Mossèn Joan Baptista Almela i Hijalva és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Últimament he oït a moltes persones, especialment a les d’una ideologia determinada, que el poder executiu està immiscint-se en el poder judicial. Serà cert? Veiem. Continuar llegint “SEPARACIÓ DE PODERS”
Mossèn Joan Baptista Almela i Hijalva és membre del Grup Cristià del Dissabte
Ja ho hem dit: cal parlar de política. Però, com?… Doncs bé, el primer és acceptar que l’altre és una persona que en alguna mesura té interès de millorar l’existència humana. És a dir, acceptar que l’altre té una capacitat ciutadana i, conseqüentment, puc dialogar amb ell sobre qüestions que als dos ens afecten.
La tercera generació dels filòsofs de Frankfurt s’ha preguntat per quin camí deu transcórrer la democràcia i quines són les bases perquè aquesta vaja creant un espai veritablement humanista. Entre ells, Habermas ha ressaltat el que anomena “l’acció comunicativa”, eixa capacitat de dialogar uns amb altres compartint el que pensen per al futur de la societat. També l’Escola ètica de València, amb Adela Cortina, està treballant molt per profunditzar en eixe camí. Continuar llegint “DIALOGAR DE POLÍTICA”
Joan B. Almela és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Sí. Vull dir-ho ben clar. ¡Cal parlar de política!… i tant…i molt! Ja sabeu la sentència que es diu molt a sovint. No parlem de religió ni de política. No volem discutir. Però ¿per què no? si es tracta de dos temes fonamentals en la vida humana. La raó de tal susdit deu estar en la inveterada incapacitat de dialogar que tenim els éssers humans. Continuar llegint “CAL PARLAR DE POLÍTICA”
Mossèn Joan Baptista Almela i Hijalva és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Veig que és molt estesa entre el catòlics la idea que la política és aliena a la fe: “Jo no soc polític” s’afirma amb molta rotunditat com si això fora possible. És possible que una persona que no tinga anhels de millorar l’entorn no pense que algunes coses haurien de ser d’altra manera o haja assolit tal ataràxia que no l’interpel·le el sofriment? Perquè del mal estem ben informats a hores d’ara. És visible, està fotografiat, el veiem en directe cada dia… Pot ser que un adolescent encara no s’adone de la seua presència, però en una persona adulta ho trobe impossible. Continuar llegint “SER DEIXEBLE DE CRIST SENT APOLÍTIC?”
Joan Almela Hijalva és membre del Grup Cristià del Dissabte
Sent dir moltes vegades a la gent i als mitjans de comunicació que els polítics haurien de posar-se d’acord, però jo em pregunte ¿és això possible? Doncs bé, la meua resposta és que en la majoria dels casos no ho és i que ni sesquera em sembla convenient. I ¿per què no ho és o no deuria ser-ho?
En primer lloc perquè si ho fora d’una manera natural ja estarien junts en el mateix partit ¿no?. Efectivament, l’important no és que es diga que tots volen el benestar del poble, la dignitat de la pàtria, la llibertat, la justícia, etc., perquè aquestes són afirmacions massa generals i no comprometen a res. Poden, doncs, dir les mateixes idees o paraules, però el que no poden acordar són els mitjans per a fer-ho; i és ahí on troba la veritable acció política i, conseqüentment, la discussió. Continuar llegint “POSAR-SE D´ACORD?”
Joan B. Almela i Hijalva és membre del Grup Cristià del Dissabte
Mai podem saber prou. Cada cosa que esbrinem, que escatim, té tantes facetes, tantes interioritats i complexitats, que podríem estar reflexionant-la, analitzant-la i profunditzant-la tota la vida… però no tenim tant de temps, perquè la supervivència, el presurós transcórrer del mateix temps i les urgències de la societat no deixen dedicar-se a una sola activitat. Continuar llegint “RECORDAR-NOS QUINS SO,”
Joan B. Almela i Hijalva és membre del Grup Cristià del Dissabte
Un llibre que pot il·luminar a molta gent, especialment a aquells que es troben en la zona làbil de la fe per raons de discrepància amb les postures eclesiàstiques.
Doctor en filosofia, rector del col·legi del Patriarca de València, molts anys degà de la Facultat de Teologia, Juan José Garrido Zaragozá, l’autor, és un home amb parsimònia per a totes les coses que fa: ensenyar, acompanyar pastoralment, escriure, estudiar, sense oblidar, compartir amb els amics.
L’últim llibre seu es diu ·EN TORNO A DIOS, LA FE, LA IGLESIA Y EL HOMBRE” (Editorial: Facultad de Teología de València, 2021) i, com dic en el títol de la ressenya, és un llibre il·luminador. que reflexiona molt certament sobre la fe i la posició del creient en la societat actual. La seua reflexió ajudarà a comprendre els motius o les causes de l’actual situació i en fer-ho basarà l’esperança de molts cristians que es senten amb desesma i desemparats.
Sí, perquè la paciència, que és condició de molta felicitat, necessita conèixer les causes del que succeeix i sol ací es pot mantindre l’esperança.
El llibre és fàcil de llegir per la prosa i la distribució en capítols i apartats curts. Pot ser que per al que no estiga acostumat al llenguatge filosòfic parega en alguns passatges un poc difícil d’entendre, però és la menor part d’ell.
Cal llegir-lo tranquil·lament. Jo l’aconselle.
