Vicent Fc Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte
Tot va molt de pressa, l’estrés s´ha instal·lat en les nostres vides i l’organisme, el qual es queixa, no rep resposta favorable, perquè tot és urgent, el ritme és vertiginós i no s’espera comprensió ni consideració.
El sistema immunitari de l’organisme es deteriora fins al punt de contraure malaltia i la conseqüència és la incapacitat per al treball, “la baixa”. S’ha perdut el ritme de treball assossegat, constant, però tranquil; no hi ha espai per a assaborir allò que s’ha elaborat o s´ha construït, no hi ha ocasió per alimentar l’esperit des de la contemplació del treball fet.
Abans els nostres iaios i els nostres pares no solien pensar en vacances, però tampoc els veies malalts per estrès, sempre eren treballant per traure la família al davant, però gaudint del fruit del treball, aturant-se després de cada jornada a gaudir del que s’ha aconseguit, deixant un temps de contemplació sobre l´obra del seu treball. La tornada a casa no era nerviosa a pesar del cansament del dia.
Però quan el treball deixa de ser col·laboració per part de l’ésser humà en la construcció d’un món millor i passa a ser força necessària per a l’adquisició d’uns productes per interessos econòmics, la persona que relegada a ser força bruta, fins al punt de no importar el seu creixement ni la seua salut sinó la consecució d’objectius econòmics, sorgeix la necessitat de legislar perquè la persona no siga explotada ni es trepitge la seua dignitat.
Al modes de treball imposat pel sistema, per salut són necessàries les vacances per a recuperar-se, deixant obligacions i pressions.
Ara bé, les vacances, aleshores, són per a recuperar-se del desgast produït per les tensions acumulades i, per això, hauríem d’entendre que el que és una conquesta humanitzant, no podem malgastar-la convertint les vacances en un temps estressant, ple de pressions i obligacions, ni fer d´elles motiu de major estrès a la tornada a la rutina. No és destrellatat la síndrome postvacacional? Un poquet de trellat no estaria de sobra. La conquesta social que vol humanitzar-nos no hauria de ser motiu per a embargar-nos ni castigar més l’organisme, necessitat de descans.
En les vacances, per salut, hauríem de descansar, evitar tota pressió i apartar-nos de l’estrès, d’alteracions i de preocupacions, Cal recuperar el ritme cardíac, tempar nervis i descansar el cervell. És temps de reprendre aficions i assaborir de l’entorn favorable i afectuós dels éssers estimats.
Les conquestes socials són perquè l’ésser humà puga desenvolupar una vida sana, afable, rica i enriquidora, poder compartir estima, aficions i oci, recuperant temps per a la família i per a si mateix.
S’està lluitant per rebaixar les hores de la jornada laboral i per reconciliar horari laboral i vida familiar, perquè hi haja temps per a la família i per a l’oci; però açò es pega de bufetades si ho esperem per poder fer més hores extra, com a solució per als nostres gustos.
No són massa dies els disponibles en vacances (2,5 dies per mes treballat) per a recuperar-nos i precisament per això, hauríem d’aprofitar el temps lliure per a cultivar-nos, tranquil·litzar-nos i mantenir-nos en forma.
La tendència actual és viure ofegats a causa d’hipoteques, encariment de la vida i pels desitjos personals i les empreses procuren no contractar més personal i suplir la necessitat oferint hores extra als treballadors de l’empresa. Açò és una situació que suposa més estrès perquè esperem eixes hores com un complement que alleuge els deutes i justifique les despeses dels nostres desitjos. La conseqüència és viure sotmesos a un ritme nefast, destructor de l’organisme i malaltís, el qual no podem mantenir ni continuar-lo a les vacances. Destrossar-nos perquè volem gaudir és una equivocació perquè en eixes condicions no gaudim de descans ni tranquil·litat.
Aturem el ritme, no confisquem les vacances, preparem-nos per a elles i gaudim-les sense pressions ni les fem causa de més càrrega i nervis a la tornada.