2n Diumenge de Pasqua (Fets 2,42-47; Salm 117; 1 Pere 1,3-9; Joan 20,19-31) Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte
“Pau a vosaltres”
“Pau a vosaltres” és la salutació del Ressuscitat als deixebles tancats per por. Fins a tres vegades recorda l’evangelista aquesta salutació. Amb aquesta pau Jesús els ajuda a superar la por que els empresona i el dubte o l’escepticisme de Tomàs. I també els nostres pors i dubtes. La por bloqueja. La por que se sembra i s’escampa en el nostre món vol matar l’esperança en un món millor i ens tanca en un egoisme i una falsa seguretat. Jesús trenca aquest tancament: “No tingueu por”, “Pau a vosaltres”, i els envia a anunciar el Regne alliberador significat en el perdó dels pecats. La pau que es rep s’ha de transmetre.
D’una actualitat candent, el missatge evangèlic de pau és tan necessari i urgent en el nostre món. Primer, “No a la guerra”, a totes les guerres com a encarnacions de molts mals de la humanitat: la primera violència estructural de la injustícia, la creixent desigualtat per la insaciable avarícia d’uns pocs (l’1% més ric o les 7 grans tecnològiques que dominen el mercat…), la violència masclista i racista, la mentida com a arma de manipulació, la repressió a la dissidència. La cursa armamentista necessita i produeix les guerres com a negoci. La mateixa guerra que produeix la fam, el genocidi i l’ecocidi com a contracultura de mort i deshumanització. En un món hostil on domina l’individualisme i se sembra i s’escampa l’odi… cal el missatge de pau, de misericòrdia, de perdó, d’amor…, i l’experiència de ser i fer comunitat, de compartir, de senzillesa i sobrietat en la vida, de cooperació i solidaritat, de cuidar-nos. És el missatge evangèlic de “Pau a vosaltres”: treballar per la pau.
“Pau a vosaltres” és la salutació de la Vida malgrat la mort. És el missatge i la missió de treballar per la pau treballant per la justícia. És la pau rebuda com a salutació del Ressuscitat i transmesa en el testimoni de les comunitats cristianes que “partien el pa a les cases i prenien el menjar amb alegria i senzillesa de cor”; “vivien units i ho tenien tot en comú i repartien els béns entre tots”… “I ningú no considerava seu allò que tenia” (Fets 4,32).
Descripció (Fets 2,42-47 i 4,32-35) i “fotografia” de les primeres comunitats… idíl·lica si es vol i utòpica; però que ha motivat al llarg de la història del cristianisme i continua motivant com a referència moltes petites comunitats que intenten viure aquell ideal com una petita utopia concreta i realitzada (amb els seus defectes, mediocritats i contradiccions), de la gran Utopia del Regne per a l’Església i per a tota la Humanitat: una Església seguidora de Jesús, comunitat de comunitats, pobra i dels pobres, al servei del Regne, no d’ella mateixa…; i un altre món possible i una Humanitat alliberada i alliberadora, humanitzada, plena de Benaurances.
“Per la resurrecció de Jesucrist… Déu ens ha regenerat per a una esperança viva” (1 Pere 1,3). Així “creieu en ell i així us alegreu amb un goig inefable i radiant” (1,9). La Resurrecció de Jesús és la font de la nostra alegria, el triomf de la Vida sobre la Mort, de l’Amor sobre l’odi, “perquè és eterna la seua misericòrdia” (Salm 117); ella regenera la nostra esperança ferida per tant dolor causat al món i per una expectativa de caminar cap al caos; i ens transmet la Pau perquè també nosaltres sortim de la nostra por i del nostre tancament i transmetem aquests tres grans dons pasquals que l’Esperit del Ressuscitat alena en nosaltres: la Pau, l’esperança i l’alegria. “Pau a vosaltres”.