XIVé Diumenge del Temps Ordinari (Mt 11,25-30) Alberto Guerrero és membre del Grup Cristià del Dissabte.
De nou nou ens trobem amb un evangelista que posa en boca de Jesús alguna cosa que ens desconcerta. “Senyor del cel i de la terra , et done gràcies perquè has amagat aquestes coses al savis i entesos i les hi has revelat als més menuts”.
En la història de les religions, tots projecten en Déu un déu que se’l coneix per la saviesa i que fa costat als poderosos, però el Déu que anuncia Jesús, el Déu Pare només el coneix Jesús i aquell a qui el fill li ho vullga revelar.
Resulta que el déu de Jesús és un Pare misericordiós, que se’ns comunica no pels nostres mèrits sinó per la gràcia de Déu; i a més ens diu Jesús : “Veniu a mi els que esteu cansats i atabalats , jo que soc mans i humil us alleujaré”
Aquest Jesús és l’única manifestació de Déu que coneixem i per la qual apostem els cristians. El déu que se’l reconeix i es manifesta com a Compassiu en els febles, vulnerables, sofrents, cridant-nos a la igualtat i la justícia.
En aquests temps podem alegrar-nos que el Papa Lleó en la seua visita a Espanya haja prioritzat l’acolliment i l’atenció a les persones vulnerables, preses, i reiteradament a les immigrants.
Podem donar gràcies perquè, en temps que alguns volen prioritzar l’individualisme, els privilegis de la família tancada o els drets només per als nadius d’una nació, se’ns recorde que la prioritat són els més vulnerables i només des d’ells podrem entendre el Déu de Jesús, pobre i humil capaç de donar la vida per anunciar una societat d’iguals en dignitat, de tendresa i fraternitat.