Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Es presenta l’Advent com un temps d’espera per rebre el Nadal. L’espera pot ser: 1) sense fer res, sols arribarà. 2) gestionar la realització d’un camí que conduesca a l’objetiu.
La litúrgia a les parròquies pareix entendre l’espera com un esperar que sols arribarà. I el fet de convidar-nos a preparar-nos per rebre el Nadal serà perquè no ens sorprenga quan arribe, no perquè haurem de gestar-lo nosaltres.
La litúrgia de l’advent no mostra cap novetat, està tota guardada en conserva; així el missal tornarà a obrir-se de nou per la primera pàgina, com que comencem una vegada més, així es repetiran les mateixes pregàries, ací i a l’Àfrica. Alguna vegada ha presentat alguna novetat: Corona d’Advent, arbre de Nadal, que encara que no és propi a totes les cultures, ho presentarà com a símbol universal.
Si Nadal és el símbol d´un naixement (Déu s´humanitza), hauríem de crear cada any la nostra litúrgia, perquè no celebrem l’aniversari de Jesús sinó l’encarnació de la divinitat en la nostra societat i a la nostra vida.
Els pares i mares de família sabeu que cada gestació és diferent, és una història nova: es realitza en condicions diferents, noves preocupacions, nou moment i nova situació personal, familiar i social i, encara que diem que ja no és mare principiant, estarà atenta i experimentant una nova gestació i encaminada a un nou part.
L’encarnació de Déu i la humanització de la divinitat s’expressa des d’uns signes (pesebre, soledat, foscor, foraster, pobresa) els quals cada vegada es viuen des d’unes connotacions, mai iguals i a més variants segons la situació social i polítiques imperants.
Així és com al nostre Advent hauríem de fer-nos aquesta pregunta: Ara mateix, on ocorrerà eixe naixement? Com arribar a acollir-lo?
Si no volem continuar celebrant un Nadal sense contingut i encertar a descobrir-lo caldrà preparar-nos:
- Trencant idees d’un Déu totpoderós i al cel.
- Fugint de la llum que ens cega i no ens deixa vore la vida en la foscor.
- Eixint de convencionalismes i córrer el risc de quedar-nos a la intempèrie.
- Corrent el risc d’endinsar-nos en la foscor.
- Deixant seguretats i buscar Déu en la persona desconeguda, forastera i marginada.
A Nadal volem celebrar el fet que Déu davallà del cel i es feu humà, assumint els inferns humans per divinitzar tota la humanitat.
Aleshores, l’espera haurà de ser activa, constructiva i transformadora. Serà una espera esperançada.