EDITORIAL
On i com estarà l´església diocesana després de la pandèmia? Quina nova normalitat es pretén per a les parròquies? Amb raó ha dit el Cardenal veneçolà de Mèrida que si l´església del postcoronavirus torna a ser la d´abans, no té futur; si la diòcesi valenciana i les parròquies ixen de la pandèmia com hi entraren, no tindran espai en la nova realitat postpandèmica.
Les primeres “disposiciones que concretan las medidas de prevención para la celebración del culto público en los templos de la diócesis” (26 de juny de 2020) signades per l´Arquebisbe de València no auguren una nova realitat, sinó el retorn al passat més ranci i preconciliar. S´agraeixen les detallades normes sanitàries a aplicar en el culte que deriven de la normativa general establida pel Consell a proposta d´experts sanitaris, tenint en compte la falta de sentit comú i responsabilitat cívica eximides per algunes accions clarament atemptatòries per a la salut pública en l’àmbit eclesiàstic.
Sorprén, tanmateix, que s´assente la tesis que “no se pueden tolerar más limitaciones a la libertad religiosa y de culto más allá de lo que exija el orden público y la salud pública”. Es considera “probablemente inconstitucional” la norma del Consell per la qual “No se podrá utilizar el exterior de los edificios ni la vía pública para la celebración de actos de culto”. Per a l´Arquebisbat, la defensa de la llibertat religiosa i de la igualtat entre espanyols, que de manera minuciosa el text deriva de la Constitució espanyola, permet d´anunciar un recurs d´inconstitucionalitat si el Consell manté la prohibició d´“utilizar el exterior de los edificios y la via pública para la celebración de actos de culto”. En conclusió “dispongo que si un pueblo quiere celebrar una misa al aire libre con motivo de una fiesta religiosa o una procesión para honrar a su patrón (…) se comunique a los servicios jurídicos del Arzobispado”. Aquests s´encarregaran de mostrar davant la Delegació del Govern que la prohibició és “probablemente (sic) inconstitucional” “con el agravante de que se trata de un derecho fundamental y una libertad pública esencial”.
Què ocorreria si en lloc d´activar el Servei jurídic de l´Arquebisbat davant la prohibició de celebrar misses a l´aire lliure i processons, s´activara el Servei Pastoral per a participar en la situació comú? No només s´evitaria contagis que produeixen patiments i morts, sinó que ens estalviaríem els comportaments màgics de custòdies pels carrers, d´exorcismes del diable, de provocacions i idolatries sobre el paper de Déu en la pandèmia.
Què ocorreria si en lloc de constituir-nos en intèrprets de la Constitució espanyola aportàrem al debat públic les grans adquisicions del Decret conciliar sobre la llibertat religiosa? Llavors aprenguérem que no som els únics ni exclusius intèrprets del bé comú, ni tan sols del contingut i abast de la llibertat religiosa. Aquestes exigències conciliats produïren el desconcert conciliar del bisbat espanyol i l´oposició frontal al decret conciliar sobre llibertat religiosa per part del règim franquista. Les llibertats estan vinculades unes a altres, interactua la llibertat de culte amb les altres llibertats i totes se sotmeten a la defensa de la vida personal i col·lectiva i a la salut pública.
Què ocorreria si en lloc de sentir-nos agraviats per no ser tractats de la mateixa manera als bars i a les discoteques, procuràrem que bars i discoteques prengueren les mateixes precaucions exemplars que les parròquies? Passaríem de l´agravi i la confrontació a l´exemplaritat i col·laboració en funció del bé comú. Aconseguiríem crear, com proposa Francesc “anticossos de justícia, Caritat i solidaritat”.
Què ocorreria si en lloc d´ocupar-nos d´allò nostre – què hi ha d´allò nostre – com fan freqüentment les empreses, els partits polítics, els sindicats i les ONGDSs, ampliàrem l´enfocament i situàrem la llibertat de culte en connexió amb el dret a la salut, el dret a la protecció? Més que consolidar els nostres drets en confrontación amb els poder polítics, aspiraríem conjuntament a “fer front a les causes estructurals de la pobresa i de les injustícies socials” (EC 188). Si entrem en la nova realitat amb les armes alçades, disposats a asseure al Consell davant el Tribunal Constitucional, només aconseguirem dinamitar tots els ponts. I no podrem dir que defeníem la veritat, sinó que defeníem uns interessos.