Ximo García Roca

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE

XXVIé Diumenge del Temps Ordinari.                                                                           (Ez 18, 25-28; Salm 24; Flp2, 1-11; Mateu 21, 28-32)                                                                     Ximo García Roca és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Joan XXIII, en conversa amb els sacerdots de Roma, els va dir: «Preferisc vore-vos amb les mans brutes que sense mans». Les mans que s’embruten per lluitar per la justícia i curar ferides són signes que el Regne de Déu està entre nosaltres.  El profeta Ezequiel proposa «practicar la rectitud i la justícia», i a aquells que les practiquen se’ls oferix el perdó i el penediment, ja que cap acció, fins i tot aquella que apareix com més justa i desinteressada, està lliure d’una ambigüitat que impedix que algú puga anomenar-se «bo». L’acció per la justícia produïx ferides en qui la practica i, amb molta freqüència, pot causar el contrari del que es proposa. És necessari practicar el penediment i el perdó per reconéixer la culpa i l’ambigüitat de l’acció. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”

SACSEJADA D’INHUMANITAT

Ximo García Roca és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Sosté la sociologia crítica que «deixar parlar el dolor és la condició de tota veritat»; a Ceuta es condensen simultàniament els quatre rostres del sofriment social: la precarietat del desarrelament, la humiliació del rebuig, la soledat dels qui no tenen ningú i la desesperança del descartat. No hi ha prou de vigilar i castigar, ni tan sols de restaurar la vella normalitat, ja que el que ha passat afecta els mateixos fonaments de l’organització social; ni és suficient considerar el que ha succeït com una crisi migratòria quan és un instrument de poder, pressió i reivindicació. La interpretació migratòria perverteix els fets en convertir l’episodi en un afer patriòtic, les persones desplaçades en perillosos invasors, i introdueix una lògica profundament pertorbadora que fabrica una diana contra les polítiques d’acollida i inclusió, per raó d’origen, raça o nacionalitat. Continuar llegint “SACSEJADA D’INHUMANITAT”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE

XIIé Diumenge del Temps Ordinari.                                                                                  (Jr 20,10-13; Salm 68; Rm  5,12.15.;  Mt 10,26.33)                                                                        Ximo García Roca és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Per tres vegades repeteix Jesús este diumenge que no tinguem por: «No tingueu por!». Unes paraules que ressonen hui enmig d’anuncis catastròfics, guerres abominables, mals auguris i amenaces planetàries. Les lectures d’este diumenge oferixen l’anatomia de la por: el seu origen, els seus efectes i el seu alliberament.

En l’origen de la por concorren simultàniament les inclinacions individuals i les expectatives socials. Si ens aferrem a l’existència, tenim por del buit existencial, de l’envelliment i de la mort; si ens apeguem a les coses, als diners i al benestar, temem perdre allò que considerem que ens pertany; si ens aferrem al jo, ens fa por la soledat, la insignificança i l’oblit; si ens aferrem al present, ens inquieta la incertesa del futur. Totes estes pors arrelen, es veuen afavorides i es produïxen segons els valors que prioritzem en la nostra vida, segons les expectatives que els altres depositen en nosaltres i segons el context social que ens influïx. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”

INFÀMIA PER AL SEGLE XXI

Ximo García Roca és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Amb la prioritat nacional es complix hui l’al·legoria de Franz Kafka: un animal innominat i obsessionat amb la seguretat dissenya, cava i perfecciona durant tota la seua vida un refugi subterrani amb el propòsit d’intensificar el terror, que, d’esta manera, el manté viu i treballant. Són els monstres que conformen la història de la infàmia, l’últim capítol de la qual es reconeix sota el títol de prioritat nacional i les conseqüències de la qual ja es deixen sentir en algunes pràctiques socials, en l’imaginari col·lectiu i en les polítiques migratòries, que substituïxen les polítiques d’acollida pel control de les poblacions, la cooperació per la seguretat i la dignitat per la militarització. Les legislacions autonòmiques comencen debilitant els òrgans de participació, qüestionen les subvencions a les organitzacions solidàries, obstaculitzen els processos de regularització de les persones immigrants i reduïxen els servicis d’atenció a la diferència; s’introduïx, en la conversa pública, un arsenal ideològic, amb ardor guerrer, que és inhumà i antinatural, irracional i pervers, immoral i anticristià. Continuar llegint “INFÀMIA PER AL SEGLE XXI”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE

IV Diumenge de Quaresma.                                                                                                     ( 1S 16,1b.6-7.10-13a; Salm 22;  Ef 5,8-14;  Jn 9,1-41 )                                                            Ximo García Roca és membre del Grup Cristià del Dissabte.

LES TRES CEGUESES

El relat d’este diumenge sobre la curació del cec de naixement il·lumina les obscuritats de la vida personal, una certa distorsió teològica de la mirada teològica, i una perillosa perversió de la vida col·lectiva.

La primera il·luminació té com a protagonista un jove pobre i cec de naixement, que mai no ha conegut la llum. L’encontre amb Jesús, que passa d’incògnit, revela el desig de llum que habita en el cor humà. No es troba amb un sanador exòtic que disposa de poders ocults, sinó amb un mestre que treballa els seus ulls amb fang i saliva i li demana que vaja a llavar-se a la piscina comunitària. Gràcies a esta col·laboració, el captaire que estava a la porta del temple recupera la seua autonomia i la seua independència. Fins i tot en la seua ceguesa hi havia un impuls cap a la llum. Déu no deixa d’actuar en les nostres obscuritats. Com diu el llibre de Samuel, el Senyor «no es fixa en les aparences, sinó que mira el cor». Quan el jove es pregunta qui li ha tornat la vista, Jesús li diu: «Està davant de tu, l’estàs veient, t’està parlant». Les nostres obscuritats estan habitades per Déu, que ens troba en qualsevol situació i guarda un raig de llum per a cada persona. Com canta el salm, «ens conduïx cap a fonts tranquil·les i restaura les nostres forces». Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

REFLEXIONS SOBRE L’ADVENT (VII)

RASTREJAR LA VINGUDA                                                                                                 Ximo García Roca és membre del Grup Cristià del Dissabte.

El comiat d’Antonio Duato en vespres de l’Advent ens ha oferit pistes per a rastrejar la vinguda de Déu en la vida i en l’obra d’un dels nostres. O sentim que Déu ens visita en la vida de cada un de nosaltres, o no arribarà en absolut.  Si tota vida pot entendre’s a partir d’una metàfora, Antonio la va trobar en la figura d’un atri, un espai descobert envoltat de pòrtics que són llocs de pas. Amb les seues pròpies paraules “atrio es un lugar de encuentro de seres humanos , ínfimos y efímeros, pero necesarios”. Ens preguntem si som llocs de trànsit o espais estancats. Continuar llegint “REFLEXIONS SOBRE L’ADVENT (VII)”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE

II Diumenge d’Advent.                                                                                                                  Ximo García Roca és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Joan, el fill de Zacaries i Isabel, va reconéixer el pas de Déu des del desert, que és la imatge de la precarietat, la solitud i el límit humà; i d’aquesta manera, va mostrar una esperança que naix en els llocs de la destrucció, el desassossec i la impotència, quan la mort ens visita, arriba la deterioració del cos i decau l’ànim. L’Advent de Déu pot convertir els nostres deserts en escales, els nostres límits en capacitats, l’abandó i la solitud en refugi i empar; en els deserts hi ha veus que ens conviden a tirar endavant, a confiar en la llum, en sentir-se fills estimats; en els deserts es fusiona la terra amb el cel, el temps amb l’eternitat, la densitat i el present amb l’horitzó obert. ¿Serem capaços de descobrir algun raig de llum en les situacions límits, en els atzucacs, en els decaïments personals, socials i polítics? L’esperança converteix la caiguda en vol, el fracàs en cerca i el crit en una súplica. “Criden, deia el poeta Vinicius de Moraes, que l’Infant naixerà entre les llàgrimes del temps. Diguen que els temps estan durs, falta aigua, falta carn, falta a vegades l’aire: hi ha una angoixa, més fora d’això, es va vivint”. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

IN MEMORIAM ANTONIO DUATO

“Des del capvespre de la meua vida —escrivia Antonio el mes de febrer 2025— us confesse que cada vegada veig amb més claredat que cal emprendre l’últim tram de l’escalada, sense por, sense motxilles pesants, sense rèmores històriques”. Tres mesos després, un mur de silenci i una densa incomunicació ens va fer pressentir que la mort s’acostava tot callant.

Amb les eines filosòfiques adquirides a Comillas, la teologia escolàstica apresa en llatí en la Gregoriana i els estudis de Ciència Política en La Sapienza, Antonio va saber escoltar el batec profund de la vida, el crit dels nàufrags, el murmuri dels bussejadors i el clam dels reformadors de l’Església. Des d’aquest lloc interior va escriure, pocs mesos abans de morir: “Jo sent moltes primaveres brollar de la profunditat. Us convide a creure en el sentit més profund de tota vida, que té la seua força en una cosa molt amagada, un misteri encara més que un enigma per descobrir. A esperar que la meua vida i les nostres vides continuen brollant enmig de tantes catàstrofes i enderrocs”. Continuar llegint “IN MEMORIAM ANTONIO DUATO”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE

XXIé Diumenge del Temps Ordinari.                                                                                       Ximo García Roca és membre del Grup Cristià del Dissabte.               

Jesús de Natzaret entengué la seua vida com a invitació oberta i gratuïta a un banquet de noces convocat per Déu, que no imposa res, ni pressiona a ningú. La construcció de la taula compartida és el compromís de Déu, que estima sense condicions ni pressupostos als insignificants, als no-ningú, als quals manquen de mèrits. El banquet resulta, així, absolutament gratuït, asimètric i, en conseqüència, universalitzable.  Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

CINC RETALLADES I UNA HUMILIACIÓ

Ximo García Roca és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Quan la Comunitat Valenciana encara  no ha deixat de plorar per tantes vides perdudes, ni s’han tancat les ferides als nostres pobles, ni s’han identificat les responsabilitats polítiques per la catàstrofe, la Generalitat Valenciana projecta un futur pressupostari sense suport a les persones immigrants ni a les organitzacions solidàries : suprimeix l’ajuda a les associacions que viuen i treballen amb elles; elimina  les partides destinades a “Agenda 2030 i Desenrotllament Sostenible i Pacte Verd”; disminueix considerablement les mesures contra la violència masclista per “ser quiosquets ideològics i igualitari”; retalla les xicotetes ajudes als països empobrits i de cooperació al desenrotllament; ignora i menysprea els esforços per dignificar i enfortir la llengua valenciana. Continuar llegint “CINC RETALLADES I UNA HUMILIACIÓ”