XXIIIé Diumenge del Temps Ordinari. Alberto Guerrero és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Aquest diumenge, de nou se’ns proposa als qui pretenem ser seguidors de Jesús, un text evangèlic que a primera vista apareix recomanar-nos una cosa inaceptable: no ser una bona notícia sinó una cosa horrible i inhumana. Qui no renuncia a tots els béns, no pot ser el meu deixeble.
Ens vol fer reflexionar que una cosa és voler seguir Jesús, com a cap a centenars de persones que el seguien un Jesús que feia el bé, guaria malalts, donava pa i parlava amb autoritat … i anunciava un regne, una societat on els marginats serien feliços…; i una altra ser conscients que cal ser coherents en la recerca d’aquest regne on tots som iguals, no hi ha discriminació de cap
mena, ningú és superior a un altre i cal denunciar a les injustícies, les necessitats de les persones són abans que les prescripcions religioses … porta la persecució … porta a la creu . Perquè els poderosos imposen la seua ideologia dominant on l’important són valors, seguretat per tenir, figurar, consumir, manar …oposats a austeritat, humilitat, compartir, servei desinteressat que són els propis del Regne de Jesús.
I per això , si no ens preparem … el nostre ímpetu per seguir Jesús o bé caurà en rutina o bé s’apagarà.
Només si de veritat som lliures, alliberats dels lligams de cadascun, començant per béns materials, fins i tot per interessos familiars, i només si ens mou l’amor a Jesús, el misericordiós, el que ens perdona, el que està present en la nostra vida malgrat tot, que ens estima desinteressadament, podrem com una mare que atén el seu fill malalt o un fill que cuida al seu pare alzéhimer total, trobar un gran sentit i valor a fer el que fa per autèntic amor al seu fill pel seu pare, per sobre del dolor que li cause.
Demanem la gràcia: que el Déu de Jesús ens done aquest esperit d’amor per a ser coherents i posar els mitjans per a ser capaços de tenir experiència de l’amor de Déu en la nostra pròpia vida .