenció ecològica que en gran manera està en l’origen de la catàstrofe. Els nostres pobles han patit la ràbia de la naturalesa que no es respecta. Negar el canvi climàtic i les ajudes als qui la defenen, es posar les bases de la pròxima “barrancada”. Per què contrapesar el respecte a la naturalesa amb la defensa de vides humanes?
Si suprimeixen les ajudes a les Organitzacions solidàries, que no ho facen en nom de la reconstrucció, ja que els pobles afectats saben que sense els voluntaris, les ONGs, i les iniciatives socials hagueren quedat desateses en les primeres hores, i sense elles els pobles reconstruïts no seran millors. ¿Potser la reconstrucció no necessita de la col·laboració i participació de les organitzacions socials?
S’indignaran el dia que l’Horta Sud, cresol i patrimoni de la llengua valenciana, descobrisca que amb el pretext de la reconstrucció ens van robar la llengua dels nostres pares i mares, el seu ús i aprenentatge. Per què volem alçar camps esportius i polígons industrials si perdem la identitat com a poble?
Són mesures polítiques i encobriment ideològic que afecten la dignitat de les persones, causen sofriments evitables i desafien l’ètica cívica i la consciència cristiana; són mesures que excedeixen les legítimes discrepàncies polítiques per a convertir-se en un assumpte d’interès general i bé comú.