3r Diumenge de Pasqua. (Fets 2,14.22b-33; Salm 15; 1Pe 1,17-21; Lc 24,13-35) Honori Pasqual és membre del Grup Cristià del Dissabte.
L’evangeli d’avui és una catequesi perfecta de la trobada amb el Ressuscitat.
Tendim a pensar que els primers seguidors de Jesús visqueren el Divendres Sant com el fracàs per la mort de Jesús; i el Diumenge de Resurrecció, tots creien en Jesús ressuscitat. No és així. És tot un procés de reflexió, contactes, oració, escriptures, recordar les paraules de Jesús… fins que comprengueren que, com diu la primera lectura: Déu l’ha ressuscitat i l’ha deslliurat dels llaços de la mort, que de cap manera no podia retindre’l captiu.
L’Evangeli ens narra l’itinerari dels dos deixebles. Anaren a Jerusalem tot i esperant grans esdeveniments, però quan altres celebraven la presència de Jesús viu, ells abandonaren la comunitat i tornaren, pessimistes, a l’aldea, és a dir, allò que sempre va ser segur.
Ben bé podem veure una metàfora d’aquells que han abandonat la comunitat desencantats. Abans havien estat membres actius de la comunitat i l’han abandonada, decebuts.
També podem veure-hi aquelles persones compromeses socialment i políticament que cregueren en la possibilitat d’una societat més justa i igualitària i, sobtadament, se n’han anat a casa tristos i desencantats.
Però l’Evangeli també ens descriu l’experiència de la trobada amb Jesús ressuscitat que contagia esperança, alegria, ànim i sentit comunitari. En efecte, Ell, Déu, té la iniciativa. Pot estar en qualsevol cantonada de la vida. Ens espera, estén la mà, acompanya i explica el sentit de tot plegat.
Ell es va posar al costat dels viatgers i aquests el reconegueren en partir, repartir i compartir el pa.
Si nosaltres volem trobar-nos amb Jesús ressuscitat, ja sabem el que hem de fer: posar-nos al costat, fer-lo company de camí –acompanyar- i compartir.
Moltes voltes diem que en la nostra societat occidental la gent viu atrapada per l’agnosticisme, el consum materialista i l’entreteniment de l’oci. Això és veritat. Però també és veritat que el món està demandant el redescobriment d’un sentit profund de la vida en relació amb Déu. Una relació que tinga en compte la sensibilitat i la cultura de la dona i de l’home d’avui.
Per això cal que els cristians –com Jesús i els dos d’Emmaús- varen fer amb les Escriptures: reflexionar sobre la vida des de la fe, i reflexionar sobre la fe des de la vida.
Davant d’una cultura que vol fer de Jesús un personatge mític, un fantasma ressuscitat, un ideal nuvolós creat per la fantasia, un revolucionari social, o un mestre de moral. La comunitat cristiana proclama que ha mort per tots d’una forma violenta, que ha ressuscitat i ens ha tornat l’esperança i que el podem veure tots els dies compartint el pa amb els pobres i necessitats.