Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
En les celebracions als temples, sovint ressonen pregàries per la pau. També a la societat es vol mostrar una preocupació per la consecució de la pau declarant dies per a celebrar la recerca de la pau i a les escoles es dediquen activitats didàctiques per educar l’alumnat en hàbits que encoratgen a ser constructors de pau. Eixa mateixa tònica, de tant en tant, ressona en els discursos dels polítics i de les autoritats religioses, però la realitat és tossuda i les bombes continuen matant persones, convertint en enderrocs pobles i provocant sofriment i desolació.
Per què la pau és esmunyedissa?
La història ensenya que, encara que el desig de pau és als pobles i les religions, per essència, es consideren pacifistes, les guerres de religions i les rivalitats entre els pobles justifiquen guerres i sotmetiment.
Per què no és possible l’entesa entre els pobles i la pràctica de pau entre les religions?
Cada religió vol mantenir i defensar els seus dogmes construint anatemes, promulgant excomunions i provocant cismes; i en nom de la legítima defensa, justifiquen agressions, encara que amb condicions, Les religions resulten ser massa subjectives: deixen espai a interpretacions interessades i, inclús, beneeixen armament, creen croades, proclamen guerres santes i legítimes sense trontollar ni escandalitzar-se. I els diversos pobles, es mouen per -ismes (patriotisme, nacionalisme, fonamentalisme) i per part de les seues autoritats per narcisisme i egocentrisme.
La UNESCO, en un esforç per establir la pau, dirà: “suposat que les guerres neixen en la ment de les persones, és en la ment de les persones on haurien d´aixecar-se els baluards de la pau”.
Paraules molt boniques, però molt allunyades de la realitat, perquè resulten ser un fracàs si atenem que setanta anys després d’haver sigut pronunciades, les accions militars continuen mostrant-se com la principal resposta a les amenaces a la seguretat, malgrat que siga la mateixa realitat la que demostre que són contraproduents (actualment podem comptar fins a 56 guerres en actiu).
Però sobretot, perquè hui hi ha un negoci, comercial i militar, que condiciona tota acció per la pau. S’ha construït la indústria armamentista.
Totes les empreses són creades per produir i obrir mercats per desfer-se del producte per a ser consumit, perquè si el producte no troba mercat, l’empresa fa fallida i tanca. Això significa que si l’empresa armamentista produeix armes, aquest producte ha de ser distribuït en un mercat i a uns compradors que demanden el producte per a ser consumit i l’empresa poder continuar produint. I aquest producte quan és consumit crea dolor, mort, crueltat i devastació i la cadena de compravenda no pot trencar-se.
Quan parlem d’empresa armamentista estem parlant de forces armades de les nacions, de la indústria de la fabricació d’armes, d’uns fabricants, de dissenyadors de tecnologies i equips militars i d’equips d’investigació i desenvolupament.
Caldrà continuar clamant per la pau, però més enllà de paraules hauríem de mamprendre una reconversió industrial per al sector de la indústria armamentista, perquè suposa dur a l’atur a milers de famílies i posar en crisi l’economia mundial (aquesta indústria mou 1,5 bilions de dòlars, l’equivalent al 2,7% del PIB mundial). Pel que fa a Espanya, de manera directa, una reconversió del sector armamentista suposaria tancar 130 empreses. Per a conquerir la pau, ¿estem buscant solució per a tantes famílies que aniran a l’atur, buscant recol·locar-les al mercat laboral en altres indústries?
És molt trist que el producte armamentista subsistesca des del substrat que no hi ha negoci si no hi ha enemic i per al seu manteniment cal obrir mercat, és a dir, crear inseguretat, rivalitat, por i desestabilització si es vol que el negoci prospere.