M. Sacramento Marí és membre del Grup Cristià del Dissabte.
És difícil preparar i “viure” advent per a preparar un Nadal quan la informació de la nostra realitat és tan fosca, tan trista, tan cruel. És difícil, doncs, preparar el Nadal d’esquena al que s’esdevé cada dia en este món nostre.
És per eixa raó que per plantejar-me aquest temps de reflexió enguany m’he recolzat en la preparació que hem fet a l’aula amb l’alumnat. Donar-los “formació” d’aquest temps fora de les compres compulsives i, de vegades, innecessàries només perquè és l’època de regals ens ha fet aguditzar l’enginy i hem preparat un baby shower, és a dir, una festa prèvia al naixement de Jesús.
Una nova vida que naix és una oportunitat per a somriure, una oportunitat a l’esperança. És una vida que esperem que entre en les nostres i ens trasbalse i ens faça treballar i sacrificar-nos per veure-la créixer.
Estem preparant els regals per a la festa del naixement de Jesús. La primera setmana, Isaïes ens ha dut a celebrar la pau entre companys i companyes migrants, que són diferents en costums i en llengua; regalaran a l’Infant un biberó amb desitjos de bona convivència i símbols de pau. Amb la segona i l’evangeli de Mateu ens hem proposat compromisos personals de canvi: comencen a no reconéixer-se com a adolescents i fan i diuen coses que en el fons els incomoda i saben que ofenen; per això s’han proposat treballar per “convertir-se” i ser millors.
Aquesta setmana, també amb Mateu, hem celebrat l’alegria de veure que amb eixa conversió tot pot canviar i, molt. Els he vist esperançats, creguts que amb el temps, l’esforç que estan fent (alguns, seriosament) podrà canviar moltes coses que els farà millors germans, fills, companys; seran millors estudiants i podran aconseguir els seus propòsits: llaços, colors, flors, campanes…; símbols d’alegria per a celebrar els grans canvis que ja sabem que ens vindran.
No sé com acabarem la pròxima sessió, però ells han canviat l’actitud: treballen millor en grup, i, com en la vida real quan s’espera el naixement d’un nou membre, estan expectants esperant el dia 22 en què, en escola, naixerà Jesús i els companys i companyes de les altres aules veuran els regals que li han fet.
D’aquesta manera, he anat jo també reflexionant des del detall de la vida quotidiana. El Déu que ha decidit fer-se humà ha de ser celebrat de forma humana, humil, amb la poca cosa que sembla ser el detall que pot canviar-ho tot: el respecte, l’estima i l’amor envers els nostres germans i germanes.