Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
És difícil encertar a dialogar quan hem perdut el valor de la paraula, hem entronitzat el relativisme i hem desestructurat el valor de codis i de valors universals. S’ha menyspreat l’autoritat i cadascú és el valor absolut. D’aquesta manera la convivència és un somni que no es desperta perquè la mirada està posada en u mateix i no en el plural, resultant de la conjunció amb l’altra persona.
Segurament açò podrà explicar la cultura del descart, l’entronització del jo i de l’autosuficiència a l’actuar.
Les persones necessitem entendre’ns, comprendre’ns amb totes les que ens trobem als carrers, necessitem sintonitzar amb els codis des dels quals parlem, vivim i lluitem; d’ahí la necessitat d’adherir-nos a la cultura de l’encontre de què parlava el papa Francesc.
Per a no fer-nos mal, hem d’organitzar-nos, arribar a acords comuns, compartir esforços i conjuntar forces. Eixe és el sentit de tota organització social, cultural, religiosa, política o de qualsevol altre àmbit de sentir de l’ésser humà.
Però caldrà començar retrobant el sentit de la paraula per, a través d’ella, expressar-nos, exposar idees i manifestar postures personals. Urgeix dialogar, voler escoltar-nos amb respecte, humilitat i obertura a la perspectiva d’altres persones malgrat i tot d’aquelles que són diferents i amb idees contràries a les d’u mateix. Eixe exercici hauríem de fer-lo sense voler convèncer-nos ni buscar guanyar adeptes.
Molt s’ha de canviar, perquè pareix que més que dialogar, els diferents grups, els partits polítics, les religions i qualsevol agrupació, i també les persones, volem convertir, fer proselitisme i guanyar adeptes a la nostra causa. És difícil dialogar si la pretensió és convèncer, és rentar cervells, aconseguir augmentar les files del mateix grup.
En aquest punt, és greu la postura de les religions. Deia Hans Küng: “No hi haurà pau entre nacions, sense pau entre religions, i no hi haurà pau entre religions sense diàleg entre religions”.
S’ha donat i continua donant-se molta importància a la religió, fins al punt de pensar que la fe depén d’ella o que ens ve d’ella.
La fe és una creença personal, és la confiança personal dipositada en algú o en alguna cosa i pot existir sense religió, perquè es tracta d’una experiència personal. En canvi, la religió és un marc cultural compartit per aquelles persones que s’agrupen al voltant d’un conjunt de creences, pràctiques i normes.
És possible que la religió coexistesca amb la fe dels seus membres, però sense que la fe de cada persona signifique l’adhesió incondicional a tot el conjunt de normes religioses.
Les religions s’esforcen en instruir i adoctrinar en unes creences, valors i pràctiques religioses amb el propòsit de guiar el desenvolupament moral i espiritual de la persona. Explica credo, dogmes, normes i manaments, fomenta virtuts; però la fe de cada persona, encara que membre d’una religió, no dependrà exclusivament del compliment estricte de les normes i doctrina proposades per la religió.
Cada religió intenta mostrar que la salvació està en el compliment de la seua doctrina, així és com l’Església catòlica dirà: “Extra Ecclesiam nulla salus” (fora l’Església no hi ha salvació) o allò de “qui està en l’error no té drets“. Aquesta visió fa molt difícil qualsevol oportunitat de diàleg.
Hans Küng lluità per la instauració d’un diàleg interreligiós que buscara un tracte recíproc i constructiu entre les religions, desterrant tot enfocament excloent, des d’una col·laboració mútua, buscant comprensió i veritat a través de la caritat i l’afabilitat.
No podem seure a la taula de diàleg amb premisses intocables. Ha de ser des de l’estima i intentant buscar punts de comunió, superant malentesos i aclarint estereotips per poder promoure enteniment i ajuda mútua.
Contava el cardenal Timothy Radcliffe, en una conferència sobre l’Esperança en la XX Jornada Sant Jordi: “A Síria viuen l’experiència dels catòlics, a l’escola, estar donant classe de religió islàmica i els islàmics estar donant classe de religió cristiana”.
Des de l’estima farem esforços per comprendre a l’altra persona i defensarem la seua honradesa, vàlua, sinceritat i honorabilitat.
Sols des de l´estima viurem la fe i les religions no seran obstacle.