CARTA AL PROFESORAT DE RELIGIÓ

Ximo Garcia Roca, membre del Grup cristià del Dissabte,  sociòleg i teòleg

CARTA AL PROFESSORAT DE RELIGIÓ

Us escric per a secundar la vostra preocupació per dignificar l’educació religiosa en tots els escenaris escolars; perquè he vist el sofriment que causa la discriminació a professors i professores de religió en el sistema escolar; perquè no suporteu que ningú us utilitze com a armes polítiques en una contesa que ha de dilucidar-se en les eleccions democràtiques. Com a professorat de religió, necessiteu desactivar tres mines que impedeixen el noble ofici de la docència: la identificació exclusiva amb opcions conservadores; la confusió amb la transmissió confessional, i la vinculació a una determinada organització escolar. Continuar llegint “CARTA AL PROFESORAT DE RELIGIÓ”

UN 15 M PER A L´ESGLÉSIA

Ximo Garcia Roca, membre del Grup cristià del Dissabte,  sociòleg i teòleg 

UN 15 M PER A l’ESGLÉSIA

Hui fa 10 anys, el moviment 15 M. ocupava les places i els carrers de les ciutats i dels pobles, amb projecció global. Va visibilitzar els budells de la societat i va revelar les expectatives d’un sector ampli de la població. Partits polítics, institucions culturals i associacions cíviques mutaren i van prendre nota, amb major o menor encert, del significat del 15 M. Res va deixar indiferent. Va impregnar els sistemes polítics, les pràctiques socials i els estils de vida. No obstant això, no ha impregnat el cos eclesiàstic ni l’imaginari catòlic  excepte en un fet decisiu, l’arribada de Francisco que, segons totes les meues anàlisis, és un fill d’aquell esperit disruptiu i transformador. Es va entendre amb la seua elecció que només quedava l’abisme, una música que recorria el món i ressonava fins i tot davant les portes del Wall Street. Quins missatges no ha impregnat les Esglésies? Continuar llegint “UN 15 M PER A L´ESGLÉSIA”

“LA VERDAD LOS HARÁ LIBRES” (Jn. 8,32)

                “LA VERDAD LOS HARA LIBRES” (Jn. 8,32  )

por : Miguel Ángel Vásquez Hernández sj.

 COMPARTO  A MIS FAMILIARES Y AMIGOS  Y  A MUCHA GENTE DE  FE,  DE BUENA VOLUNTAD Y DE BUEN CORAZON,   LAS REFLEXIONES QUE  ME PROVOCA  LO QUE  HE VISTO Y OIDO EN ESTA  JORNADA ELECTORAL 2020-2021 EN LOS MUNICIPOS  NUEVA TRINIDAD Y ARCATAO  EN  EL NORTEÑO DEPARTAMENTO DE CHALATENANGO. Continuar llegint ““LA VERDAD LOS HARÁ LIBRES” (Jn. 8,32)”

A PROPÒSIT DE LA INSTRUCCIÓ EPISCOPAL “UN DIOS DE VIVOS”

Ximo Garcia Roca, membre del Grup cristià del Dissabte inicia com a educador, sociòleg i teòleg un diàleg amb la llei d’educació i amb les declaracions eclesiàstiques.

Mentre em sobrepose a l’immens dolor per la mort del meu germà, que ha sigut arrabassat per la COVID, m’incomoda el que diu la Instrucció pastoral de la Conferència Episcopal en “Un Dios de vivos” sobre les exèquies cristianes (desembre 2020): “El centro de las exequias cristianas,-  diu  – es Cristo Resucitado y no la persona del difunto. Los pastores han de procurar con delicadeza que la celebración no se convierta en un homenaje al difunto” (…) “En el caso de que algún familiar intervenga con unas breves palabras al final de la celebración, se le debe pedir que no altere el clima creyente de la liturgia de la Iglesia (…) y evite un juicio global sobre su persona”.  (n.45) Per motius teològics, per raons antropològiques i per requeriment cultural, pense i faig el contrari. Continuar llegint “A PROPÒSIT DE LA INSTRUCCIÓ EPISCOPAL “UN DIOS DE VIVOS””

SEÑORES OBISPOS: ¡FRANCISCO!

Ximo Garcia Roca, membre del Grup cristià del Dissabte inicia com a educador, sociòleg i teòleg un diàleg amb la llei d’educació i amb les declaracions eclesiàstiques.

SEÑORES OBISPOS: ¡FRANCISCO!

El debate sobre la ley de educación, a juzgar por la carta-respuesta que los obispos valencianos dirigen al Secretario autonómico de Educación de la Comunidad valenciana (noviembre 2020), se mantiene en los mismos enfoques, prejuicios  y estereotipos que impiden  “abrir caminos actualizados a los dilemas del presente” como propone Francisco (2015)  A nuestros obispos les basta la Constitución española,  el Acuerdo entre la Santa Sede y el Estado Español de 1979, y con la “talla de pensamiento” y “grandes pensadores”  que son, según se lee en la carta, Juan Pablo II y Benedicto XVI. ¿Qué hubiera supuesto dejarse iluminar por  el magisterio de Francisco? Continuar llegint “SEÑORES OBISPOS: ¡FRANCISCO!”

SEÑORES DIPUTADOS ¡TENGAN CORAJE!

Ximo Garcia Roca, membre del Grup cristià del Dissabte inicia com a educador, sociòleg i teòleg un diàleg amb la llei d’educació i amb les declaracions eclesiàstiques.

SEÑORES DIPUTADOS ¡TENGAN CORAJE!

Los obispos españoles, según la nota del Secretario general publicada tras su Conferencia plenaria (noviembre 2020), “comprenden y apoyan las movilizaciones contra la ley (de educación), en especial, en defensa de los derechos referidos a los alumnos con necesidades especiales” ¿Acaso no sería más humano comprender y apoyar a quienes trabajan y luchan para que ningún alumno sea segregado en razón de sus limitaciones personales, desventajas familiares y desigualdades sociales? ¿No sería más racional que comprendan y apoyen a quienes desean y ofrecen un trato igualitario a alumnos sean cuales fueren sus problemas físicos, psíquicos o sensoriales? ¿No es definitivamente más evangélico que se sienten en la misma mesa/aula los alumnos ciegos y los videntes, los sordos y los oyentes, los listos y los torpes, los integrados y los hundidos, y en ese mismo espacio reciban el trato diferencial y personalizado que cada alumno requiera? Continuar llegint “SEÑORES DIPUTADOS ¡TENGAN CORAJE!”

DISCUTIBLES PISTES D´ENLAIRAMENT

En temps de confinament, el sistema polític i el sistema expert han sigut els actors principals de la cohesió a través de mesures impositives exigides per la gravetat del virus amb corona; l’entrada en la nova o en l´antiga normalitat, requereix la incorporació activa dels actors econòmics -empreses i sindicats-  com a productors de riquesa i de treball, i dels actors morals -mitjans de comunicació, art, literatura i confessions religioses-  com a creadors de conviccions i responsabilitats. Continuar llegint “DISCUTIBLES PISTES D´ENLAIRAMENT”

Caminant amb la motxilla

És prou apropar-se a certes històries per comprendre què és un cos ferit, una vida feta malbé i un futur hipotecat. Una urpada capritxosa de l´atzar dugué Valentín, als seus cinquanta anys, a pernoctar al pòrtic de Bancaixa, i esperar l´alba a la porta de Mercavalència; un fracàs escolar continuat dugué Pere a pelegrinar als seus vint-i-un anys a la recerca de treball; un colp militar expulsà Samir i Berta del seu país i, establits a València, viuen la seua doble absència; la situació pandèmica tancà les llars on Elena, als seus trenta-cinc anys, cuidava ancians i, hui, confinada en la seua habitació amb la seua filla menuda, sobreviu amb l´ajuda de Càrites. Així ha anat construint-se el paisatge social dels qui aspiren a quelcom mínim que resulta bàsic. No perseguixen una plaça en el suposat paradís del benestar, ni desitgen la ruïna dels que es consideren els seus propietaris; simplement, aspiren a un ingrés vital mínim.

Continuar llegint “Caminant amb la motxilla”

Consideraciones cordiales en torno a la Carta Pastoral sobre el paro

Ximo García Roca, sociòleg i teòleg. Membre del Grup del dissabte.

El Arzobispo de Valencia vive sinceramente la difícil situación del paro provocada actualmente por la acumulación de tantas y variadas crisis (las cursivas son del texto); sitúa a la diócesis en estado de alerta ante el drama del paro para que nadie robe la dignidad del trabajo, y estimula a la comunidad cristiana a crear empleo entregando indefinidamente la  asignación económica, que le corresponde por su cargo, y colaborando “de verdad en la Campaña de ayuda a tu Iglesia”. A este fin, en su última carta pastoral ( Paraula 3-05-20 pone en vigor la Comisión Diocesana en Valencia por el Empleo y contra el Paro creada a principio del 80 y cesada, sin motivos aparentes, a mediados de los 90. Nace con la pretensión de ser una Comisión “plural y pluridisciplinar”, “crítica e independiente”. Continuar llegint “Consideraciones cordiales en torno a la Carta Pastoral sobre el paro”

Recrear el potencial de la esperanza que lleva ‘crespones negros’ por las vidas dañadas por la pandemia

Publicat el dia 10 d´abril de 2020 en Religión Digital

Preguntado el Papa cómo vive la crisis causada por el Covid-19 responde “que es la hora de descender al subsuelo, al mundo de los despojados, y pasar de la sociedad hipervirtualizada, sin carne, a la carne sufriente del pobre”. Propone “salir no para volver a donde estábamos antes sino para abrir creativamente horizontes nuevos, abrir ventanas, abrir trascendencia hacia Dios y hacia los hombres, y redimensionarse en la casa” Y al hacerlo ve en la pandemia “el funcionamiento de la teoría del descarte” (8 abril 2020). Descender, pasar, abrir y crear son el andamio de la Iglesia-en-salida y, de este modo, cumple el propósito anunciado al comienzo de su ministerio “evitar la auto-referencialidad y el narcisismo, mirarse a sí misma y estar encorvada sobre sí” (Carta CEA 25-03-2013).

Continuar llegint “Recrear el potencial de la esperanza que lleva ‘crespones negros’ por las vidas dañadas por la pandemia”