DESPRÉS DE LA VISITA DEL PAPA A VALÈNCIA (Juliol 2006)
En vista del desenvolupament de la visita del Papa a València i les reaccions que ha produït el seu muntatge a càrrec dels organitzadors, la reflexió que el Grup de Rectors del Dissabte va fer pública el passat 24 d’abril ha resultat lúcida i premonitòria.
En aquella reflexió demanàvem al Papa que ens ajudara a ser fidels a l’Evangeli per poder il·luminar, des de la fe, els problemes que vivim avui. Concretament, que ens ajudara a saber acompanyar cristianament també les noves formes de convivència familiar i les situacions familiars difícils; a defensar les famílies immigrants i estar al seu costat; a actuar sempre com a artífexs de reconciliació, perdó i pau; i a saber situar-nos amb llibertat i confiança en la nova situació sociopolítica democràtica, laica i plural. Aquests problemes no han estat tractats en les reflexions i, per tant, no hem rebut l’ajut desitjat en aquests problemes gravíssims que afecten avui tantes famílies.
Amb tot, l’estil i el tarannà que el Papa ha manifestat amb els seus discursos i gestos ens han donat esperança, ja que es distancien molt de les maneres guerreres, agressives i poc misericordioses d’alguns responsables jeràrquics de la nostra Església espanyola. Les paraules del Papa, emmarcades en la doctrina tradicional del magisteri, han estat més propositives que condemnatòries i s’han dirigit, fonamentalment, al Poble de Déu, perquè crega en la bellesa del pla de Déu sobre la família. Creiem que és important ressaltar la sensibilitat que el Papa ha mostrat en no atacar les formes legals amb què el govern democràtic actual tracta els temes relacionats amb el matrimoni i la família, ja que això suposa un correctiu per als nostres bisbes i una certa desqualificació de les seues maneres de manifestar-se i presentar-se a la nostra societat.
D’altra banda, hem de remarcar que els organitzadors del viatge no han tingut en compte l’ajut que nosaltres volíem que s’oferira al Papa, per tal que la seua visita fóra més evangèlica i esperançadora per a tothom. Com a capellans, i seguint l’ensenyament de l’encíclica Deus caritas est, assenyalàvem a la nostra reflexió d’abril la necessitat de desmercantilitzar la religió, no instrumentalitzar la fe d’acord amb interessos espuris, potenciar la senzillesa i evitar l’espectacle i la massificació, no prestar-se a la utilització partidista i política del viatge, i mantenir-se sempre propers als pobres i exclosos. Els organitzadors, en canvi, han caigut en els perills contraris a l’esperit que proposàvem. La manipulació selectiva dels sons i de les imatges oferides per TVV i els comentaris tendenciosos, provocadors i partidistes, mancats d’autèntica caritat pastoral, que hi hem pogut sentir aquests dies, han desfigurat la imatge de l’Església i del Papa.
Les reaccions contra l’Església arran de la manera d’organitzar, preparar i desenvolupar la visita han estat i són tan dures i públiques que ens fan un mal immens. Com a membres actius de l’Església i coneixedors de la seua missió, ens inquieta que tot plegat haja provocat el bloqueig de molts, així com l’adversitat de no poques persones cap a l’Església. Aquesta situació ens farà encara més difícil la nostra tasca evangelitzadora.
Ens causa una pregona preocupació pastoral constatar que per a moltes persones aquestes maneres d’actuació converteixen l’Església (i el seu representant més significatiu, el Papa) no en un signe de llum i esperança, sinó més aviat en un motiu d’entrebanc, apostasia, divisió intransigent d’uns i altres i enfrontament social i polític. Aquesta constatació ens ha de servir no per tancar-nos i aïllar-nos en una autodefensa a ultrança ni en l’autosatisfacció pels èxits de masses aconseguits, sinó per fer una profunda reflexió que ens faça veure si les maneres com ens presentem al món són les realment evangèliques i aptes per a la societat actual. En aquesta revisió hem de tenir sempre present que l’Església no està per manifestar força i poder, ni per crear bàndols, sinó per potenciar i incrementar la unitat del gènere humà, tot proclamant la fraternitat de tothom per la seua condició comuna de fills i filles de Déu (LG, 1).
Una vegada conclòs el castell de focs artificials, esperem saber-ne traure les conseqüències corresponents. Confiem que tots a l’Església renovem, amb força, la nostra fe profunda en l’Evangeli i la confiança sòlida en l’Esperit. Només així ens podrem mantenir ferms en les nostres feines quotidianes per tal de saber oferir, de la millor manera possible, la bella proposta cristiana del projecte amorós i alliberador de Déu per als homes i dones d’avui, i estar oberts a totes les formes de viure en família que la vida ens presenta, sabent acompanyar-les cristianament i donant-los també tot el valor cristià que poden arribar a tenir.
València, 11 de juliol de 2006
Grup de rectors del dissabte