Fa dos dies, en donar-nos l’abraçada d’amic, germà i company, i sabent que era una abraçada de comiat, Juliol em parlà amb veu tènue “No t’oblides de parlar al meu poble”. Què podia jo dir-vos, si el poble d’Anna ja ha dit que el lliurament als últims, la solidaritat, la disponibilitat, la generositat pertanyen a la memòria col·lectiva del poble, i hi ha vides que no poden ser engolides per la terra. Estem amenaçats de resurrecció. Per què ens sentim hui alhora profundament agraïts i extremadament ferits? Perquè Julio a la llum i per la força del ressuscitat va mantindre enceses les tres flames de l’esperança i ho va fer “a la manera Julio”. Continuar llegint “IN MEMORIAM JULIO CIGES”