Ximo García Roca

In memoriam Alfons Llorens

1.- De retorn a València, després de complir amb el ritual dels cirerers, que Alfonso celebrava com el sacramental de l’amistat, va plantejar una qüestió que ens va sorprendre a Paco Gramaje i a mi. “Heu observat que l’evangeli té més preguntes que respostes? El cristianisme, va dir, és l’única religió el fundador del qual, desolat davant el drama de la mort, s’acomiada amb una pregunta: Pare. per què m’has abandonat?.” La pregunta fa que l’evangeli siga una realitat oberta i productiva que no cap en un únic pou. L’aigua viva, que identificava al Galileu, es troba en diferents brolladors, no cal empresonar-lo en un únic recipient: necessita de totes les cultures, de totes les llengües, de tots els estils de vida. Esta saviesa cristina que afronta el dubte, la intempèrie i la complexitat té l’estatut de l’amor que s’expressa en múltiples carrils i cultures populars. Era tan dur acceptar les preguntes que no tenen resposta que ja en els orígens Lluc completa a Mateu i tanca la vida de Jesús amb una resposta “A les teues mans pose el meu esperit”. Les Esglésies s’han preocupat més de tindre respostes que de plantejar preguntes; fins i tot ensenyar i evangelitzar era oferir veritats. I així van nàixer el Catecisme universal de l’Església, el Codi de dret canònic i la Doctrina Social disposats a substituir la saviesa cristiana per un receptari de respostes que estableix límits entre el dins i el fora i es mostra excloent. Recuperar l’Evangeli com el llibre de les preguntes sobre la vida i la mort, sobre el mal i el sofriment, sobre la fraternitat i la injustícia, sobre la pau i la guerra, serà la tasca de la nova generació que tenen totes les respostes a mà en el mercat digital. La saviesa no es tracta d’aplicar una doctrina, sinó d’explorar la realitat i descobrir l’aigua viva que no està canalitzada. Continuar llegint “SAVIESA, ESPIRITUALITAT, AMOR POLÍTIC”

Ximo García Roca és membre del Grup Cristià del Dissabte.

El debat sobre les arrels cristianes d’Europa, a l’entorn de la Constitució europea, encobria la qüestió del pluralisme i el mestissatge, i exaltava una identitat monocorde i excloent. El banc de prova era la immigració que plantejava la vella contesa entre identitats. I el que estava en joc era qui mereixia entrar a Europa i qui no, ja que la identitat havia de prevaldre sobre la defensa de la solidaritat, que es desqualificava, per alguns, com: “les genèriques exaltacions de la solidaritat i del primat de la caritat evangèlica, es deia, són més bones intencions que útils quan es confronten amb la complexitat del problema i la densitat de la realitat factual” Continuar llegint “TEMPLES, SINAGOGUES, MESQUITES”

Ximo Garcia Roca. Membre del Grup Cristià del Dissabte.

El Fòrum 23-24 ha guanyat per punts els tres assalts que havia de superar per a entrar en una nova fase: el repte i les oportunitats del món digital, la diversificació de temps i mitjans expressius, i la gestió del Grup Cristià del Dissabte.

El Sínode Universal, en curs, ha vist en la realitat virtual un nou continent digital per a la presència de l’Evangeli en el nostre temps. El Fòrum 23-24 va començar vacil·lant en l’ús tecnològic, però va arribar al mes d’abril amb un domini excepcional dels mitjans que ha permès que el que hem viscut al llarg de set mesos haja arribat a més de 1000 persones, i estiga disponible com a material de consulta. I no sols perquè deia amb desimboltura Francesc “millor 300 que 30” sinó per la lleialtat a les persones que els va arribar la nit, i continuen intel·lectualment, espiritual i afectiva vinculada a la història del Fòrum. La victòria va ser per punts i serà per K.O. si permet que el Fòrum arribe a tota la realitat valenciana, de nord a sud, d’est a oest, inclosos aquells valencians que viuen fora del país. Continuar llegint “EL FÒRUM 23-24 A TRES ASSALTS”

L’EIXIDA I LA VEU. UN SILENCI SINODAL

Ximo García Roca. Membre del Grup Cristià del Dissabte.

A Paco Gramage, professor, a Honorat Ros, lingüista, a  José Luis Torner, infermer, a José Luis Porcar, filòsof, a Josep Ignaci Espuche, professor, a Pepe Palau, psicòleg, a Luis Marco, mestre.

En els últims mesos, una generació de somiadors i lluitadors s’han inscrit en el Llibre de la Vida. Tots ells van exercir, per un temps, el ministeri sacerdotal amb fidelitat i honestedat fins que un dia es “van eixir” del sistema clerical buscant altres lleialtats, altres camins, altres acompliments; algunes de les seues històries de vida estan plenes de coratges, d’autenticitats, de dubtes, de cerques i de desconcerts; amb ells vam aprendre a anomenar les coses en el seminari, a construir les nostres identitats, a teixir els nostres somnis amb els fils de l’amistat. Portaven el potencial profètic, que obri uns altres horitzons, i el potencial curatiu que cura les ferides, i el potencial cantaire que anima els cansats, i el potencial de l’organització que els va portar a promoure cooperatives, a ser capellans alhora que mestres d’escoles, a promoure la cultura popular i els cineclubs. En les seues parròquies, se’ls recorda com un més del poble, pròxim a les seues esperances i als seus sofriments. Continuar llegint “L’EIXIDA I LA VEU. UN SILENCI SINODAL”

 

In memoriam. Paco Gramage (+25-06-2023)

Ben estimada família, benvolgudes amigues i amics de Paco:

Quan fa només dos mesos, el càncer es va apoderar de les entranyes de Paco, es van assecar les nostres llàgrimes. I, en veure que ni les mans dels metges, que es van dedicar amb esforç i a fons, ni l’afecte, l’atenció i la cura que li vau donar la família en tot moment, podia detindre la força destructiva de la malaltia, ens obrírem al gran silenci: “Pare, per què m’has abandonat?”. Un immens silenci que compartim creients i no creients. El gran creient i mestre, que va ser Jesús el Galileu, va acabar la seua vida també amb aquesta angoixant pregunta; “Per què m’has abandonat, Pare?. Continuar llegint “IN MEMORIAM PACO GRAMAGE”

 

Fa dos dies, en donar-nos l’abraçada d’amic, germà i company, i sabent que era una abraçada de comiat, Juliol em parlà amb veu tènue “No t’oblides de parlar al meu poble”. Què podia jo dir-vos, si el poble d’Anna ja ha dit que el lliurament als últims, la solidaritat, la disponibilitat, la generositat pertanyen a la memòria col·lectiva del poble, i hi ha vides que no poden ser engolides per la terra. Estem amenaçats de resurrecció.  Per què ens sentim hui alhora profundament agraïts i extremadament ferits? Perquè Julio a la llum i per la força del ressuscitat va mantindre enceses les tres flames de l’esperança i ho va fer “a la manera Julio”. Continuar llegint “IN MEMORIAM JULIO CIGES”

Ximo Garcia Roca, sociòleg i teòleg , membre del Grup de Cristians del Dissabte

EL CARDENAL JA TÉ QUI LI ESCRIGA

Ximo Garcia Roca

Que el ponderat i equànime teòleg Josep Ratzinger, poguera convertir-se en un jaciment d´envit contra el Papa Francesc era impensable coneguda la seua teologia moderada, la seua eclesiologia i en particular la seua obediència exigida al primat de Pedro. Però a la ciutat dels miracles, que és Madrid, tot pot succeir. I va succeir en un Congrés, convocat per la Fundació CEU Sant PAU per a celebrar els noranta-cinc anys de Josep Ratzinger, els dies 27 i 28 d´octubre. La presència del Cardenal Muller, cessat per Francesc al capdavant de la Congregació de la doctrina de la Fe, va acaparar les notícies fins a ser entronitzat per la caverna mediàtica madrilenya a títol honorífic de “Papa dels conservadors”. Continuar llegint “EL CARDENAL JA TÉ QUI LI ESCRIGA”

Ximo Garcia Roca, sociòleg i teòleg , membre del Grup de Cristians del Dissabte, contribueix amb aquest estudi al debat actual sobre els abusos a menors. 

I.- Delictes, abusos i justícies. II.- La construcció històrica i social del menor. III- La construcció social i cultural de l’abús. IV.- La construcció social i política del malfactor. V- Efectes i danys col·laterals.VI.-Reptes a les Esglésies.

PART SISENA . REPTES A LES ESGLÉSIES

Els abusos sexuals a menors i persones vulnerables, que hem analitzat al llarg dels cinc capítols anteriors, s’han incubat igualment en l’espai eclesiàstic que no és aliè al que esdevé a l’ésser humà ni als processos culturals i socials. Els fets han evidenciat algunes situacions, que estaven latents, i han produït danys col·laterals que fan trontollar l’exemplaritat d’una institució de caràcter moral, que representa el moviment de Jesús. La serietat del desafiament va merèixer la convocatòria d’una Cimera mundial celebrada a Roma. al més alt nivell sobre la protecció dels menors a l’Església. Continuar llegint “AL VOLTANT DELS ABUSOS A MENORS (VI)”

 

Ximo Garcia Roca, sociòleg i teòleg , membre del Grup de Cristians del Dissabte, contribueix amb aquest estudi al debat actual sobre els abusos a menors. 

I.- Delictes, abusos i justícies. II. La construcció històrica i social del menor. III- La construcció social i cultural de l’abús. IV.- La construcció social i política del malfactor. V- Efectes i danys col·laterals.VI. Reptes a les Esglésies.

EFECTES I DANYS COL·LATERALS

La consciència col·lectiva sobre abusos a menors i a persones vulnerables ha significat un avanç en la progressiva humanització en reconèixer la dignitat incondicional dels subjectes fràgils, en establir la vigilància institucional i en advertir que no existeixen zones segures i insegures. La racionalitat sociològica adverteix les complicitats entre les evidents llums i les ombres, entre les intencions virtuoses i les tendències destructives, entre els efectes desitjables i els danys col·laterals. En els seus orígens, va revelar la complicitat entre la moral calvinista i el desenvolupament del capitalisme; entre el liberalisme i l’individualisme propietari; entre el progrés i la destrucció mediambiental. Advertir avui els danys col·laterals de la necessària erradicació, de la desitjable prevenció, i de l’adequada reparació dels abusos pretén reduir els efectes no desitjats, de la mateixa manera que en extirpar o confinar un brot cancerigen convé reduir o limitar els efectes no desitjats i els danys col·laterals que produeix la quimioteràpia. Continuar llegint “AL VOLTANT DELS ABUSOS A MENORS (V)”

Ximo Garcia Roca, membre del Grup cristià del Dissabte,  sociòleg i teòleg.

ALIATS, CÒMPLICES, COMPANYS
(publicat en Diario Levante 18•03•22)

Les persones desplaçades per la guerra d’Ucraïna són alhora víctimes del poder absolut i irracional, que fereix i ofén; i missatgeres que porten notícies sobre la condició humana. A les víctimes se’ls acull, acompanya i defensa; les missatgeres atesten, increpen i obrin expectatives d’una altra història possible i necessària. Un testimoni de l’atemptat d’Atocha, segons conta David Trueba en “Érase una vez“, va deixar escrit que «els cadàvers esbocinats impressionaven, però el que no oblidaré mai són els timbres dels seus telèfons mòbils, que esperaven que algú contestara. És duríssima la mort, però hi ha una mort major quan saps que l’esperança serà defraudada, quan saps que ningú contestarà a la crida». Continuar llegint “ALIATS, CÒMPLICES, COMPANYS”