XVé Diumenge del Temps Ordinari. Onofre Vento és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Les paraules que acabem d’escoltar en les lectures d’avui, han de marcar en les nostres vides el camí a seguir en la construcció d’una societat més justa, més igual i més fraterna. Han de ser un referent del nostre dia a dia, ja que el Jesús “Ha vingut a anunciar la bona nova de la pau.”
És molt important i plenament actual en estos moments que estem vivint, en què tots els dies ens apareix en les notícies l’agressió i assassinat de vides innocents, la inversió multimilionària en armament militar… per tal de buscar la solució als propis interessos a través de la força, la imposició, la violència, la guerra… es fa necessari, doncs, prendre consciència de com l’interès privat va per damunt del bé comú; de manera que no té límits: si cal destruir, massacrar a tota una població, així es fa amb el silenci còmplice o la col·laboració amagada. Ho estem patint en el dia a dia. Els que creiem en el Jesús que ens mostren els Evangelis, no podem quedar-nos quiets, ni podem consentir estes massacres de persones innocents. Hem de posar el nostre esforç i la nostra voluntat per tal de fer realitat el seu missatge que ens acaba de recordar St. Pau: “Ha posat pau entre dos pobles i, en ell, n’ha creat un: la nova humanitat.”
Altra situació de forta violència que ens ha de colpir és l’actitud de menyspreu, de no acollida d’aquelles persones plenes de debilitat que ens arriben a les nostres fronteres fugint de la misèria, la guerra, la destrucció del seu àmbit de vida; venen a la recerca d’un espai on poder viure. 
No ens està permès tancar els ulls davant del dolor de totes elles. Els hem de sentir i tractar com a germans. Tinguem ben present l’afirmació de sant Pau: “Ha fet morir en ell l’enemistat… i ens ha unit en un sol cos.”
Hem d’exigir als pastors d’esta Església nostra, que seguint l’eixample del Papa, estan obligats a denunciar amb força i contundència, les actituds d‘aquells dirigents polítics i del sector de persones que els recolzen, que no sol es neguen a acollir i assistir als dèbils, sinó que a més a més, promouen l’expulsió d’estes persones desemparades i víctimes d’un sistema injust i egoista. Mostrarien públicament la seua creença en el Jesús, si alçaren la veu denunciant la contradicció egoista d’aquelles persones que manifesten públicament voler fer-los fora com a individus indesitjables, quan per baix mà, els utilitzen per explotar-los en les seues empreses i negocis: milers de persones estan realitzant els treballs més durs en la neteja, construcció, agricultura, acompanyament d’ancians… En els pobles que hem patit la destrucció de la Barrancada els tenim molt presents i visibles.
Estes actituds de silenci per part de molts dels nostres Jerarques, ens fan ben present les paraules de Jeremies: “Ai dels pastors que maltracten i dispersen les ovelles del meu ramat.” Oblidant-se que la seua missió és la de “defensar en el seu país el dret i la justícia.”
Busquem esforçar-nos per seguir un camí d’acollida del necessitat i de denúncia clara i radical d’estes situacions de violència, destrucció i mort dels més vulnerables. És el camí que ens marca el Jesús de l’Evangeli.