En el marc incomparable de Simat de la Valldigna, el Grup Cristià de Dissabte feu la cloenda del seu curs amb una convivència on es convidà a amics i amigues i on es feu memòria i record dels qui partiren: José Luis, José Ignacio, Josep Antoni, Julio, Daniel, Paco, Germán, Antonio.
Una convivència i una xarrada. La preocupació per la realitat que ens envolta. I una pregunta com a punt de partida de la llarga conversa: Des d’on mirem aquesta realitat? Si ho fem des de dalt, ens permet reconéixer el qui hi ha, de bo i de dolent; si mirem des de baix, estem mirant des del punt de vista de les víctimes, de les persones que pateixen i així, podem pensar com lluitar i com obrir camins.
L’encíclica Magnifica humanitas de Lleó XIV utilitza l’expressió “mirar des de les víctimes” (capítol 5) I en aquest marc de realitat sí trobem llums com el que ha aconseguit la plataforma ILP amb la regulatizació de les persones migrants.
No estem pitjor que abans, el que ocorre és que tenim més informació i els referents amb què ens hem format ja no ens serveixen. Cal, doncs, contextualitzar: quan les generacions dels anys cinquanta i seixanta observaren cap on anava el món, pogueren revoltar-se contra el que la història els havia oferit. Les noves generacions no tenen eixos referents.
Com, doncs, fer camí?
Cal observar: tocar, mirar, escoltar, deixar-se afectar.
Cal elaborar: què pensem per a construir.
I fer-ne una síntesi: deixar les pistes per als qui venen darrere. Perquè la gent jove ha de seguir les inquietuds transformadores de la gent major. Les noves generacions necessiten referents clars per a imitar.
El papa Lleó incideix en un humanisme ètic i renovat per a la construcció d’una ètica comuna; el papa Francesc posa l’esforç en la construcció d’un humanisme renovat. El lloc comú de retrobament està en la valoració de la veritat. En el recent viatge del papa Lleó a Espanya, ha insistit més en l’humanisme de Jesús que en la divinitat de Jesús: açò conduirà a tenir l’esperança d’assumir el fracàs i la marginalitat amb més alegria: Francesc assenyalava que eixe és el lloc de retrobament de la humanitat.
És innegable que davant les necessitats cal ajudar el proïsme en allò que demana de manera immediata, però les estructures que ofereix la política són les que podran fer realitat l’ajuda real: papers, vivenda, salut… cosa que demana que els polítics tinguen consciència de fer política, perquè les coses canvien abans de tenir consciència del canvi.
Serà fonamental captar l’atenció: qui capte l’atenció podrà oferir la construcció d’un altre paradigma de cara al futur.
I què es pot fer per captar l’atenció?
Una conversa densa, diversa i profitosa. Amb tantes sensibilitats
i opinions com persones ens hi reuníem. I que tingué el seu colofó a la taula compartida i celebrada.
Gràcies a Ximo, l’amfitrió; a Jesús i Saïd, els cuiners; a Ana, Luis i Camila, per fer-ho tot tan fàcil.