Josep M° Jordan Galduf, excatedràtic d’Economia de la Universitat de València
Acaba el mes de juny i es multipliquen els actes que celebren el final de curs, la cloenda de de les distintes activitats (reglades o no reglades) que han congregat la tasca de nombrosa gent (més jove o major) al llarg dels darrers mesos. Cadascú té l’agenda personal marcada per alguns d’aquests actes. Uns actes plens d’alegria que serveixen també per a fer balanç (d’un determinat període acadèmic, cultural, social o cívic). Temps de collita, d’avaluació d’una certa convivència i calibrar també la possible continuïtat d’aquelles activitats el proper curs.
Quan passe l’estiu i se supere una calor que ara ens aclapara i esgota.
Això era així quan érem més joves, i això continua sent així ara que ens fem més majors. I ens agrada recordar, i connectem el passat amb el present. La memòria d’un altre temps incrustat en la nostra biografia. La memòria que enllaça la vida de les distintes generacions i projecta en els joves la promesa d’un futur que encara està per fer. Tant de bo que eixe futur siga millor per als xics i xiques que ara assumeixen el seu protagonisme. Tant de bo que ells i elles no perden mai l’esperança i la implicació en la construcció d’un món millor.
Sempre quan arriben aquestes dates m’agrada llegir Rabindranath Tagore. Els seus poemes em semblen com un aire fresc que reanima el meu esperit cansat. Podria recomanar-los qualsevol d’ells, un o altre, entre tants com en té. Opte per aquest (que forma part del seu poemari Gitanjali, en prosa), i no em pregunteu perquè.
Bon estiu i bones vacances.
“Sé indulgente conmigo un momento, y déjame sentarme a tu lado, que luego terminaré lo que estoy haciendo.
Mi corazón, si no te ve, no tiene sosiego, y mi trabajo es como un afán infinito en un fatigoso mar sin playas.
El verano ha venido hoy a mi ventana, zumbando y suspirando, y han venido las abejas, trovadores en la corte del bosque florecido.
Es el tiempo de sentarse quieto frente a ti, el tiempo de cantarte, en un ocio mudo y rebosante, la ofrenda de mi vida”.