Cada any, inclós aquest 2020, dur i aombrat per les amenaces del nou hoste: Covid-19; al final tenen un desembre que, amb el seu Nadal, ens convida a mirar amb la llum de l’esperança: Un Nou Principi.
On molts veuen només calamitat i foscor, en el món i a l’Església que camina pel món, als pobres (de poder i esperit) se’ls concedeix veure llum en la nit més densa. La claredat d’un nou dia per a la humanitat, un principi de Llum i Vida.
És trist vore com abunden els profetes de calamitats. I front a d’ells, les paraules de Joan XXIII (en el discurs inaugural del Concili Vaticà II, l’11 d’octubre de 1962) continuen essent actuals. Deia Joan XXIII que “moltes persones, potser que amb bona voluntat, però sense criteri ni seny, no veuen en els temps moderns més que prevaricació i ruïna, com si no hagueren aprés del passat que sempre és mestre de la vida.”
També Benet XVI, va assegurar fa quaranta anys: “Quan Déu haja desaparegut totalment per als éssers humans, experimentaran la seua absoluta i horrible pobresa. I llavors descobriran la xicoteta comunitat dels creients com una cosa totalment nova”. “L’Església es farà xicoteta, haurà de començar tot des del principi.
El Papa actual, Francesc, amb l’esperit profètic d’Isaïes, començava així l’homilia de la Nit de Nadal: «El poble que caminava en tenebres va veure una llum gran» (Is 9,1). «Aquesta profecia de la primera lectura es va realitzar en l’Evangeli. De fet, mentre els pastors vetlaven de nit en els seus camps, la glòria del Senyor els va embolicar de claredat» (Lc 2,9).
En les nostres nits fosques de descoratjaments, de crisis i pandèmies, i davant l’aparent silenci de Déu, és consolador i reconfortant deixar-se embolicar amb la llum esperançadora de possibilitats, de vacunes i resolucions humanes. Però sense oblidar que Déu no és silenci, sinó Paraula, brisa suau enmig del silenci, Llum de resposta en la més negra foscor de cada nit.
“La terra era caos i confusió, foscor per damunt de l’abisme, i un vent de Déu aletejava per damunt de les aigües. I va dir Déu: ‘Hi haja llum’, i va haver-hi llum…” (Gènesi 1)
Una llum que no és només per a mi, ni per a tu, és per a tot el món. Que no s’ha d’amagar, sinó que ha de ser posada en el lloc més alt, per damunt de cada vida, la meua, la de la meua llar, la de la meua parròquia i del meu veïnat. Una llum atraient, sense proselitismes estancats en cultures o tradicions, que convida als de prop i als de lluny, com als Mags de l’Orient, a recórrer lliurement el camí de l’Esperança.
Felicitats, “S’ha fet de dia, amb Jesús s’ha manifestat la gràcia de Déu”!
Joan Palero