1. Editorials

Colp mortal a la sinodalitat

Quan l’Església local i universal es col·locava en “manera sinodal”, en sintonia amb l’era democràtica i participativa, va arribar el nomenament del nou bisbe d’Alacant-Oriola. La convocatòria sinodal que pretenia “florir les esperances de la gent, estimular la confiança, embenar les ferides, teixir relacions noves i més profundes, aprendre els uns dels altres i construir ponts” (DP 32) s’ha vist frustrada per l’anacronisme d’un sistema d’elecció, pel clericalisme que perpetua el pitjor rostre de l’Església i per l’habitual despotisme eclesiàstic: tot pel poble de Déu, però sense el poble.
No floreixen les esperances allí on no s’ha escoltat el poble de Déu, en una decisió que competeix a tots. Tampoc estimula la confiança ja que, aquest sistema d’elecció incapacita per a dirigir pastoralment l’Església hui. Tampoc embena les ferides causades al País Valencià pels successius nomenaments episcopals que no han respost a les expectatives d’uns feligresos madurs i col·laboratius. Poc aprén qui, segons les seues pròpies declaracions, ve per “obediència deguda al superior”. Ni crea ponts qui ve amb tota la càrrega ideològica contra el feminisme, l’homosexualitat, el nacionalisme i tot allò que fa gust d’humanisme cristià. Cóm nomenen bisbe d´Alacant-Oriola a Munilla, que ha mantés un seriós enfrontament amb la seua Diòcesi, amb el rebuig del 80% del seu clergat? Continuar llegint “COLP MORTAL A LA SINODALITAT”

                 Per primera vegada en la història de l’Església, la responsabilitat de la seua tasca, de la seua presència i de la seua organització s’ha posat en mans de tots. Se’ns fa corresponsables d’aquesta fràgil criatura; no sabem si bastarà amb meres vacunes o simples vitamines o per contra necessitarà d’una bolcada radical perquè la tradició de Jesús siga contemporània, i arribe en odres nous. No sabem el resultat de la convocatòria però sabem que “l’escolta és el mètode, el discerniment és l’objectiu, la participació és el camí” . I també sabem d’on i de qui vénen els bloquejos, les resistències i els rebutjos. Continuar llegint “ARA ÉS EL MOMENT!”

S´APAGÀ LA MISSA EN VALENCIÀ

S´ha produït l´apagament. À Punt Televisió ha decidit suprimir la retransmissió de la Missa en valencià de cada diumenge. Els motius esgrimits sonen a excusa: Com l´aforament ja és del 100%, ara, qui vulga anar a missa, pot acudir al temple.

Pareix una broma. ¿Aquesta argumentació s´emplea sols per a la retransmissió de la missa o per a tots els aforaments d´actes culturals, esportius i recreatius? Perquè es pot anar al trinquet, a l´estadi, al cinema, al teatre, als concerts. Amb eixa argumentació, què queda per a la televisió? Continuar llegint “S´APAGÀ LA MISSA EN VALENCIÀ”

Quan el Papa fou preguntat en la cadena COPE per l´actitud que hem d´adoptar davant les fraccions, fractures i ruptures causades pel soberanisme català, Francesc respon inequívocament: “entrar en un procés de diàleg i de reconciliació”. El fet d´invocar el diàleg i la reconciliació per abordar la qüestió catalana, ha deslligat la ira dels qui es creuen propietaris de la Pàtria i d´aquells eclesiàstics que pensen que la unitat de la Pàtria és un bé moral essencial i no una situació històricopolitica diferent en època de democràcia que en dictadura per damunt de diàlegs i reconciliacions. Continuar llegint “RECONCILIACIÓ”

INTERNET COM A INSTRUMENT PER A LA COMUNICACIÓ HUMANA

La pandèmia de la qual encara estem eixint ha difós moltíssim els mitjans digitals de comunicació i trobada. Si el que ha ocorregut a tot el món en aquest últim any i mig haguera ocorregut vint anys arrere, quan Internet i els seus procediments estaven encara començant, haguera sigut tot molt diferent. A penes existien unes poques webs molt primitives, el correu electrònic era usat per molt pocs; no estava Google, ni Wikipedia ni tota l’oferta de serveis públics i privats que hui tenim per a tot. El telèfon mòbil estava a disposició també de poques persones, i només aprofitava per telefonar, no com ara eixes xicotetes meravelles intel·ligents (els smarts) que ens porten a la mà totes les possibilitats d’Internet. I només amb què haguera ocorregut fa només cinc anys, no estaven preparades plataformes com Zoom i moltes altres que ens han permés continuar treballant des de casa, mantindre l’ensenyament i la vida de moltes associacions a distància, i mantindre actius tants serveis públics i sanitaris. Continuar llegint “INTERNET COM A INSTRUMENT PER A LA COMUNICACIÓ HUMANA”

PANDÈMIA LLIBERTÀRIA

Una ona recorre el món; és la pandèmia de la llibertat. La desitgen els restauradors per a allargar els horaris nocturns, l’ofereix la Presidenta de la Comunitat de Madrid per a salvar els madrilenys de les urpes comunistes, les exigeix l’arquebisbe de València per a aconseguir la llibertat d’elecció de centres. Per la llibertat, a Madrid s’han guanyat eleccions encara que siga a costa de triplicar els contagis i les morts. Per la llibertat es tria fumar encara que produïsca un càncer de pulmó, per la llibertat se celebren “botellons” a risc d’allargar els contagis, per la llibertat es venen armes que produeixen matances col·lectives. Preguntat un jove en plena orgia el perquè del seu comportament, va contestar  “pertenezco al imperio de Ayuso”. Ni el dret a la salut, ni la convivència social, ni la seguretat ciutadana han pogut contenir el contagi llibertari. El combat per la llibertat individual guanya adeptes i ha desplaçat a un lloc secundari la lluita per la pau, per la justícia, per la terra o pels pobres. Una llibertat sense límits i controls és “lliberticida”.  Una llibertat separada de les altres capacitats, és perillosa. La llibertat de l’individu propietari és suïcida. Continuar llegint “PANDÈMIA LLIBERTÀRIA”

La Congregació vaticana que té encomanada la designació de bisbes no troba els homes adequats per cobrir les moltes seus vacants a Espanya, o aquelles en què el bisbe titular ha presentat la renúncia per haver complit 75 anys.

Cap preguntar-se si el seu criteri de selecció és el correcte per als temps que corren. Continuar llegint “LA DESIGNACIÓ DE BISBES (2)”

Sembla que a hores d’ara hi ha nou diòcesis espanyoles sense bisbe titular: Ciudad Rodrigo, Jerez, Mondoñedo-Ferrol, Bilbao, Ibiza, Coria-Cáceres, Calahorra y La Calzada-Logroño, Teruel y Albarracín, i l’arquebisbat Castrense. Continuar llegint “LA DESIGNACIÓ DE BISBES (I)”

La confirmació de la irreligió a Espanya apareix en una completa radiografia sobre el tema de la religió i els joves en la Encuesta jóvenes españoles promoguda per la Fundación SM i dirigida per Juan González-Anleo. Espanya es troba immersa en una quarta ona de secularització, coincidint amb la pandèmia, que relega a joves practicants d’alguna religió a una minoria. L’últim informe de l’any 2020 conclou que per al 50% dels joves espanyols la religió no té gens d’importància, i per als qui era el més important, ha passat del 8,3% al 5,9%. Continuar llegint “LA SECULARITZACIÓ, ELS JOVES MARQUEN NOUS CAMINS”

El conspiracionisme sempre ha estat ahí. Els templers, els jesuïtes, el “contubernio judeo-masónico”, el lobby gai, etc., són exemples de l’existència en diferents époques d’aquestes creences infundades que sempre resulten útils al poder establert per a consolidar-se com a tal. En el moment actual el fenomen reviu alimentat pels mitjans de difusió massiva, especialment les xarxes socials. Continuar llegint “CRISTIANISME CONSERVADOR I CONSPIRACIONISME”