EN LLUÍS ESPÍ UN CAPELLÀ QUE VA CREURE EL CONCILI

 

IN MEMORIAM

D.LLUÍS ESPÍ, UN CAPELLA QUE VA CREURE EL CONCILI

   Una vida per la justícia social i un món més humà

Va descansar en la Pau del Senyor el dia 6 d’abril, als 89 anys.

Vull recordar unes converses amb Lluis a la fi dels anys seixanta, a propòsit del seu compromís amb el moviment especialitzat de la JOC a Ontinyent del qual ell era consiliari comarcal. Per a entendre i valorar millor aquest compromís soci-polític-religiós en els anys 60-70 a Ontinyent, tot i ser un poble industrial amb una classe obrera important, es vivia una religiositat tradicional molt arrelada: el Crist de Santa Ana, la Puríssima, una presència de la comunitat de frares franciscans, que es feia notar més en les esferes mig-altes del poble –amb excepció destacada del pare Arbona que dirigia el Patronat de la Joventut Obrera. Continuar llegint “EN LLUÍS ESPÍ UN CAPELLÀ QUE VA CREURE EL CONCILI”

PASOLINI: ATEU I CRISTIÀ

PASOLINI: ATEU I CRISTIÀ

Paco Gramage és membre del Grup Cristià del dissabte

Amb ocasió de la publicació del llibre “El Evangelio según San Mateo de Pasolini” de José María Monzó, expose unes reflexions que m’ha sugerit la lectura d’aquest llibre.

Aquesta pel·lícula es forja entre 1962-64. Però, previ, (1963), hi ha un entramat d’actuacions cinematográfiques, que van motivar en Pasolini un desig irracional de realitzar la película l’Evangeli de Sant Mateu. Em referisc a la producció més important d’aquell moment que fou la pel·lícula Ro go pag, de quatre episodis. Dirigits per Roberto Rosellini, Godart, Gregoreti; el segon episodi el va realitzar Pasolini (La Ricota-El Requeson-Brull) i que va resultar ser allò que se sol dir : tota una declaració d’intencions. En aquest episodi anticipa ja una altra mirada , que avantaja el que seria l’Evangeli de S. Mateu, i que ja va generar, pel seu contingut, una tensa polèmica, que tingué com a conseqüència, la obligació per part de Pasolini, que presentara una autodefensa judicial en estos termes: “soc anticlericà, i no em fa gens de por dir-ho, però sé que en mi hi ha dos mil anys de cristianisme…. Estaria boig si negara que aquesta poderosa força està també en mi, si deixara als capellans el monopoli del Bé”. Continuar llegint “PASOLINI: ATEU I CRISTIÀ”

ALFONS ROIG: UNA CONTRIBUCIÓ A L´ESPAI PÚBLIC

ALFONS ROIG: UNA CONTRIBUCIÓ A L’ESPAI PÚBLIC

Ha hagut molts reconeixements a la figura afable i discreta de D. Alfons Roig, un mestre excepcional, però de primer, cal resaltar la contribuició a l’espai públic, en la disposició personal que feu d’otorgar tot el seu legat a la Diputació, aleshores socialista. Una decisió que causà estranyesa en la seua estimada Església, si tenim en compte les declaracions que, arran d’aquesta decisió, tot seguit, realitzà Monsenyor Vicente Cárcel, historiador oficial de l’Església valenciana, una veu autoritzada, on valorava l’itinerari sacerdotal i intel·lectual de D.Alfons Roig. Vicente Cárcel definia la seua trajectòria en termes de “un progresivo alejamiento de la vida diocesana y un acercamiento a las autoridades socialistas, como consecuencia de una profunda crisis”. Allò que Vicente Cárcel denomina “alejamiento” por una profunda crisis, és el que jo considere la culminació de la major lucidesa i significat de la seua vida sacerdotal i intel·lectual. Crec que aquesta definició sobre la seua persona sona com a profanació de la seua vida. Continuar llegint “ALFONS ROIG: UNA CONTRIBUCIÓ A L´ESPAI PÚBLIC”

SUPERVIVENTS: TEMPS DE RECONSTRUCCIÓ

SUPERVIVENTS: TEMPS DE RECONSTRUCCIÓ.

Ximo Garcia Roca, membre del Grup cristià del Dissabte,  sociòleg i teòleg

Conversa amb Ximo Garcia de Paco Gramage

Molts són els estudis i anàlisis que s’han realitzat, a posteriori, sobre la pandèmia. Tot s’ha vist com a lògic. A gran escala el curs dels esdeveniments resulta previsible i amb resultat fatal, des de la perspectiva d’unes forces molt poderoses a les quals sembla impossible poder-se enfrontar.

És fàcil situar-nos ara en l’inevitable d’aquestes anàlisis. Però enmig d’una tempesta com aquesta ocorren moltes coses; els càlculs poden fallar i apareix l’inesperat. Una frase atribuïda a John Keynes: “L’inevitable en general no succeeix, perquè preval l’imprevisible”. Continuar llegint “SUPERVIVENTS: TEMPS DE RECONSTRUCCIÓ”

JOSÉ ALCÁNTARA IN MEMORIAM

JOSÉ ALCÁNTARA IN MEMORIAM

Els anys 70, no recorde l’any exacte, n’érem un equip de capellans que es plantejàrem constituir-se en un grup de capellans obrers. Inicialment el constituirem Vicent Amargós, Josep Maria Blasco, Gabriel Calabuig i Paco Gramage. Eren moments conciliars que es vivien experiències renovadores i una d’elles era aquesta. La peculiaritat no era sols el treball –això ja ho feien també altres-, sinó la de ser una experiència pionera de referència i de reflexió. L’únic reconeixement “motivador” que rebíem del bisbe Jesús Plà, en referir-se al nostre grup era: “tots aquests que es dediquen a el social acabaran anant-se’n”. Una bona manera de “motivar”. Està clar que aquestes iniciatives molestaven i a més, el perill que el social-obrerisme produïra contagis. Ja al Seminari aquest tema era tabú, tot i que eren realitats pastorals en altres diòcesis importants: Barcelona, Madrid, País Basc. Continuar llegint “JOSÉ ALCÁNTARA IN MEMORIAM”

ENTREVISTA A EN JOSÉ VILAPLANA, BISBE EMÈRIT DE HUELVA

ENTREVISTA A EN JOSÉ VILAPLANA, BISBE EMÈRIT DE HUELVA.

No cal fer una presentació del bisbe valencià José Vilaplana per entrevistar-lo. És ben conegut per als valencians. Bisbe emèrit de Huelva, des d’on va ser destinat des de la diòcesi de Santander, on arribà després de ser bisbe auxiliar de València. Aconseguir una entrevista a un bisbe, de vegades, pot suposar una empresa difícil, no sols per poder accedir a ser rebut, sinó perquè accepte contestar a les preguntes que amb total llibertat es proposen. En el nostre cas hem tingut totes les facilitats i ens hem vist animats des del primer moment perquè tots coneixíem la seua personalitat dialogant, la d’un pastor de proximitat i un home bondadós i afectuós. Anem, doncs, a les qüestions: Continuar llegint “ENTREVISTA A EN JOSÉ VILAPLANA, BISBE EMÈRIT DE HUELVA”

JOSÉ IGNACIO SPUCHE, TESTIMONI D´UN AMIC

JOSE IGNACIO SPUCHE, TESTIMONI D’UN AMIC

Ens ha deixat  José Ignacio, membre del Grup Cristià del Dissabte, i ara cal recordar, perquè sols allò que es recorda, és viu;  ara et volem recordar, amic, “compañero del alma, compañero”.

Com diu el poeta, a nosaltres ens adormiren amb un conte, però ens despertaren amb un somni. Tú has viscut, com a protagonista eixe despertar amb eixe somni sense uniformes inflats, sense rets, ni  rites que no tenen sentit, ni trampes, i sobretot, sense por. Ens has mostrat que somniar és voler, voler i voler desvincular-se del capdell. He tingut la sort de compartir amb tú moltes batalles d’eixe somni en aquest caminar, acompanyat per la teua amistat. Continuar llegint “JOSÉ IGNACIO SPUCHE, TESTIMONI D´UN AMIC”

ENTREVISTA A CRISTÓBAL AGUILAR

ENTREVISTA A CRISTÓBAL AGUILAR

catedrático de Filosofia en E.M.

 

 Paco Gramage. Vamos a hablar con Cristóbal Aguilar. Su trabajo se ha centrado en la didáctica de la Filosofía y en el estudio de la Antropología filosófica y el Humanismo. Autor de un libro recientemente publicado por la editorial Dialogo: “CRISTIANISMO Y ESCLAVITUD. Una historia de convivencia y complicidad”. Es un tema que despierta nuestro interés y nos hace reflexionar.  Vamos a comenzar la conversación. Continuar llegint “ENTREVISTA A CRISTÓBAL AGUILAR”

ASCEN, COMPROMISO DE TODA UNA VIDA

Ascensión Ruiz Navarro. Nacida en Malejan Provincia de Zaragoza en 1942. En 1961 emigró a Bilbao, donde conoció a las Petites Soeurs Dominicaines de Orleans, donde entró a formar parte en 1964. En 1967 vivió en Paris, hasta septiembre de este año donde fue a Bélgica de donde tuvo que salir por “no tener papeles” en febrero de 1970. De 1970 a 1988 trabajó en diferentes fábricas en Valencia. De 1988 a 2003 y de este año hasta el 2018, siempre residente en  El Salvador pero con presencias frecuentes en España , con residencia en Valencia. 

ASCEN, COMPROMISO DE TODA UNA VIDA.

 

1.- Por los años 70 llegabais a Valencia –Marítimo- una pequeña comunidad de dominicas, coincidiendo con la presencia de un equipo de curas obreros en el mismo Marítimo. Yo formaba parte del equipo y el recuerdo de aquella experiencia fue el de un gran testimonio profético que compartimos con vosotras.

Concretamente llegamos a los poblados marítimos en Noviembre de 1970, un grupo en Malvarrosa y el otro en el Grao, Ramiro de Maeztu. Casi todas veníamos de vivir, ya hubiese sido en Francia, Bélgica o Bilbao, en barrios obreros y marginales.

Entonces, llegamos a los poblados marítimos desde Torrent, donde vimos que vivir entre naranjos, aunque algunas desarrollaban actividades en Torrent, no era el entorno en el que queríamos vivir. Fue una decisión tomada en comunidad, después de horas de reflexión, acompañadas por José María Blasco, que ya vivía en el Marítimo y, como dices, un equipo de sacerdotes, que a través de los años se han ido sucediendo, pero siempre hemos mantenido relación y compartido fe, compromiso, utopías,…. Continuar llegint “ASCEN, COMPROMISO DE TODA UNA VIDA”