Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Hem passat Nadal i amb il·lusió esperem la nit dels Reis. La presència d’amor a la vida humana va acompanyada de signes de donació, entrega i oferiment personal. L’esperit nadalenc tanca la seua celebració amb un símbol de despreniment personal en favor dels éssers estimats, volent invitar-nos a viure eixe esperit d’estima també amb tot ésser humà, encara que no forme part, habitualment, del cercle més íntim. L’esperit de Nadal no ens deixa apartar-nos de les persones més vulnerables, més dèbils i més ignorades.
Els carrers encara són plens de llum, ornamentació nadalenca i ambient festiu. Els ajuntaments han destinat recursos per crear ambient festiu; però això no impedeix que a la vegada es promoguen polítiques que neguen tot l’esperit nadalenc que ara de forma tan alegre estan fomentant. La Generalitat valenciana no ha posat cap inconvenient per tirar endavant els pressupostos, admetre les condicions que VOX li presenta com a condició perquè el seu vot siga afirmatiu als pressupostos. És sabuda la postura intransigent i també inhumana i, cal dir-ho, anticristiana que VOX defensa respecte a les persones immigrants. En eixa croada, el PP ha acceptat retirar tota subvenció pública a aquelles organitzacions i ONGs que treballen i atenen persones immigrants sense papers o a infants sense referents familiars, així com un pla maquiavèl·lic de retornada d’immigrants irregulars. Aquest acord ha conduït a la Generalitat valenciana a retirar la subvenció a Càritas diocesana.
He deixat passar dies, esperant vore la reacció dels nostres bisbes respecte d’aquesta actitud despietada, ofensiva i desconsiderada per part de PP i VOX; però, fins ara, sols trobe silenci.
Considere que una cosa és estar en la tesi del Cardenal Tarancón, en l’homilia de l’entronització del rei Joan Carles el 27 de novembre de 1975: “l’Església no imposa un determinat model de societat, ni patrocina cap forma ni ideologia política, ja que l’Església mai no determinarà quines autoritats han de governar-nos perquè no pertany a la missió de l’Església presentar solucions concretes de govern” i també amb el document conciliar Gaudium et spes: “l’Església no es pot identificar amb cap opció política concreta ni està lligada a cap sistema polític” i una altra, no alçar la veu quan els poders polítics es conjuren per realitzar una ofensa a la dignitat humana en persones vulnerables, pobres i sense cap defensa.
La directora de Càritas diocesana, Aurora Arande, ha mostrat la seua preocupació recordant als polítics que “les polítiques han d’estar al servei de les persones i, a més a més, dels més vulnerables”.
És responsabilitat de les autoritats polítiques la sort de totes les persones que són al territori que regenten, siguen persones en situació regular o irregular i afirma Aurora Arande: “procurant acabar amb els discursos d’odi”.
La directora de Càritas diocesana reconeix que el 2024, rebé una subvenció, per part de la Generalitat de 3.500.000 euros. És una part important dels pressupostos empleats en atendre a les 400.000 persones vulnerables on el 70% són migrants, molts sense papers o infants no acompanyats.
Per a Aurora Arande, “no és possible que cada vegada siguen més les veus que criminalitzen a les persones migrants, que ofereixen una imatge deteriorada dels infants que viatgen sense referents familiars o, inclús, que ataquen a les organitzacions que dediquen part de la seua tasca a l’acompanyament i defensa dels seus drets com éssers humans que són”.
La dignitat de l’ésser humà és innegociable i està per damunt de qualsevol altra circumstància.
No sé si els nostres bisbes seran incrèduls a la posada en pràctica d’aquest acord de govern i, per això, estan callats i han deixat que sols haja ressonat la veu de la directora de Càritas diocesana.
L’Església hauria d’alçar la veu no quan ja no hi ha remei sinó, com els profetes, advertint del camí que condueix a la indignitat i combatre les intencions manifestes que trepitgen la dignitat humana i provoquen xenofòbia i aporofòbia.
Que la directora de Càritas diocesana haja reaccionat i haja alçat la veu mostra que l’Església, d’alguna manera ha parlat; però podríem evitar malentesos si junt amb la veu dels laics, la veu dels bisbes ressonara alt i fort per confirmar millor per on volen dur l’Església valenciana.