Ens semblava que eixes mortaldats que véiem en el cinema no podien tornar a ocórrer, però ara les veiem tots els dies en directe amb els mitjans de comunicació. Per desgràcia continuen massa guerres, però hi ha unes explosions que no venen d’una guerra entre dos països o entre dues faccions militars, sinó d’un atac militar de forces molt ben armades contra una població civil inerme, aterrida i duta d’ací cap allà, com si d’un ramat es tractara, i que, a més, no pot escapar dels límits en els quals els atacants la tenen tancada; i a més, tots ho hem vist, els han llevat l’electricitat, l’aigua potable i no deixen entrar l’ajuda humanitària. Per suposat, no sols han bombardejat les escoles en la franja de Gaza, sinó que també han tancat les escoles en Cisjordània.
És cert que això fou provocat per l’acció criminal, insensata i terrorista de Hamás. El Grup Cristià del Dissabte considera que la acció d’atacar persones innocents en una festa matant-ne a moltes i segrestant-ne d’altres és una terrible acció criminal que no pot ser excusada per molt tremenda que haja sigut l’opressió del poble palestí durant més de setanta anys, però la resposta israeliana és tan brutal, prepotent, amb traïdoria i desproporcionada que ens deixa sense alé.
El Grup Cristià del Dissabte, naturalment, denuncia aquests dos anys de repressió a Gaza i recolza totes les protestes que es puguen fer per a salvar el poble palestí. Però no hem d’oblidar que hi ha molta gent que encara dona suport al govern israelià; i ens preguntem com és possible que troben contínuament excuses per a no condemnar i exigir un alto-el-foc. Excuses com: “Hamás començà primer”, “Els països àrabs haurien d’admetre eixa gent als seus territoris”, “Israel té dret a defensar-se”, “Cal acabar amb el terrorisme”. “L’estat d’Israel és un estat democràtic”, “Els que critiquen Israel són antisemites” i altres paregudes; excepte la primera, totes són falses i ridícules, perquè, per quina raó un altre país ha de dur-se els habitants d’un altre? ¿Per la religió? Això vol dir que pensen que hem de tornar a l’època del Renaixement amb la doctrina “Cujus regio eius religió”? Però a Gaza conviuen gents de confessions cristianes. ¿O és el racisme el que alimenta la posició d’Israel? Llavors s´haurà de publicar que els sionistes són antisemites, perquè els palestins ho són.
No diguem res de l’excusa del fet que és l’únic país democràtic, perquè un estat de l’ONU no pot atacar un altre i no pot tindre territoris ocupats on té mà d’obra barata sense drets civils que pot utilitzar quan li interessa; ni tampoc pot ignorar les més de tres-centes resolucions de l’ONU que l’obliguen a abandonar els territoris ocupats. Clar que tenen dret a defensar-se’n! però a la humanitat ens ha costat molt definir un drets humans i regular àdhuc l’exercici de l’acció armada. La defensa ha de ser proporcionada tant en la guerra com en la repressió del terrorisme, el cas contrari es diu traïdoria i està castigat per les lleis nacionals i internacionals.
La veritat, diguem-ho ben clar, és que en aquest moment els únics que estan matant semites són els soldats israelians. És el govern israelià l’únic antisemita ara.
Per què tots aquestos mantres? Com és possible que persones que es consideren honrades, cristianes o decents puguen donar eixes excuses i mirar a l’altre costat? ¿No volen adonar-se que tenen idees perverses que recolzen el mal? Poden ser boníssimes persones, però mogudes per la por o per la defensa del seus interessos o per haver cregut a qui no haurien de creure, agafen idees que van contra la humanitat i no volen adonar-se’n. Per això també fem una crida a eixes persones perquè reflexionen sobre la culpabilitat que tenen en la blanquejada del mal que, per desgràcia, s’estén pel món.
Per açò, conseqüentment amb l’avantdit:
1.- Les dècades d’ocupació, bloqueig i genocidi que han provocat tantes morts, destruccions i sofriment a Palestina mereixen una pau negociada i sostenible sobre la base de la igualtat i participació dels afectats.
2.- L’Acord proposat per Trump i Netanyahu és més una rendició pròpia de temps colonials que d’una era democràtica regida pels drets humans, eleccions democràtiques i el dret internacional.
3.-La solució a un genocidi no pot consistir a dividir un territori entre els colons que tenen el dret a posseir, i els palestins que han de ser reclosos en un territori devastat al mode d’un apartheid
4.-Impedir que Palestina puga autodeterminar-se a través d’eleccions lliures en lloc de quedar gestionat per un comité exterior no triat democràticament és èticament injust i políticament irracional. Els habitants, jueus i palestins, tenen dret a decidir el seu futur a través d’unes eleccions lliures.
5.- Convertir un camp d’extermini devastat per un exèrcit invasor i sostret als palestins natius en un resort d’oci en mans del mercat borsari i d’interessos econòmics és un crim de lesa humanitat. Els desposseïts de les seues terres per colons jueus no poden veure un camp d’extermini convertit en un residencial amb camp de golf per a satisfacció d’uns pocs.
6.- És admirable i necessària la mobilització social davant el genocidi, la neutralitat és complicitat, i la “globalització de la indiferència” ens fa còmplices. Només la mobilització ciutadana, pacífica, no violenta, pot pressionar els seus governs per al necessari boicot d’armes, d’economia i de “relat” a Israel i els qui el coregen.
7.- És convenient la resistència cívica davant el setge humanitari, i són necessaris el boicot a les armes, la desinversió productiva i les sancions penals al Govern d’Israel
8.- Refusem tota la manipulació que estan fent els partits de dreta extrema i d’extrema dreta.
9.- Que Israel incomplisca sistemàticament les resolucions de l’ONU, sense que siga sancionat per això, mostra l’inacceptable “desordre mundial” en el qual els més poderosos (en aquest cas Trump i Netanyahu) puguen fer i desfer al seu gust, sense que ningú els pare els peus. Té l’ONU les mans agafades pel dret a veto dels més poderosos? Com alliberar-se d’això? Com fer efectiu el Dret Internacional i la Cort Penal que el sancione?
10.-Demanem a la Conferència Episcopal, i especialment al nostre arquebisbe, que es pronuncie contundentment sobre aquest afer, com pensem que és la seua obligació evangèlica.
11.- El sofriment dels jueus pel nazisme va portar a Joan XXI a eliminar l’expressió de “pèrfids jueus” en l’oració del Divendres Sant a fi d’evitar ofenses, menyspreus i hostilitats cap als jueus. La crueltat dels jueus amb els palestins hauria de portar a Lleó XIV a suprimir en la litúrgia els textos de l’Antic Testament que estan servint per a justificar un messianisme polític, l’arrogància política i la superioritat del poble jueu sobre altres pobles.
12.- Demanen també a la gent que accepta i propaga eixos mantres, eixes idees perverses que blanquegen el mal, que reflexione sobre els motius de la seua actitud.