XXVé Diumenge del Temps Ordinari. (Is. 55, 6-9; Sal. 144; Filp. 1, 20c-24.27a; Mt. 20,1-16) Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Encara que corre la queixa que tot ho judicalitzem, no deixem de repetir allò de «tinc dret». Si posem per vara de mesurar el dret, la conseqüència necessària és anar a parar davant d’un jutge, el qual dictaminarà pel que fa a la llei i, naturalment, no s’impartirà la justícia des de consideracions personals ni de situacions d’igualtat d’oportunitats.
Tenim lleis des d’on els jutges emeten sentències i, moltíssimes vegades, no coincideixen en l’apreciació que cadascú de nosaltres tenim respecte al cas que ens afecta. Això és perquè el camí de la raó no té cor, no sap de sentiments, ni de relacions personals; serà un judici sense tenir en consideració la situació concreta de cada persona i, per tant, allunyat de tota anàlisi personal.
El profeta Isaïes anuncia la necessitat de revisar el fet de procedir a fer justícia sols des de la raó, perquè estarem deixant de considerar la comprensió i la misericòrdia, des de la qual poder deixar la porta oberta per a poder corregir, per a tractar-nos amb estima i no sols amb el dret.
L’Evangeli mostra un exemple de la nostra manera de fer ús del dret. Comprenem el tracte que fem i estem conformes en el compliment d’allò que hem acordat, però quan es tracta de mirar la gràcia que s’atorga a altres persones, d’immediat comparem i acusem d’estar essent maltractats. Estem d’acord en què el contracte establit es compleix, però considerarem injust que per un altre no siga el mateix contracte si entenem que se’ls beneficia. És curiós: la queixa no és perquè en mi no s’hagen ajustat a conveni sinó perquè a uns altres se´ls ha tractat com a mi quan no han realitzat el mateix esforç. No valorem que hem tingut l’oportunitat de trobar un treball i els altres no, sols considerem que el tracte de gràcia cap als altres els beneficia a ells i no a nosaltres.
Pareix que no valorem suficientment la gràcia de poder tenir treball a jornada completa i a més ens molesta que a les persones que ningú els contracta, hi haja persones que se’n compadesquen i els facen arribar el sou de la jornada perquè puguen subsistir i tenir cura de la seua família.
Per a fer justícia des de l’Evangeli, més enllà de la llei, està la consideració sobre la situació de cada persona buscant el seu bé, més enllà del que diga la llei. Quan es tracta de mirar les relacions personals caldrà deixar cabuda a l’estima a més de la llei.
